La pobresa laboral es dispara: 3,5 milions de treballadors no arriben a final de mes

Un total de 3,5 milions de persones a Espanya no arriben a final de mes malgrat tenir una feina. La pobresa laboral va augmentar en gairebé 600.000 persones entre el 2020 i el 2021, segons l’enquesta de condicions de vida publicada aquest dimecres per l’INE. Si des del final de la Gran Recessió la pobresa laboral era una realitat a la baixa en el mercat laboral espanyol, la pandèmia ha trencat aquesta tendència i ha tornat a disparar la carència material entre una part no menor dels treballadors. Els sous baixos i, sobretot, la falta d’hores i la intermitència de les mateixes provoquen que no tots els empleats treballin les hores que voldrien i això els deixa nòmines paupèrrimes a final de mes.

La pobresa laboral va continuar a l’alça el 2021, un any en què el salari mínim interprofessional (SMI) es va mantenir estancat fins al mes d’octubre, quan va pujar de 950 euros a 975 euros (en 14 pagues).

La proliferació de treballadors pobres és un mal reclam per cobrir els llocs de treball vacants en sectors que acusen la falta de mà d’obra. Des de l’hostaleria, el camp o el transport s’ha reiterat en les últimes setmanes la carestia de treballadors disponibles i des dels sindicats repliquen que si l’ocupació no és garantia d’arribar tranquil a final de mes per als treballadors és difícil incentivar-los per omplir aquests buits.

Notícies relacionades

La inflació es desboca fins al 10,2%, la taxa més alta en 37 anys

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

Així ho apunta CCOO en un informe publicat aquest mateix dimecres, en el qual destaca que «a Espanya no hi ha un problema de vacants o de mà d’obra qualificada, sinó, per contra, d’infradesenvolupament del teixit empresarial que condemna el 29,2% dels assalariats i assalariades del sector privat a treballar en llocs de treball que requereixen una qualificació inferior a la que tenen».

Tenir feina o no continua sent, malgrat aquest percentatge de treballadors en risc de pobresa, una diferència substancial pel que fa a la qualitat de vida. Els aturats gasten gairebé dues vegades menys en sanitat, ja sigui dentistes, fisioterapeutes o altres especialitats poques vegades cobertes per la Seguretat Social, que els ocupats. Amb les conseqüències que això té per a la salut dels uns i dels altres. També gasten la meitat en transport o en roba i calçat i més de la meitat per anar a concerts, al teatre, al cine o per sortir a menjar fora, segons constata l’enquesta de pressupostos familiars publicada aquesta mateixa setmana per l’INE.