Acord per millorar el salari de 120.000 professionals del sector social

El Govern i els principals sindicats i patronals del sector social de Catalunya han segellat un acord per arribar a l’equiparació salarial dels treballadors en un termini de quatre anys. Així ho va anunciar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant una visita al centre d’atenció primària (CAP) Vic Sud. Aquest acord preveu que l’Executiu català destini 150 milions anuals fins al 2030 perquè, a partir d’aquesta data, els treballadors del sector cobrin igual independentment de si són funcionaris o treballen per a alguna de les moltes entitats que la Generalitat subcontracta per gestionar, per exemple, lresidències de gent gran, recursos per a les persones sense llar o sales d’atenció a les persones drogodependents. "No serà en un any, però hem adquirit el compromís; i és un nou pas en el camí" de dignificar el sector, va celebrar el president.

A més d’aquests 600 milions d’euros que el Departament de Drets Socials preveu invertir en els pròxims anys, l’anomenat Acord de Bases preveu una reforma íntegra del sistema de finançament que beneficiï aquelles entitats que millorin les condicions laborals dels seus empleats. Per a això, el nou conveni estableix un sistema pel qual la Generalitat oferirà més ajudes a les entitats que garanteixin millors salaris per als seus treballadors.

Un sector precaritzat

Aquest nou acord venia prenent forma des de fa gairebé un any i, sobretot, des del novembre passat, quan un informe encarregat per la Generalitat va xifrar en una mica més de 563 milions anuals el cost de fer front a l’equiparació salarial i va apuntar a la necessitat d’una reforma profunda del sistema de tarifes. No és estrany si es té en compte que, en un sector clau com el social –s’enfronta al repte, per exemple, d’atendre la gent gran en un context d’envelliment generalitzat de la societat–, el sou mitjà és de 18.402 euros anuals. De fet, el 46% dels poc més de 120.000 treballadors del tercer sector cobren menys de 19.600 euros a l’any.

A més, la negociació col·lectiva tampoc és senzilla en el sector. La gran diversitat d’activitats que inclou ha fet que hi hagi en l’actualitat 17 convenis diferents. La Generalitat vol aprofitar el pacte aconseguit per llançar un Acord Marc Regulador que estableixi unes bases comunes per a tots aquests convenis.

Reforma de les tarifes

Aquestes bases comunes per als convenis serien un blindatge addicional perquè la reforma del sistema tarifari que han acordat la Generalitat, totes les patronals i els sindicats CCOO i UGT – majoritaris en el sector – tingui èxit. Les tarifes són els pagaments que realitza la Generalitat a les empreses o entitats del sector social que gestionen algun dels seus serveis, que varien en funció del nombre de places que es gestionen. Fins ara, els increments en aquestes tarifes socials s’han portat a terme linealment i, de fet, fins fa tres anys els augments eren tan baixos que el sector va perdre poder adquisitiu al créixer per sota del ritme de l’IPC.

A partir d’aquest 2026, després de la firma del conveni, aquestes empreses podran calcular i acreditar el seu indicador salarial, una xifra basada en els seus salaris mitjans actuals i en un compromís d’augment de sous que haurà de venir firmat per l’empresa i els sindicats. En funció d’aquest indicador salarial, el Departament de Drets Socials estableix tres trams d’increment de tarifes. Així, si aquest "indicador" queda per sota dels 19.600 euros –el 60% del sou mitjà a Catalunya–, la Generalitat només augmentarà les tarifes amb l’IPC. A partir d’aquest primer llindar, tot varia en funció de l’àmbit de serveis del qual es parli. Així, per exemple, en les entitats que gestionen les residències de gent gran, un indicador salarial d’entre 19.600 i 21.000 euros implica que hi hagi un augment de les tarifes del 6,38%. Per sobre de 21.000, la tarifa puja fins al 8,34%. L’atenció a les persones grans no només concentra la immensa majoria dels treballadors del sector social, sinó que es tracta de l’àmbit en què més bretxa salarial existeix entre treballadors públics i subcontractats, un 42%.

A la resta de sectors, els llindars són una mica més alts, ja que les bretxes són una mica més reduïdes i, en general, els sous ja són una mica més alts que els de les residències de gent gran. Així doncs, les empreses que s’encarreguin d’atendre persones amb discapacitat canviaran de tarifa a partir dels indicadors salarials de 24.400; els d’atenció a la infància, als 28.700 euros, i els de salut mental i drogodependències, als 29.500 euros. L’acord aconseguitt també disposa comissions de seguiment, amb participació d’Administració, patronals i sindicats per assegurar-se que els indicadors salarials facilitats per les entitats es compleixen.

Caràcter retroactiu

Notícies relacionades

Les Canàries denuncien que Sanitat menysté el Govern de les illes

L’assassí d’Esplugues entra a la unitat psiquiàtrica de Brians 1

Les empreses que vulguin acollir-se aquest mateix any a l’oportunitat i presentin durant les pròximes setmanes el seu nou compromís d’increment salarial rebran les seves noves tarifes ja revisades amb caràcter retroactiu fins al mes de gener.

La idea és que amb el pas dels anys, i a mesura que els sous dels treballadors vagin augmentant, també ho facin aquests llindars per accedir a les tarifes més generoses. Els càlculs del Govern també apunten que, en el supòsit que les entitats destinin tot l’increment tarifari als sous –es poden utilitzar per a altres despeses–, el 100% de les residències completament públiques arribarien a l’equiparació salarial d’aquí a quatre anys. Quedarien més lluny d’aquest objectiu les residències amb algun percentatge de places privades, tot i que el compromís del Govern és que tot el sector estigui equiparat el 2030.