Gizonduz: sensibilitzar els homes contra el masclisme és possible i a Euskadi ho saben

Polítics, esportistes, policies, migrants, empresaris, xavals... El Govern basc treballa en diferents àmbits per sensibilitzar i formar els homes en feminisme, ja que és conscient que la igualtat i l’erradicació de les violències masclistes són una quimera sense la implicació dels homes. El programa Gizonduz és la seva resposta.

Desconstruir la masculinitat hegemònica, oferir alternatives a idees i comportaments masclistes, formar homes perquè siguin referents que impulsin la igualtat entre els seus iguals i promoure la implicació en les cures són alguns dels objectius d’aquest complet programa d’intervenció amb homes, impulsat pel Govern basc com a política complementària a les activitats destinades a combatre les violències i, al seu torn, empoderar les dones.

Euskadi és pionera en aquest camp. Mentre les iniciatives institucionals per atraure els homes cap a l’objectiu de la igualtat són escasses a Espanya, i fins i tot hi ha sectors del feminisme crítics amb què s’hi destinin recursos, Gizonduz està a punt de complir 15 anys. Tres lustres de recerca de camins per aconseguir que siguin ells els sensibilitzats, formats, compromesos i corresponsables; els que, des de dins, qüestionin el poder i els privilegis masculins.

Videojocs, cursos individuals, cartes públiques, motxilles per la conciliació, recollida de firmes, formacions col·lectives, campanyes de conscienciació, aplicacions mòbils per comprometre’s en les cures, treball amb polítics, intervencions en institucions esportives... A Gizonduz, dependent d’Emakunde (l’institut basc de la dona), han participat ja més de 12.000 homes.

No és suficient amb el canvi de les dones

«Gizonduz va néixer el 2007 per una necessitat, que era el plantejament que per aconseguir la igualtat no era, ni és, suficient amb el canvi de les dones: és necessari implicar els homes a favor de la igualtat i en contra de la violència masclista. [...] Va sorgir com un projecte pilot que s’ha anat consolidant fins a fer una línia de treball estable i sostenible, i sostinguda en el temps», explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari que pertany a aquest grup de comunicació, Prensa Ibérica, el responsable de Gizonduz, Ander Bergara.

Euskadi cimenta les seves polítiques públiques d’igualtat en tres línies d’actuació: una de prioritària encaminada a l’empoderament de les dones, una altra de dirigida als homes i una tercera mixta per als sectors educatiu, mediàtic, empresarial i administratiu.

«Plantegem que han de ser polítiques integrades i complementàries. No poden anar en paral·lel d’una banda per a homes i de l’altra per a dones, sinó que han d’enriquir-se mútuament per avançar més ràpid cap a la consecució de la igualtat», defensa Bergara.

És un programa atípic, per tant, ja que a Espanya les iniciatives sobre masculinitat neixen en entitats i oenagés, però no en les institucions públiques.

En aquest cas, van confluir diverses condicions favorables per a la seva creació: el convenciment de l’‘exlehendakari’ Juan José Ibarretxe, la voluntat de l’equip directiu d’Emakunde, un marc jurídic propici (llei i pla d’igualtat autonòmics que ja preveien el treball amb homes) i personal capacitat per desenvolupar-lo.

Bergara atribueix l’escassetat de polítiques públiques d’igualtat enfocades específicament als homes a diverses raons, com la falta de demanda per part dels mateixos ciutadans, que els responsables del disseny de polítiques no ho considerin prioritari o que estiguin convençuts de la seva pertinència però temin no saber com fer-ho o bé entrar en confrontació amb part del moviment feminista.

«Són lògics els dubtes sobre com treballar amb els homes per la igualtat i amb quants recursos, que són escassos. La prioritat és l’empoderament de les dones, treballar amb elles i garantir-ne els drets. Plantejar aquest treball amb ells de manera que sigui un complement i ajudi a aconseguir aquests objectius d’empoderament i consecució d’igualtat i drets és la qüestió», reconeix Bergara.

¿Com funciona Gizonduz?

Gizonduz persegueix implicar els homes a favor de la igualtat: sensibilitzar-los, formar-los, mobilitzar-los i comprometre’ls. «Si el que busquem és un canvi cap a comportaments més igualitaris, el primer que cal fer és canviar el pensament que ens mou a comportar-nos així, canviar la mentalitat masclista,» remarca el seu responsable.

¿I com canviar-la?

«La qüestió primera és ser conscient de les desigualtats que existeixen, del masclisme en què vivim. Atès que la situació anormal del masclisme és el que és normal, ens resulta difícil percebre els nostres privilegis, que aquests són l’altra cara de la moneda de la desigualtat de les dones; és complex», reconeix l’expert. Es treballa amb dades estadístiques, s’aborda la identificació del sexisme i se’ls intenta ensenyar a mirar d’una altra manera, a posar-se les ulleres morades per veure el que normalment es manté invisible», indica.

En aquest marc conceptual d’implicar els homes s’han posat en marxa nombroses línies d’actuació que van des de cursos individuals oberts als ciutadans interessats a participar («hi ha pocs homes interessats») a altres col·lectius que s’imparteixen de forma presencial en institucions, públiques i privades, que demanen a Emakunde la formació de la plantilla. Empreses, sindicats, escoles, oenagés, administracions públiques...

Una taca d’oli

Aquestes formacions grupals són «a la carta»: les organitzacions indiquen quina temàtica volen abordar i durant quant temps (igualtat, cures, violències masclistes, assetjament sexual....). I en aquests casos, l’assistència no és per voluntat pròpia: «Donarem formació a gent que no ha demanat el curs, a la qual no li ve de gust ser allà, i costa més», reconeix el responsable.

«És un repte, i tot i que no sempre aconsegueixes generar un canvi de paradigma que volem aconseguir, intentem posar aquesta llavor perquè els homes s’interessin pel tema i, els més conscienciats, es converteixin en referents i exerceixin un paper de lideratge per estendre missatges igualitaris i servir de taca d’oli que es va estenent i influeix en altres homes», continua.

Tot i que no tots en surten convençuts, l’índex de satisfacció és molt alt (8,3 sobre 10) i el 90% afirma que el que ha après li ha sigut útil per a la seva vida personal i professional.

Més enllà dels cursos, Gizonduz ha desenvolupat un videojoc per treballar la igualtat i la masculinitat amb els més joves, i va impulsar el 2008 una carta dels homes bascos per la igualtat que van firmar 10.000 ciutadans: «Vam anar de poble en poble recollint firmes», rememora Bergara.

Entre 2008 i 2011, es van repartir 30.000 motxilles a pares de nadons nounats amb materials de conscienciació sobre corresponsabilitat i cures. El 2018, es va posar en marxa una aplicació amb una llista de compromisos quotidians perquè els homes es comprometessin a portar-los a terme, juntament amb material didàctic i un test per avaluar el masclisme propi.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

S’està posant molt el focus en l’actualitat en els més joves, davant l’emergència de missatges negacionistes, per mirar d’oferir-los «alternatives perquè no passin a engrossir aquest altre sector més reaccionari». Hi ha actuacions concretes amb nois migrants sense referents familiars a Euskadi i amb institucions esportives.

A més, des del 2017 es treballa la formació en igualtat de polítics, tant en l’àmbit local com en el Govern basc: «Ens semblava un col·lectiu prioritari, tenen capacitat d’influència i prenen decisions en l’àmbit del poder», argumenta.