Frau elèctric

Les punxades a la xarxa elèctrica es disparen un 68% a Catalunya amb el ‘boom’ de les plantacions de marihuana

  • Les plantacions de marihuana dins de cases o naus es dupliquen en quatre anys i ja suposen el 27% del frau al corrent

  • La falta de comptadors socials per a les famílies sense recursos inquieta les entitats socials i veïns, que es temen que paguin justos per pecadors

Girona 12 01 2021 Cortes de luz en el barrio de Font de la Polvora de Girona En la foto luz pinchada en un armario de contadores Foto de Ferran Nadeu

Girona 12 01 2021 Cortes de luz en el barrio de Font de la Polvora de Girona En la foto luz pinchada en un armario de contadores Foto de Ferran Nadeu / Ferran Nadeu (Zeta_intramedia)

6
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els últims tres anys Endesa, la principal empresa de distribució d’energia a Catalunya, ha detectat un augment del 68% del frau elèctric. Un total de 23.000 punxades al corrent suposen un important risc per a la vida dels veïns que viuen a prop d’aquests comptadors fraudulents. Any rere any és aclaparador el nombre d’incendis provocats per aquests canvis de tensió, però també hi ha morts a l’electrocutar-se. Les plantacions en hivernacles de marihuana són un dels focus més importants del frau: suposen el 27% del total d’energia robada. Però també hi ha altres realitats: des de grans empreses i indústries, com famílies que no tenen cap més opció per tenir un sostre que ocupar un vivenda. Els Mossos i Endesa han iniciat una campanya per demanar la col·laboració ciutadana, però les entitats socials insisteixen que les elèctriques han de garantir el subministrament a les famílies vulnerables amb comptadors socials, una cosa que amb prou feines s’està aplicant.

Maig del 2018. Un home mor electrocutat a Sabadell quan acabava d’entrar a la dutxa. «El veí de dalt havia manipulat la xarxa elèctrica i havia posat una rentadora. Si tingués diferencial hauria saltat el corrent, perquè la màquina no estava funcionant bé. No va passar res d’això i el corrent es va transmetre a l’aigua. Per això el veí que després va encendre l’aigua es va electrocutar», explica Víctor Porcel, responsable d’inspecció d’Endesa a Catalunya. Aquest n’és només un cas. Podem recordar l’onada d’incendis mortals en què la causa va ser un curtcircuit perquè la xarxa estava punxada. El que més repercussió va tenir, un incendi a Badalona on van morir tres persones i 29 en van sortir ferides. Però passen cada hivern.

El ‘boom’ de la marihuana

Les inspeccions de la companyia fan aflorar una part d’aquesta realitat. El 2021 Endesa va detectar 23.000 connexions irregulars, un 68% més que fa tres anys i un 58% més que el 2015. Suposa el consum de més de 124.440 llars, un 74% més. La majoria dels defraudadors no tenen un consum mitjà com la resta de famílies. «La tendència en aquests cinc anys ha sigut exponencial, el marc que ha fet que tot canviés és el fenomen de les plantacions de marihuana. És una instal·lació que consumeix molta energia, cada plantació gasta el mateix que 200 cases», segueix Porcel.

L’auge de la marihuana a Catalunya es veu també amb les dades de la companyia. El 2021 van detectar 684 plantacions dins de vivendes o naus que estaven punxades al corrent. És el doble que les que van detectar el 2018. Aquestes plantacions van utilitzar 119,37 quilowatts d’energia que no van pagar, i suposen el 27% de tota l’energia defraudada a Catalunya. «Els ajuntaments que patim això no tenim eines per combatre-ho», explica l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia . Aquest municipi, amb una gran extensió, té moltes vivendes d’agricultors abandonades i urbanitzacions que van quedar buides després de la crisi financera i que ara serveixen com a hivernacle d’aquesta droga.

El còctel perfecte

«La gent no podia pagar les hipoteques i aquestes cases se les van quedar els bancs, que van ser rescatats pel Govern. Van deixar les cases buides esperant temps millors perquè no hi havia mercat. La gent no va esperar-se. Es van ficar dins d’aquestes cases i els bancs no els van denunciar. Ens hem trobat màfies que entren en aquestes cases, les venen al mercat negre i aquests inquilins, per viure d’alguna cosa, es dediquen al tràfic i a plantar marihuana: vaja, és un còctel perfecte», segueix dient l’alcalde. Fa tot just dos o tres anys, Garcia va veure els greus efectes d’aquest fenomen quan una d’aquestes cases d’una urbanització estava en flames. Els Bombers van entrar a la casa i, a part de les plantes de marihuana, van trobar el cos d’una dona estès a terra. La mare del noi que havia instal·lat la plantació havia mort per inhalació de fum.

Una campanya veïnal

«Necessitem que això no es normalitzi, especialment entre les persones que conviuen amb les instal·lacions punxades. La gent ha de saber que suposa un risc per a la salut (pot produir descàrregues elèctriques, explosions i la mort), és perjudicial (pot provocar caigudes de tensió, talls de llum a la xarxa) i és il·legal, comporta responsabilitats penals», explica Ana Hernández, cap del grup central de proximitat i relacions amb la comunitat dels Mossos d’Esquadra.

Endesa i els Mossos han iniciat una campanya informativa amb veïns i associacions a tot Catalunya per alertar d’aquest risc. «Si els veïns veuen instal·lacions sospitoses d’estar en risc, ja siguin als seus comptadors o al carrer, han d’alertar-nos. Es pot cremar casa seva o la del veí. Nosaltres utilitzem intel·ligència artificial, drons..., però no és infal·lible. Tenim dificultat per detectar tots els casos», explica Porcel, inspector d’Endesa. L’empresa ha obert un canal de comunicació per telèfon (800 760 220) i un correu electrònic (anomalias@enel.com) per propiciar les denúncies anònimes.

A part de les plantacions de marihuana, el 70% del consum restant respon a diverses realitats. D’una banda hi ha empreses, com hotels o fàbriques, que es punxen al corrent per eludir la pujada del preu de l’energia i evitar sobrecostos. Un altre focus són les persones que viuen en pisos ocupats: per tenir un comptador les elèctriques exigeixen un títol de propietat o contracte de lloguer. I aquí és on s’entra en terreny pantanós. Les més de 8.000 famílies que esperen un pis social necessiten viure sota un sostre mentre les administracions els mantenen en llista d’espera després del seu desnonament. «A ells no els deixarem sense llum, els derivem als serveis socials, hi ha altres mecanismes», promet Porcel.

La solució per a les famílies vulnerables no s’aplica

Notícies relacionades

Però la realitat que veuen les entitats socials és una altra. Endesa és l’única elèctrica que s’ha compromès a instal·lar comptadors socials per a aquestes llars a Catalunya. De moment només se n’han instal·lat 34 davant els 942 que han posat les companyies d’aigua. «Quan Endesa troba una família vulnerable enxufada al corrent, en comptes d’oferir-li un comptador social o estudiar la situació, li talla la llum directament. També ho fan en edificis sencers afectats, com en un cas que ens vam trobar al Bages. No tenen voluntat real d’evitar incendis, el que estan protegint és la seva butxaca, que no els robin fluid elèctric. Podrien utilitzar aquesta campanya per detectar famílies vulnerables que no saben que poden instal·lar-se aquests comptadors, però l’únic que fan és posar pals a les rodes amb el beneplàcit de la Generalitat», insisteix la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, María Campuzano.

«Mai ens ficarem amb una família que ho estigui passant malament, avui dia molta gent es troba en aquestes circumstàncies», diu Alfonso López, president de la Federació de Veïns de Tarragona, una de les que ha participat en la campanya d’Endesa amb els Mossos. «Per a la resta de casos, aquesta campanya és molt útil perquè els presidents de comunitats no sabien on dirigir-se quan passa això. És un perill, a Tarragona hi ha hagut incendis en pisos perquè els ocupes havien punxat el corrent. S’ha de solucionar», insisteix López.