Editorial
De l’espectacle a la gravetat
EL PSOE és massa important a Espanya per no reaccionar i continuar entregat a l’hiperliderat-ge de Sánchez
L’entrada i registre policial en una dependència sempre té una posada en escena espectacular. Els agents acostumen a planificar-les a primera hora del matí per protegir el factor sorpresa. I en paral·lel, s’acostuma a filtrar el contingut de la interlocutòria judicial que sustenta l’actuació policial en què es detallen els indicis, les hipòtesis que vol validar el jutge i les conjectures dels investigadors. Aquest dimecres vam tenir un parell de titulars realment espectaculars: "L’UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil) registra la seu del PSOE a Ferraz". Un que vam haver de llegir dues vegades per constatar que no era un error periodístic: "L’UCO entra a la Guàrdia Civil". Del que es va anar coneixent hem sabut el que busca el jutge Santiago Pedraz, que són proves de presumptes pagaments a Leire Díez perquè mirés de desbaratar les causes judicials en què s’implicava dirigents del PSOE. També s’investiga Santos Cerdán, la gerent del partit, Ana Fuentes, i Gaspar Zarrías, l’home de confiança de Manuel Chaves. Una de les conjectures del jutge d’instrucció és que aquesta operació es va posar en marxa coincidint amb els cinc dies de reflexió que es va prendre Pedro Sánchez quan es va anunciar la investigació que afecta Begoña Gómez. Les interlocutòries d’investigació no són interlocutòries d’enjudiciament, per tant, tot el que diuen ha de ser entès en potència, tant quan s’investiga Leire Díez com quan s’investiga Luis Bárcenas.
Dit això, al PSOE se li acumulen les explicacions pendents a preguntes que no es responen amb meres consideracions sobre la suposada conspiració judicial contra Pedro Sánchez. Possiblement molt del que s’hagi investigat s’aclarirà en la instrucció i en el judici sense que arribi a ser considerat un delicte, per molt repugnant que sigui moralment. Però l’actual president del Govern ha de donar explicacions, retre comptes i prendre decisions sense amagar-se perquè els seus sistemes de detecció d’elements tòxics han fallat gairebé totes les vegades des que va tornar a la secretaria general del PSOE: José Luis Ábalos, Koldo García, Santos Cerdán, Leire Díez, Julito Martínez... La veritat és que n’hi ha alguns que només amb la trajectòria i el seu aspecte ja haurien d’haver-los allunyat d’un partit que fa de l’honestedat una de les seves senyes d’identitat.
La falta d’explicacions del president només respon a un interès personal i partidista, però debilita les institucions de l’Estat que té el deure de protegir. I el mateix PSOE com a organització política també deu una explicació als seus militants, simpatitzants i votants perquè en lloc d’interposar mecanismes de control a certs personatges s’ha imposat un lideratge ferri de Sánchez exercit en més d’una ocasió a través d’individus indesitjables. Una part de la judicatura pot tenir ganes al PSOE pel que ha fet Sánchez. Però ni és tot ni ha sigut la que ha inventat els koldos, les leires i els julitos. Els ha trobat en el cercle més íntim de partit i del president. I el PSOE és massa important a Espanya per no reaccionar i continuar entregat a l’hiperlideratge de Sánchez, que s’ha demostrat que no té la cura exigible per merèixer la confiança de la ciutadania. L’oposició assenyala amb el dit acusador del jutge, però a la lluna hi ha massa cràters per no fer res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
