TRAGÈDIA A BADALONA
Els okupes: o espelmes o a 'punxar' la llum
Per tenir un comptador segur, les elèctriques exigeixen contracte de lloguer o propietat.
Milers de famílies opten per l'ocupació davant de la falta de vivenda social.

zentauroepp46464963 badalona 07 01 2019 edificio del incendio del dia 5 de enero190107213002 /
Viure d’okupa és incompatible amb tenir un comptador segur de la llum. Les companyies elèctriques es neguen a normalitzar la “usurpació de vivenda” i exigeixen un contracte de lloguer i propietat quan algú manipula la xarxa elèctrica. De fet, quan els tècnics es troben una instal·lació ‘punxada’, tallen el subministre i presenten denúncia de frau elèctric davant de la policia. Es tracti d’una família necessitada, o no. Ho confirma un portaveu d’Endesa a EL PERIÓDICO: “Nosaltres desconeixem la realitat de cada vivenda, això correspon als serveis socials. El que sí que sabem és que la manipulació elèctrica és una causa d’incendi”.
Per això, quan els inspectors i instal·ladors detecten frau en alguns barris, hi ha amenaces de mort, baralles i insults. “En algun cas ens han rebut amb pistoles i hem d’anar escortats pels mossos”, assenyalen fonts de la companyia.
El problema més greu es dona quan els okupes són famílies que han sigut desnonades i que estan en llista d’espera per adquirir una vivenda social (que es pot allargar fins a dos anys). Amb els serveis socials desbordats, opten per la puntada de peu a la porta i ocupar una vivenda de manera il·legal, sobretot quan tenen nens a càrrec. “Aquestes persones estan condemnades a ‘punxar’ la llum o viure amb espelmes: posen en risc les seves vides”, assenyala la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, María Campuzano. Fa un parell d’anys que diverses companyies d’aigua –entre elles Agbar– faciliten comptadors famílies vulnerables ateses per serveis socials. “Paguen el que poden, s’eviten inundacions i accés a aigua insalubra. Una cosa a què les elèctriques es neguen”, apunta Campuzano que afegeix que fa anys que demanen a les companyies de llum que regularitzin aquestes llars. “Sabíem que hi podia haver morts”, adverteix.
Notícies relacionadesSant Roc no és una excepció. Un dels barris més castigats per la crisi, concentra una elevada proporció de pisos buits que ocupen famílies senceres. És un dels primers llocs on es va instal·lar el negoci dels ‘pisos puntada de peu’. Les famílies paguen fins a 2.000 euros per aconseguir una clau d’un pis ocupat. “Molts instal·ladors es neguen a visitar el barri. Els okupes saben que si es detecten que estan punxats es quedaran sense llum”, explica Manel Rivero, gestor energètic que treballa a Intiam Ruai. Aquesta empresa fa, a l’any, centenars d’assessories energètiques entre les famílies ateses per serveis socials.
“És molt arriscat ‘punxar’ la llum, ens trobem instal·lacions enganxades amb pinces a l’estesa exterior”. El 2017, Badalona va regularitzar el servei de llum a 90 famílies de Sant Roc. Tots eren propietaris o llogaters. Molts es ‘van punxar’ quan les elèctriques podien tallar la llum a les famílies pobres. El repte ara recau sobre les famílies que ocupen vivendes. No hi ha dades oficials, però es poden comptar per milers, especialment als barris més afectats per la crisi.
- Famosos Ferran Adrià desvela a 'Col·lapse' la frase que li va dir Xavi Hernández: "Se'm va quedar sempre al cap"
- Preus rebaixats Ni Lidl ni Carrefour: aquest és el supermercat 'low cost' que arrasa a Espanya
- Urbanisme BCN traurà a concurs la Torre Ona de Glòries abans de final d’any
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- Segons la Cambra ¿Com afectarà Catalunya la guerra comercial?: 1.000 milions d’euros en vendes, menys contractacions i vi i oli més barats
- Mercat laboral Espanya suma més de 230.000 ocupats a l’abril
- Sector bancari Economia obre l’enquesta sobre l’opa i dona fins al 16 de maig per votar
- Cuerpo diu que el Govern central no busca una resposta de "sí o no"
- Reunió anual del Cercle d’Economia António Costa: "El que necessitem és un rearmament col·lectiu, no 27"
- Feijóo, ¿al pitjor país del món?