Informe d’EAPN

La pobresa manté el seu avenç: el 21,8% dels espanyols es troben en perill

  • El vessant sever d’aquest fenomen ascendeix gairebé un punt percentual i ja afecta el 10,3% de la població: 4,8 milions de persones

  • Espanya, en una fotografia que es repeteix cada any, és el quart país amb més risc de pobresa de tota la UE, només per sota de Letònia, Romania i Bulgària

La pobresa manté el seu avenç: el 21,8% dels espanyols es troben en perill

XAVIER GONZALEZ

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Cada vegada hi ha més pobres a Espanya i cada vegada són més pobres. L’any passat es va tancar amb el 21,7% de la població del país, més de deu milions de persones, en risc de pobresa. La xifra suposa un increment de set dècimes respecte a les dades del 2020, unes 300.000 persones més, segons l’informe presentat aquest divendres per EAPN (European Anti Poverty Network), una coalició independent d’oenagés que treballen a tot el territori de la UE. 

Amb la pobresa severa, un indicador que agrupa les llars amb ingressos extraordinàriament baixos, amb una renda inferior al 40% de la mitjana, passa una cosa similar. El 2021, el 10,3% dels ciutadans, uns 4,8 milions de persones, es trobava en aquesta situació, mentre que l’any anterior el percentatge era del 9,5%. 

«El 91% de les persones contesten a les enquestes que no són pobres. Ser pobre està mal vist, així que s’ho guarden. I la població general té la impressió que el pobre és el que està en la misèria més extrema. Nosaltres intentem lluitar contra això. La pobresa no és això. Et pot atrapar a tu i al teu veí», ha assenyalat Juan Carlos Llano, responsable d’una investigació que mostra l’impacte que la pandèmia ha tingut en tot aquest fenomen. 

Dades positives

L’augment registrat aquest any és important, i mostra que la pobresa continua avançant per tercer any consecutiu, però se situa per sota de les estimacions realitzades durant el 2020, que vaticinaven que la taxa de pobresa s’elevaria fins al 22,9% arran de l’emergència sanitària. «Es pot afirmar que les mesures emmarcades en l’anomenat escut social», com els ertos i la suspensió dels desnonaments, «van contribuir positivament a pal·liar bona part de les conseqüències previstes de la crisi» del coronavirus, assenyala l’informe. 

Hi ha més dades que es poden interpretar de manera positiva. Per exemple, l’evolució de la privació material i social severa, un indicador que reflecteix la vulnerabilitat greu: el 2021, uns 3,9 milions de persones (el 8,3% de la població espanyola) es trobaven en aquesta situació. La xifra reflecteix una lleugera millora d’un 0,2% respecte a l’any passat. 

Però el panorama que dibuixa l’informe no resulta esperançador. El 44,9% de la població espanyola té alguna dificultat per arribar a final de mes, un fenomen que s’ha accentuat durant els últims anys. «Des de l’any 2018, les persones pobres ho són cada vegada més malgrat el creixement continuat en el PIB per càpita entre el 2017 i el 2019», assenyala el treball.

Nord ric, sud pobre

Notícies relacionades

L’informe també mostra que la dona es troba pitjor en pràcticament tots els indicadors, així com la bretxa territorial a tot el territori de l’Estat. «És evident la divisió d’Espanya en dues meitats: les comunitats que es troben de Madrid cap al nord conserven baixes taxes de pobresa i/o exclusió socialment i, excepte en algun cas, perfectament compatibles amb les dels països europeus més avançats. Per contra, les situades al sud, registren taxes extraordinàriament elevades i molt per sobre de la mitjana nacional», explica la investigació, que reflecteix que a Navarra la taxa de pobresa i exclusió se situa en el 14,7%, davant el 38,7% d’Andalusia i Extremadura. A Catalunya, és del 22,3%, mentre que a la Comunitat de Madrid és una mica inferior: 21,6%

Espanya tampoc queda gens bé dins del context europeu. La xifra del 21,7% dels seus ciutadans en risc de pobresa és un 4,9% superior a la mitjana de la UE, només superada per Letònia, Romania i Bulgària. Però això tampoc és nou. «Des del 2008 fins ara, l’acompliment espanyol en termes europeus ha sigut molt dolent», ha conclòs Llano.