L’encariment de l’alimentació portarà 65 milions de persones a la pobresa extrema

Faltaven dos mesos perquè la covid es convertís oficialment en pandèmia, i Oxfam Intermón ja lamentava en el seu informe anual que la pobresa es reduïa de manera cada vegada més lenta arreu del món. «El 2030 hi continuarà havent centenars de milions de persones en situació de pobresa extrema», criticava l’ONG en aquest document. Dos anys, una guerra i diversos mesos d’inflació disparada després, la mateixa organització estima que la xifra s’acostarà als mil milions i aquest mateix any: segons els seus últims càlculs, 860 milions de persones –un 11% de la població mundial– acabaran l’any sobrevivint amb menys d’1,90 dòlars al dia (1,70 euros), el llindar que el Banc Mundial estableix per determinar la pobresa extrema.

Aquesta entitat financera ja havia alertat que la covid i l’empitjorament de les desigualtats socials podien portar 198 milions de persones a aquesta situació al llarg del 2022. A aquesta quantitat, l’oenagé afegeix ara l’«augment desorbitat» del preu dels aliments, cosa que, d’acord amb la institució, impactarà de manera decisiva sobre 65 milions de persones més. Així, si es complissin aquestes previsions, al tancament del 2022 hi haurà 260 milions de persones arreu del món en situació de pobresa extrema que al començar l’any no ho estaven, un increment que equival a la població del Regne Unit, França, Alemanya i Espanya juntes.

«Si no es prenen mesures radicals i immediates, podem ser davant l’augment més gran dels nivells de pobresa extrema i sofriment de la humanitat de què es té constància», adverteix el director d’Oxfam, Franc Cortada. «Aquest panorama és més desolador si es tenen en compte el nombre de bilions de dòlars acaparats per un grapat d’homes poderosos sense cap tipus d’interès a frenar aquesta escalada», afegeix.

Aquest responsable es refereix a un altre estudi publicat des de la mateixa ONG a principis d’any que indica que els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna en els dos anys que acumulem de pandèmia fins a superar els 1,5 bilions de dòlars (1,3 bilions d’euros).

Augmenten les desigualtats

En el costat oposat, Oxfam assenyala la llarga llista d’obstacles a què s’enfronten les rendes més baixes. «Les persones en situació de pobresa són les més perjudicades per aquesta crisi», assegura l’organització en un comunicat. «L’increment del preu dels aliments suposa el 17% de la despesa dels consumidors als països rics, però arriba al 40% a l’Àfrica subsahariana», destaca. I la inflació –continuen– està alterant «de manera exacerbant» les desigualtats: als Estats Units, per exemple, el 20% de les famílies més pobres destinen gairebé 3 de cada 10 euros que ingressen a la compra, mentre que el 20% més ric, menys d’un.

A això s’hi ha de sumar, de fet, que els ingressos s’han estancat o fins i tot reduït per a la majoria de treballadors de tot el món. A Espanya en concret, la pujada d’un 10% del preu de la cistella de la compra fins al març suposa l’increment de l’IPC (índex de preu de consum) més alt en gairebé 40 anys i implica una pèrdua global de poder adquisitiu de 16.700 milions d’euros, segons Funcas.

Més impostos i ajudes

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Per millorar aquest quadro, l’oenagé recorre a mesures que són reclams habituals en l’organisme: introduir impostos sobre la riquesa, gravar els beneficis extraordinaris de les grans corporacions, cancel·lar els pagaments de deute als països en desenvolupament que així ho necessitin, incrementar els fons d’ajudes i destinar nous paquets econòmics a sufragar la resposta a Ucraïna.

«És necessari que el G-20, el Banc Mundial i l’FMI incrementin l’ajuda als països pobres, els condonin el deute de manera immediata i que, conjuntament, protegeixin la gent del carrer d’una catàstrofe evitable», conclou Cortada. «Rebutgem la idea que els governs no tenen prou fons o mitjans per treure totes les persones de la fam i la pobresa i garantir-los la salut i el benestar; al contrari, el que sí que veiem és una falta total de creativitat econòmica i de voluntat política per fer-ho», rebla.