El rastre del fum i la cendra als pulmons, sota lupa

Des dels Estats Units, on es troba ara amb una estada d’investigació a la Universitat Brown, a Providence, per una prestigiosa beca Fulbright per ampliar estudis sobre l’efecte del radó en la salut, el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública explica que volen «fer alguna cosa diferent del que ja hi ha disponible, tant per la mida de la mostra com per la recollida de la informació. Recollirem mostres biològiques, però també farem proves de funció respiratòria. Aquest coneixement servirà per veure en quina mesura les erupcions volcàniques poden afectar la salut de la gent a nivell local i internacional».

Aclareix que fins ara no s’han realitzat estudis com aquest que acaben de començar, ni tan sols el que es va dur a terme en l’àrea d’afectació del volcà islandès que va entrar en erupció el 2010, l’Eyjafjallajökull, el núvol del qual va afectar el trànsit aeri europeu amb vols cancel·lats fins i tot a Galícia. «L’estudi islandès va tenir lloc en una zona amb molta menys població i les dades no es van recollir de forma tan exhaustiva com nosaltres», aclareix el científic compostel·là.

Aquest doctor en Farmàcia afegeix que «des de SEPAR es va entendre que era necessari dissenyar un projecte per a La Palma per veure com aquesta erupció pot estar afectant la salut dels habitants de l’illa». Recorda que la població allà estava molt a prop del volcà, mentre que en altres zones del món es mostren més allunyades del con.

La investigació que ell coordina disposa d’un comitè de 20 persones que treballen en el projecte. Entre aquestes, a més de Ruano, hi ha una altra persona gallega, la doctora Carmen Diego, de l’àrea sanitària de Ferrol.

Aquest projecte –anomenat ASHES, «cendres» en anglès– es fixa en quatre grups de població: persones molt exposades a productes de l’erupció volcànica atenent a aquelles que tenien accés a la zona d’exclusió (personal científic, militars, forces de seguretat de l’estat o guies forestals) i les que es dedicaven a la neteja, és a dir, la recollida de cendra volcànica; la població adulta en general; la població pediàtrica i, finalment, les persones que ja tenien una malaltia respiratòria anterior a la catàstrofe natural. Respecte a aquests últims es vol veure si ha canviat la seva salut respiratòria.

A més del compostel·là Ruano, hi ha dues persones més que comanden l’estudi, però ho fan des de l’illa: es tracta de la doctora Valle Velasco, pneumòloga pediàtrica de l’Hospital Universitari de les Canàries, i David Díaz Pérez, infermer especialista en patologia respiratòria de l’Hospital Universitari Nuestra Señora de la Candelaria.

En total es triaran 2.000 persones per participar en l’estudi. Des d’ara començaran a contactar amb el personal que tenia accés a la zona d’exclusió. Respecte a la població adulta i pediàtrica, reclutaran persones de les zones exposades a la cendra que seran comparades amb el mateix nombre de persones que no hi van estar exposades, en una zona més protegida de les emissions. Totes hauran de complir criteris d’edat, a més de no haver canviat de domicili d’una zona a l’altra.

«Hem parlat amb les autoritats educatives per reclutar la població infantil i anunciarem l’estudi per mitjans [de comunicació]. El reclutament ja ha començat en aquest grup i estem bastant contents de com està anant», assenyala Ruano.

Tot i que l’estudi durarà cinc anys com a mínim, volen realitzar una anàlisi de dades a mig-curt termini entre finals d’aquest any i principis del que ve per publicar-ne els primers resultats. No obstant, aclareix que si s’aconsegueixen més fons es podria prolongar el seguiment durant més d’un lustre.

Notícies relacionades

Sandro Rosell i els seus amics especials de presó: dos funcionaris, dos exinterns i un capellà

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

Entre els escenaris que es trobaran els científics, Ruano assenyala diverses hipòtesis (probabilitats). «No sabem ben bé el que ens hi trobarem perquè poden passar diverses coses. És possible que ens trobem amb un efecte agut amb un augment de símptomes però que, a mesura que passi el temps, es normalitzi la funció respiratòria. Una altra hipòtesi seria trobar-nos amb efectes a llarg termini», apunta.

Sobre això últim, detalla que la «cendra és roca volcànica polvoritzada i inhalar-la pot tenir efectes a llarg termini. Ho comprovarem amb aquesta investigació». Ruano recalca que es tracta de moment d’«hipòtesis», per això s’estudia atenent al grau d’exposició.