Corrupció
Les ganes d’enyorar Sánchez
El sobresalt continu de l’Espanya de Sánchez no es xifra avui en la nova entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE, en la imputació de la gerent del partit o en el devessall de revelacions sobre Zapatero. El problema sorgeix quan García-Page sona més articulat i convincent que el president del Govern. Tot just convertit al catolicisme després de trobar "inspiració" en el Papa, l’inquilí de la Moncloa s’aferra a una supervivència contra vent i marea que dona "estabilitat", cosa que suposaria un elogi del molt durador franquisme. La molt desafortunada comparació s’agreuja al destacar que després d’unes eleccions sobrevé un tempestuós procés d’investidura, en una desqualificació de les urnes. En vista d’aquesta oratòria desbaratada, el president castellanomanxec encerta a l’assenyalar que el mal de molts ja no serveix de consol de pocs socialistes.
A Sánchez gairebé se li escapa una rebaixa en la seva defensa acèrrima de Zapatero, perquè el "tot el meu recolzament" d’una setmana enrere es va rebaixar accidentalment a "no hi ha motiu suficient". En la dilució de l’entusiasme influeixen la gelosia, davant la possibilitat que el seu predecessor li robi protagonisme. El president del Govern ni tan sols s’adona de la incompatibilitat de la situació actual del PSOE amb el "multilateralisme i la governança internacional amb responsabilitat ètica". En la seva lògica desbaratada, el devessall d’escàndols "no impugna el que està fent el Govern d’Espanya". Així va parlar qui va arribar a la Moncloa amb el sol recurs de la corrupció del PP, que tampoc anul·laria els mèrits de Rajoy.
El president del Govern ni tan sols s’atreveix ja amb el seu mantra que està frenant la ultradreta aliena, cosa que justificaria la corrupció pròpia. Amb un PSOE sota vigilància de la Policia i la Guàrdia Civil, l’alternativa del duumvirat Feijóo/Abascal no és tranquil·litzadora, a part de la covardia del líder del PP al no presentar una moció de censura. El recanvi pot accelerar en el futur la nostàlgia de la incomprensible situació actual, però cada vegada hi ha més progressistes amb ganes d’enyorar Sánchez.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
