Vânia de la Fuente-Núñez: «L’edatisme escurça la vida»

Vânia de la Fuente-Núñez dirigeix la Campanya Mundial contra l’Edatisme de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i és coautora principal del primer Informe Mundial de les Nacions Unides sobre l’edatisme. Llicenciada en Medicina i màster en Filosofia, Política i Economia de la Salut en l’University College de Londres gràcies a una beca de la Fundació ‘la Caixa’, de la Fuente-Núñez adverteix que l’edatisme es paga amb salut.

-¿Què és l’edatisme?

-Quan parlem d’edatisme ens referim a tres dimensions diferents: com pensem, que són els estereotips, com ens sentim, que són els prejudicis, i com actuem, que és la discriminació, tant cap als altres com cap a un mateix, en funció de l’edat. 

-¿Quins grups d’edat afecta?

-Pot dirigir-se a qualsevol grup d’edat, tant a gent jove com gran i adopta diferents formes al llarg de la vida. De fet comença molt aviat. Aproximadament als quatre anys els nens són conscients dels estereotips que hi pot haver en la seva cultura en relació amb l’edat i els comencen a interioritzar. 

-¿La gent gran és qui més ho pateix?

-A Europa, les dades indiquen que són els joves els que més edatisme reporten, però si mirem dades a nivell mundial veiem que una de cada dues persones és edatista cap a les persones grans. També pot ser que a Europa els grans no percebin determinades accions com a edatisme, que les hagin interioritzat com a normals en el procés de la vellesa.

-¿Quines són les formes més habituals d’edatisme?

-Com indiquem a l’informe, el veiem en moltes esferes de la nostra vida i genera barreres de vegades infranquejables. Afecta en la nostra capacitat per accedir a un préstec, aconseguir o mantenir una ocupació o rebre un tractament mèdic. També és present en àmbits que molts no imaginen, com la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial. Al febrer vam publicar un informe sobre aquest tema per donar visibilitat a camps que sorgeixen ara i evitar que es perpetuï l’edatisme en l’ús de la tecnologia. També es manifesta en les nostres interaccions amb altres persones, l’edatisme interpersonal. Per exemple, quan som condescendents amb les persones grans o utilitzem amb elles un llenguatge infantil. I després hi ha l’edatisme dirigit contra un de mateix o autoinfligit.

-Que ens talla les ales.

-Ens cohibim per fer algunes coses perquè considerem que no són apropiades per a la nostra edat, però a més podem interioritzar estereotips que afecten les nostres conductes. Per exemple, si s’interioritza que la vellesa és una etapa d’aïllament, nosaltres mateixos podem acabar retraient-nos de la societat; creem una profecia autocomplerta. Tots els tipus d’edatisme, però especialment l’autoinfligit, tenen unes conseqüències molt negatives per a la nostra salut i benestar quan som grans.

-Parli’ns-en.

-L’edatisme és molt nociu. Sabem que està associat amb una mort més primerenca, amb una pitjor salut física i mental, amb comportaments de salut de risc, com beure alcohol, fumar o no prendre les medicines prescrites. També afecta el nostre benestar; veiem que augmenta l’aïllament i la soledat i redueix la qualitat de vida. 

-¿I com afecta la societat?

-L’edatisme té costos addicionals en diferents sectors com el de la salut i en l’àmbit laboral, perquè patir edatisme a la feina pot, per exemple, donar lloc a baixes per malaltia laboral a llarg termini. A més, ens impedeix, com a societat, aprofitar plenament el potencial social i econòmic de la població gran. La societat està acostumada a veure l’envelliment com una cosa negativa i invisibilitza les nombroses contribucions de les persones grans. 

-¿Què s’hi pot fer?

-Bàsicament, tres coses. La primera són les mesures polítiques i legislatives, tant nacionals com internacionals, que han de garantir que no es perjudiqui sistemàticament les persones per qüestions d’edat. La segona són les activitats educatives, que ens ajuden a millorar l’empatia cap als altres i a dissipar conceptes erronis sobre diferents grups d’edat. I per últim, les intervencions intergeneracionals, que ens permeten interactuar amb persones d’altres edats i ajuden a bastir ponts entre generacions per fomentar l’entesa mútua.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

-¿Hi ha raons per a l’esperança?

-Sí, soc optimista. Crec realment que l’ésser humà és capaç de crear un món per a totes les edats. Queda camí per recórrer, però ja veiem llavors de canvi.