Quatre anys per homologar el títol

La doctora Ahmadi –de 60 anys acabats de fer, mare de tres filles– se sent avui part de la societat espanyola. Treballa com a pediatra, interina, en dos centres de salut de la província de València. I substitueix una altra doctora que, com ella, també era estrangera: de l’Equador. Va decidir emigrar a Espanya des dels EUA i va arribar el 2020. Després de gairebé quatre eterns anys d’espera, per fi, l’abril del 2024, va aconseguir homologar el seu títol, més endavant col·legiar-se –va trigar força– i, el més bonic que diu que li podia haver passat, començar a passar consulta. Exercir la seva professió.

"Després de l’homologació vaig haver de col·legiar-me i això es va demorar uns mesos. Vaig començar en una clínica privada, al setembre, però només unes hores, i no era gens bo. I, després, al març, en un centre de salut, i molt bé. Molt bé. No tinc l’homologació de l’especialitat però és que tenen molta necessitat de pediatres i em van contractar. Han de contractar metges de família per veure els nens", diu la doctora, apuntalant el que han estat denunciant els pediatres: les comunitats autònomes van a pitjor i estimen que més d’1,9 milions de nens i nenes no tenen un especialista assignat als centres de salut.

Expedients oblidats

Diu Ahmadi que el dia que va saber que, després de molta lluita, el seu títol estava homologat no s’ho creia. "Ja s’havien complert els tres anys i 11 mesos. L’última notícia que m’havien donat era, jo crec, del desembre del 2023. El meu expedient ja era a l’Agència Nacional d’Avaluació i Acreditació (ANECA). Sabia que era l’últim pas, però tampoc quin temps trigaria, perquè hi ha expedients que fa anys que són allà".

A més, recorda, la tardor del 2024, els metges van començar a queixar-se que Universitats no estava respectant l’ordre dels expedients: els més antics seguien a l’espera. I gent que havia demanat la seva homologació després ja comptava amb el títol reconegut. "Va ser dur acceptar això i encara no tenim una explicació", assenyala la metge.

Notícies relacionades

L’entramat de Cellex suma 40 milions en actius a Luxemburg

Com seria una Barcelona sense turistes, Tema del Diumenge

Durant molt de temps va ser un dels rostres més visibles del moviment Homologació Justa Ja, al que continua estant lligada i que, durant aquests anys d’espera, li ha valgut per motivar-se. "Va ser una experiència molt bonica. Agraeixo haver pogut fer això; ara ja no tinc tant temps com abans. Però per a mi el premi més gran seria que aquest procés funcioni", reconeix.

El dia que ella va aconseguir aquesta homologació anhelada, els sentiments van ser contradictoris. Va plorar molt. "Llàgrimes de felicitat, llàgrimes de tristesa, ¿saps? Llàgrimes per tota la gent que, com jo, va perdre anys esperant, que va ser una llàstima. Llàgrimes per no haver pogut tenir un ingrés i exercir".