Antidepressius, ansiolítics i somnífers: gairebé la meitat de funcionaris, enganxats a les pastilles

Segons una enquesta feta per CSIF a més de 2.000 persones, hi ha un perfil que sobresurt: dona d’entre 45 i 54 anys, treballadora de sanitat pública o en un centre educatiu i que consumeix diàriament pastilles per combatre l’ansietat

Antidepressius, ansiolítics i somnífers: gairebé la meitat de funcionaris, enganxats a les pastilles
4
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas

Més dades, molt preocupants, sobre la nostra precària salut mental. Aquest matí, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat les dades d’una enquesta, anònima, feta a més de 2.000 empleats públics de diferents àmbits. Xifres inquietants que indiquen que gairebé la meitat d’aquests treballadors consumeixen pràcticament a diari fàrmacs psicoactius com ansiolítics, antidepressius i somnífers. En sobresurt un perfil: dona d’entre 45 i 54 anys, treballadora de la sanitat pública o en un centre educatiu i que consumeix cada dia pastilles per combatre l’ansietat. I mur dur: més de la meitat d’aquestes treballadores reconeixen que, abans de la pandèmia, no consumien aquest tipus de fàrmacs.

La secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de la CSIF, Encarna Abascal, i el president del sector nacional de Sanitat del sindicat, Fernando Hontangas, han presentat les dades amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dilluns. L’estudi, titulat ‘Enquesta sobre la salut mental en l’àmbit laboral’, dona dades d’entrevistes a més de 2.000 persones que treballen en diferents àmbits de les administracions públiques: administració general de l’Estat i de les comunitats autònomes, ajuntaments, educació, sanitat, justícia i empreses públiques.

L’informe posa de manifest els efectes de la pandèmia i la crisi econòmica en la salut mental dels funcionaris. El consum diari d’aquests fàrmacs és gairebé generalitzat, segons l’enquesta de la CSIF, en tots els àmbits de l’administració, tot i que amb especial incidència en l’àmbit de la sanitat i educació. El perfil majoritari és el d’una dona d’entre 45 i 54 anys, treballadora de la sanitat pública o d’un centre educatiu que consumeix ansiolítics diàriament, «per suportar un excés de càrrega de feina o per pensar que manca del degut reconeixement professional», segons ha explicat Encarna Abascal.

L’estrès i el consum

Segons l’enquesta, els psicofàrmacs més consumits són: ansiolítics (66% dels que reconeixen el seu ús), antidepressius (43,6%) i somnífers (32,1%). Un 51% dels enquestats asseguren consumir aquests fàrmacs diàriament; un 13%, diverses vegades a la setmana; un 21%, alguna vegada al mes, i un 15%, l’últim any. El 76% manifesten que la feina els influeix a l’hora de consumir aquestes substàncies: un 54,2% ho relacionen per un excés de càrrega de feina; un 44,6%, per l’escàs reconeixement professional, i un 37,7% pel mal clima laboral (conflictes, situacions d’assetjament...).

A més, un 21,22% associen l’ús de pastilles a la inseguretat laboral (temporalitat, interinitat, etc.); un 20,6%, als problemes amb els usuaris a qui dona servei, i un 12,6%, als problemes econòmics. Una altra dada significativa, ressenyen des de la CSIF, és que més de la meitat (55%) dels enquestats reconeixen que no consumien aquesta medicació abans de la crisi sanitària, mentre que el 93% es queixen de l’absència als seus centres de treball d’iniciatives sobre protecció de la salut mental.

El sindicat denuncia l’«elevat nombre» de baixes laborals per problemes de salut mental i la seva «infradeclaració com a contingència professional», ja que, segons han explicat els seus responsables, difícilment pot justificar-se la relació causal entre dany psicològic i activitat laboral. En aquest sentit, ha llançat una campanya que pretén oferir ajuda als empleats públics en situació de risc psicosocial i ha exigit al Govern que posi en marxa un paquet de mesures centrades a promoure la prevenció de riscos per a la salut mental als centres de treball, entre els quals destaquen

un psicòleg a la feina.

La secretària nacional de la CSIF del sindicat va advocar per mesures com l’aprovació d’una directiva europea sobre riscos psicosocials i el seu desenvolupament a través d’un reial decret; plans de prevenció i intervenció sobre conductes addictives en l’àmbit laboral; establir la figura del psicòleg a la feina i incloure-la en la llei de prevenció de Riscos Laborals o l’elaboració d’un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi o la vigilància de la salut mental als centres de treball.

Notícies relacionades

En la mateixa línia, el president del sector nacional de Sanitat del sindicat, Fernando Hontangas, va posar sobre la taula realitats que s’han anat destapant durant aquests anys de pandèmia, tot i que venien de molt enrere: que la salut mental suposa tan sols el 5% de la despesa sanitària total en sanitat; que la llista d’espera per ser valorat pels serveis de psiquiatria és de dos mesos de mitjana, tot i que a Andalusia i Castella-la Manxa pot arribar fins a 4 i 5 mesos respectivament, per a la primera consulta i a l’Aragó, fins als 9 mesos. O que la demora perquè et vegi un psicòleg en la sanitat pública ronda els quatre mesos. I de vegades arriba fins a sis a Cantàbria i Castella i Lleó o un any a l’Aragó.

A més, la CSIF critica que l’Estratègia de Salut Mental 2022-2026 tampoc s’ha implantat a totes les comunitats (no és present ni a Catalunya ni al País Valencià, per exemple, precisen), i apunta Catalunya i Madrid, entre altres regions, com les que tampoc han reforçat els seus serveis de salut mental després de la pandèmia. Els dos representants del sindicat van incidir en l’«escàs suport de les empreses» i van situar l’estrès com una de les causes més importants si es parla de baixes laborals. «No s’ha abordat de manera eficaç. L’estrès i la depressió només es reconeixen com a malaltia laboral si és causada per la feina. I així, amb aquestes xifres no podem continuar», es va lamentar Encarna Abascal.