PSOE
Les mudances de Zapatero
El expresidente del Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero /
Hi ha informacions fútils que es queden al disc dur. Els rius d’Àsia, les lletres d’un parell de cançons de Dinamita pa’los Pollos, o que José Luis Rodríguez Zapatero abandonava la Moncloa el 2011 gairebé amb el que tenia a l’acabar els seus dos mandats travessats per l’horrorosa crisi financera del 2007-2008. Declarava un patrimoni de 200.000 euros i un solar al seu Lleó natal valorat en 37.000, on s’havia de construir una modesta casa unifamiliar. Una que complís els requisits de seguretat que ha de tenir qualsevol expresident del Govern. Aquesta nimietat que algú es va prendre la molèstia de difondre la vaig llegir a la premsa, o la vaig sentir al Telediario. La recordo i té poc a veure amb l’actual investigació de l’Audiència Nacional sobre les activitats del pròcer socialista imputat per "organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental" en relació amb el rescat amb diner públic de l’aerolínia Plus Ultra. No sé què va passar amb aquests plans d’instal·lar-se a la seva terra, sembla que se li van torçar. Dins l’allau de notícies d’aquests dies sobre la seva peripècia he vist que va vendre la propietat de Lleó per comprar-se una casa a l’exclusiu barri madrileny d’Aravaca, que també va posar al mercat no fa gaire per un parell de milions, ja que havia decidit adquirir un xalet a la luxosa Puerta de Hierro que necessita molta reforma. Per això, en l’entremig viu de lloguer a la sumptuosa urbanització de Las Rozas, on és veí de cantants i presentadors famosos, en una unifamiliar valorada en dos milions d’euros. La família disposa d’una altra vivenda de vacances a Lanzarote. A això se li diu progrés progressista. ¿Es pot parlar en un míting del problema de la vivenda amb semblant historial de mudances? Es pot.
Felipe González va crear el 1992 un sou vitalici per als expresidents, que abans d’aquesta data només es cobrava durant quatre anys. El fixen aquests Pressupostos que tant se li resisteixen a Pedro Sánchez i està en els 75.000 euros bruts anuals. Abans, els correspon una pensió indemnitzatòria durant dos anys per fer-los lleu el canvi de cicle. Als excaps de l’Executiu se’ls finança també un equip de dues persones, assistent i secretari, un cotxe amb xòfer, escorta i seguretat, i disfruten de lliure pas en companyies de transports terrestres, marítimes i aèries regulars. També reben una dotació per a despeses d’oficina. A la de Zapatero, situada a Ferraz, a quatre passes de la seu del PSOE, hi ha la famosa caixa forta on han aparegut les joies i rellotges que ara la policia taxarà. Segons l’ara imputat, procedeixen de regals i herències i les va guardar allà perquè al domicili de lloguer no disposa d’un cofre de seguretat. Casasses i collars, els problemes del primer món tenallen els referents de l’esquerra.
No fa falta ser de ciències per veure que amb els 75.000 a l’any Zapatero no en tenia ni per començar. S’han de fer moltes conferències, fer milers d’informes, per pagar tants jardins. No ho sé. Ja l’hi explicarà al jutge que ha de dilucidar la fina línia vermella que separa la consultoria del tràfic d’influències. A mi m’interessa més l’altra línia ascendent que porta a un roig de Lleó a Puerta de Hierro, passant per Aravaca i Las Rozas.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
