No t’ofenguis, però tinc una relació oberta

«Per als qui no ho sàpiguen, i ja ho sento, hi ha moltes classes de famílies. A la nostra la llibertat, el respecte i la tolerància són els pilars sobre els quals hem construït aquest projecte», els responia ella. Olucha i Millán tenien una relació oberta, però això no va ser una possibilitat que ningú contemplés.

Estar en una relació oberta significa que cada membre de la parella pot mantenir relacions sexuals amb altres persones sense que es consideri infidelitat. En molts entorns, explicar que la teva relació és així desencadenaria una cascada de judicis. Un dels més repetits és que si se’n té una és «perquè encara no has estimat de veritat». Li va passar a l’autora Aura García-Junco, que explica aquesta i altres anècdotes al seu llibre ‘‘El día que aprendí que no sé amar’ (Seix Barral). Hi analitza els patrons que mantenen la societat en el binarisme. Tot el que surti d’aquí, explica, no només no s’entén, sinó que de vegades s’interpreta com una ofensa a la seva pròpia relació monògama.

«La monogàmia està concebuda com la teulada de la societat i pràcticament exclou qualsevol altra possibilitat», explica García-Junco. «Les relacions no monògames, incloses les obertes, continuen carregant un tabú molt gran perquè trenquen molts esquemes del que es considera l’amor veritable», afegeix. Sobretot si es produeixen dins del matrimoni.

Passa, en part, per aquesta idea que «l’amor és finit». «A l’‘Ética Promiscua’ (una guia pràctica per al poliamor i les relacions obertes que van escriure Dossie Easton i Janet Hardy als 90) s’utilitza el concepte de l’‘economia de l’escassetat’: hi ha una quantitat finita d’amor i com entre més persones es distribueixi, menys en queda per a cada una d’elles», explica.

També es recolza en la tesi que hi ha una espècie d’acte sagrat una vegada tens sexe amb una persona que estimes. «Hi ha la idea que la funció de la sexualitat és reproductiva, que serveix per unir una parella dins dels paràmetres tradicionals, com si fos funcional. Fora de les relacions, continua sent qualificada com una espècie d’hedonisme sense sentit», apunta l’autora.

Més parelles obertes

Això de les relacions obertes no és nou, però les enquestes mostren que en els últims anys ha crescut l’interès per tenir-ne. O, almenys, intentar-ho. L’‘app’ de cites OkCupid va preguntar als seus usuaris si considerarien tenir una relació oberta. Entre més d’1 milió d’usuaris que van contestar, el 31% va dir que sí el 2022, en comparació amb el 29% del 2021 i el 26% del 2020.

Hinge, una altra ‘app’ de cites també va mostrar aquest mateix any que un de cada cinc usuaris «consideraria» provar una relació oberta, mentre que un de cada 10 ja n’havia tingut una. «Gent que fa vuit anys em deia que no les podia concebre ara fins i tot ho ha intentat. O almenys ja entenen que altres persones poden disfrutar d’aquesta mena de relacions de manera ètica i joiosa. És un fet, que tot està canviant», assegura l’autora.

El capitalisme és, segons la seva opinió, un dels motius pels quals cada vegada la societat és menys monògama: «Hi ha dinàmiques que tenen a veure amb el sistema econòmic que impossibiliten que les relacions siguin com eren abans. Tot és més volàtil i ràpid. Coneixem moltes més persones. Resulta més complicat mantenir una relació al llarg del temps». De la mateixa manera que canviem més de feina o de vivenda, canviem de relació quan no som feliços o pensem que podem estar millor.

No és per a tothom

Les relacions obertes poden ser una opció més, però «no és factible per a totes les parelles», segons la psicòloga especialista en dependència emocional i autoestima Silvia Congost. «Ho és per a aquelles parelles a qui, per la seva manera d’entendre i viure l’amor, els sembli una bona opció. Per a aquells que el viuen amb plaer i normalitat. A la majoria els costarà, perquè no se’ns educa per concebre les relacions d’aquesta manera».

Per a aquesta especialista, obrir una parella implica tenir clar que és una opció que ens resulta còmoda i que encaixa amb els nostres valors i creences. «Si xoca amb algú patirem. Imaginar la nostra parella en un context sexual amb una altra persona més enllà de la pura fantasia, sabent que ha passat de veritat, pot provocar-nos ansietat, obsessió i un gran malestar. Si ho vivim així, està clar que no ens val».

Per contra, l’escriptora Coral Herrera, coneguda per la seva crítica del mite de l’amor romàntic, assegura que coneix moltes parelles que expliquen que, si no haguessin obert la relació, haurien trencat fa temps. Establir uns límits i fer pactes, perquè les dues persones involucrades se sentin còmodes i, sobretot, respectar-los, és clau. «No respectar el que hem pactat prèviament pot portar l’altra persona a viure-ho com una traïció o una deslleialtat, i això podria ser motiu de ruptura imminent o un punt d’inflexió en la relació», indica Congost.

Diferències entre homes i dones

La sèrie ‘Intimidad’ (Netflix) mostrava el mateix cas que el de Santi Millán, però a la inversa. Quan un vídeo sexual de la protagonista i aspirant a alcaldessa de Bilbao surt a la llum –fins i tot als mitjans de comunicació, una cosa impossible fora de la ficció– a ella la titllen d’infidel i ell opta per anar-se’n de casa, visiblement afectat. Entre la pena i les mofes que li cauen, l’espectador s’assabenta que va ser ell mateix qui va demanar la relació oberta per estar amb altres dones.

Notícies relacionades

Tret de sortida a les colònies d'estiu a Catalunya: els primers autocars surten aquest dissabte

Un metge de Girona condemnat per abusos sexuals canvia de nom i vol tornar a exercir

Carol Herrera té clar que les coses no es veuen igual en funció del gènere. Històricament, la monogàmia sempre ha tingut un doble estàndard: mentre que els homes podien mantenir aventures fora de la parella, o es justificaven per teories biològiques i evolutives, les d’elles han estat molt més penalitzades i castigades, fins i tot amb la lapidació. Avui dia hi continua havent països on l’adulteri és delicte.

Per això en les relacions heterosexuals els homes porten malament això de la parella oberta quan són elles les qui mantenen relacions sexuals amb d’altres. «S’ha de treballar l’honestedat. És necessari veure com cuidem les nostres parelles per patir el mínim possible. I saber com gestionar la gelosia, o la por al fet que la parella s’enamori bojament d’altres persones», explica.