TRAGÈDIA A BADALONA

Els okupes: o espelmes o a 'punxar' la llum

Per tenir un comptador segur, les elèctriques exigeixen contracte de lloguer o propietat.

Milers de famílies opten per l'ocupació davant de la falta de vivenda social.

zentauroepp46464963 badalona 07 01 2019 edificio del incendio del dia 5 de enero190107213002

zentauroepp46464963 badalona 07 01 2019 edificio del incendio del dia 5 de enero190107213002 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Viure d’okupa és incompatible amb tenir un comptador segur de la llum. Les companyies elèctriques es neguen a normalitzar la “usurpació de vivenda” i exigeixen un contracte de lloguer i propietat quan algú manipula la xarxa elèctrica. De fet, quan els tècnics es troben una instal·lació ‘punxada’, tallen el subministre i presenten denúncia de frau elèctric davant de la policia. Es tracti d’una família necessitada, o no. Ho confirma un portaveu d’Endesa a EL PERIÓDICO: “Nosaltres desconeixem la realitat de cada vivenda, això correspon als serveis socials. El que sí que sabem és que la manipulació elèctrica és una causa d’incendi”. 

Per això, quan els inspectors i instal·ladors detecten frau en alguns barris, hi ha amenaces de mort, baralles i insults. “En algun cas ens han rebut amb pistoles i hem d’anar escortats pels mossos”, assenyalen fonts de la companyia.

El problema més greu es dona quan els okupes són famílies que han sigut desnonades i que estan en llista d’espera per adquirir una vivenda social (que es pot allargar fins a dos anys). Amb els serveis socials desbordats, opten per la puntada de peu a la porta i ocupar una vivenda de manera il·legal, sobretot quan tenen nens a càrrec. “Aquestes persones estan condemnades a ‘punxar’ la llum o viure amb espelmes: posen en risc les seves vides”, assenyala la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, María Campuzano. Fa un parell d’anys que diverses companyies d’aigua –entre elles Agbar– faciliten comptadors famílies vulnerables ateses per serveis socials. “Paguen el que poden, s’eviten inundacions i accés a aigua insalubra. Una cosa a què les elèctriques es neguen”, apunta Campuzano que afegeix que fa anys que demanen a les companyies de llum que regularitzin aquestes llars. “Sabíem que hi podia haver morts”, adverteix.

Notícies relacionades

Sant Roc no és una excepció. Un dels barris més castigats per la crisi, concentra una elevada proporció de pisos buits que ocupen famílies senceres. És un dels primers llocs on es va instal·lar el negoci dels ‘pisos puntada de peu’. Les famílies paguen fins a 2.000 euros per aconseguir una clau d’un pis ocupat. “Molts instal·ladors es neguen a visitar el barri. Els okupes saben que si es detecten que estan punxats es quedaran sense llum”, explica Manel Rivero, gestor energètic que treballa a Intiam Ruai. Aquesta empresa fa, a l’any, centenars d’assessories energètiques entre les famílies ateses per serveis socials.

“És molt arriscat ‘punxar’ la llum, ens trobem instal·lacions enganxades amb pinces a l’estesa exterior”. El 2017, Badalona va regularitzar el servei de llum a 90 famílies de Sant Roc. Tots eren propietaris o llogaters. Molts es ‘van punxar’ quan les elèctriques podien tallar la llum a les famílies pobres. El repte ara recau sobre les famílies que ocupen vivendes. No hi ha dades oficials, però es poden comptar per milers, especialment als barris més afectats per la crisi.