L’ampliació de dessalinitzadores a Catalunya, com a mínim, per al 2027

Tothom sap que Catalunya haurà d’assumir més sequeres com la que està vivint i probablement més intenses. Ho han estat avisant tots els experts: això era el canvi climàtic. També ho assumeixen des de la Generalitat. ¿Quines mesures es poden aprovar per garantir el consum d’aigua en els anys venidors? Una de les claus rau en les dessalinitzadores. Ho demostra la sequera d’aquest any. Malgrat que l’actual escassetat d’aigua als pantans, rius i aqüífers mai abans havia sigut vista, el Govern no ha hagut de recórrer a la compra d’aigua d’altres llocs, com va fer el 2008. La planta dessalinitzada del Prat, en marxa des del 2012, ha permès que amb prou feines s’hagin d’aplicar restriccions. Però la crisi econòmica del 2008 i les polítiques de retallades van deixar en un calaix moltes de les mesures planificades des de l’última gran sequera a Catalunya. Ho diu el Pla de Gestió de l’Aigua de 2022 a 2027 en el seu apartat dedicat a sequeres i proveïment d’aigua, que calcula que, a tot estirar, s’ha invertit el 35% del que proposava el pla anterior, el de 2016 a 2022.

Triplicar la dessalinitzadora de Blanes

La del Prat no és l’única dessalinitzadora a Catalunya. N’hi ha una altra a Blanes, ITAM Tordera, que actualment té la capacitat de convertir 20 hectòmetres cúbics d’aigua del mar en aigua potable. És molt útil per garantir el proveïment d’aigua potable la Costa Brava i les comarques de Girona en època estival, quan el consum d’aigua creix exponencialment per la invasió turística. El nou Pla de Gestió de l’Aigua (2022-2027) preveu ampliar-la creant-ne una nova planta, ITAM Tordera 2, perquè tingui la mateixa capacitat de la del Prat de Llobregat. És a dir, que si aquestes obres es desenvolupessin podria arribar a produir 80 hectòmetres cúbics a l’any d’aigua potable.

L’obra està calculada en 190 milions d’euros, dels quals l’ACA finançaria 142,5 milions, mentre que altres institucions (que el document no detalla) aportarien els 47,5 restants. De moment, per realitzar aquesta obra, ja estan reservats els terrenys on hauria d’anar la planta. «Estem parlant d’una instal·lació molt complexa, perquè sol trigar diversos anys a construir-se i a poder utilitzar-se», diuen fonts de l’ACA, que creuen que aquesta planta podria funcionar a ple rendiment l’any 2027.

El cas de Foix, oblidat

Un altre cas a part és el projecte de la dessalinitzadora en el sistema del Foix, molt probablement entre els pobles de Cubelles i Cunit. Es tracta d’un projecte molt més modest, amb capacitat de 20 hectòmetres cúbics a l’any, pensat per resoldre futures crisis a la zona sud de les comarques de Barcelona o de Tarragona, una situació que ja s’ha viscut aquest estiu. Però aquest projecte està molt més endarrerit: ni tan sols consta a l’esborrany del pla de l’aigua per als pròxims cinc anys. «Potser per al 2030», diuen fonts de l’Executiu. Segons diversos càlculs, seria necessària una injecció de 15 milions d’euros, dels quals 11,2 els assumiria l’ACA.

Aigua de les depuradores: camp estratègic

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Vist que el pla de dessalinitzadores va per llarg, l’estratègia de l’ACA més a curt termini treballa pensant en les aigües residuals. La idea és netejar l’aigua que rebutgen les depuradores, no per al consum humà, però sí per a altres usos, com l’agricultura, el reg de jardins, neteja de carrers i la indústria. Actualment, les depuradores aconsegueixen rescatar entre 35 o 40 hectòmetres cúbics a l’any d’aquesta manera. «Amb les inversions que s’estan plantejant, la idea seria arribar fins a 100 hectòmetres cúbics», expliquen a aquest diari fonts de l’ACA.

Precisament, aquestes mesures que s’inclouen en el Pla de Gestió de l’Aigua 2022-2027 ja estaven incloses en els plans anteriors (2016-2021 i 2009-2015). «Encara no s’han aconseguit els nivells d’aprofitament de l’última sequera de 2007-2008. I el pes de la crisi econòmica s’ha estès en la planificació, amb un impuls inversor mínim en nous projectes de reutilització», diu l’esborrany del nou pla d’aigües sobre aquest tema. «Un dels objectius d’aquest pla implica recuperar l’impuls en aquest camp, que ha de ser estratègic a curt i mitjà termini», segueix el text.