Catalunya salva el tancament de fàbriques però perd ocupació industrial

Després d’aquest tancament, la intervenció pública per mirar detrobar un substitut que omplís el buit de Lear va ser escassa i poc eficient. L’Ajuntament de Roquetes, per exemple, va comprar els terrenys a preu de saldo. "¿De què et serveixen els terrenys si no tens ningú que vingui a fer-hi res?", ironitza una persona que ha participat en desenes de reindustrialitzacions a Catalunya.

¿Què significa?

¿Què vol dir reindustrialitzar? En el seu sentit més simple és, davant el tancament d’una fàbrica, buscar una altra empresa que es quedi amb els terrenys, mantingui activitat industrial i doni feina al màxim de treballadors de la factoria clausurada. Acostumen a ser històries marcades per les protestes, acomiadaments traumàtics, disputes per milions en indemnitzacions i en què apareixen entabanadors i especuladors que cobegen un actiu que, de vegades i després de l’esforç conjunt de companyies, sindicats i administracions, acaba amb una altra indústria agafant el relleu i garantint part dels llocs de treball. A Lear no hi va haver reindustrialització i el seu tancament va generar una depressió econòmica a la regió que no va remetre fins a anys després quan diverses empreses de pes –el fabricant d’ampolles de cartró Jabil, el productor de les amanides Florette i l’empresa de fusteria Kronospan– es van instal·lar en el polígon Catalunya Sud. Un polígon promocionat per la Generalitat… però per ubicar-hi una acereria que mai es va construir.

El tancament industrial més important en la història recent de Catalunya és el de Nissan, que el 2020 va tancar les seves factories de la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu, va acomiadar 2.500 treballadors i va provocar un forat de diversos milers més en els seus proveïdors. La manera en què l’empresa, treballadors i Administració van enfocar la clausura va ser molt diferent de la de Lear i va seguir la pauta del que es diu "reindustrialització".

Catalunya, històrica potència industrial, ha vist com en les últimes dècades algunes de les seves factories més icòniques han anat tancant, com la Sony a Viladecavalls, la Delphi a Sant Cugat del Vallès, les Robert Bosch de Lliçà d’Amunt o Castellet o la Continental Automotive de Rubí. En algunes de les ubicacions esmentades hi ha avui projectes de futur, que donen feina de qualitat a centenars de persones, mentre que en d’altres només queden naus buides o un descampat amb què especularà un inversor. I és que les operacions de reindustrialització deixen un balanç agredolç, amb més èxit a l’hora de salvar factories que, a curt termini, per compensar la destrucció d’ocupació.

"Són processos traumàtics i l’objectiu d’una reindustrialització és mitigar el mal", explica Juanjo Berbel, soci de la consultora Metyis. "El saldo d’ocupació acostuma a ser negatiu, ja que es prioritza buscar un projecte industrial sòlid que un que doni feina a molta gent", apunta Marcos Huergo, president d’LHH Espanya. Les dues consultores han participat en quasi tots els tancaments i reobertures de grans indústries catalanes de l’última dècada.

A diferència de França, on la indústria que se’n va està obligada a buscar-ne una altra que la reemplaci, a Espanya no hi ha cap llei que obligui a fer-ho. Cosa que, sumada a l’actual legislació de l’acomiadament, que permet cessar gairebé a qualsevol si se li paga prou en indemnitzacions, complica la recerca de projectes empresarials que no deixin buida una regió al tancar.

La manera de negociar dels sindicats en certs tancaments no ajuda a reindustrialitzar, ja que prioritzen més diners per als que surten, abans que més facilitats per a una alternativa. "Avui, una desinversió a Espanya és molt més fàcil que a França o Portugal, molt poques empreses que vulguin tancar no acaben aconseguint-ho", afirma el president d’LHH.

¿Quin és el protocol quan tanca una fàbrica? La Generalitat, pionera malgrat la gairebé inexistent cobertura legal, té greixats des de fa anys uns mecanismes per detectar quan una empresa comença a incórrer en impagaments, quan algun proveïdor o client té problemes que poden arrossegar-los o quan un esdeveniment d’abast mundial –com els aranzels– pot activar les fitxes de dòmino que acabin portant al tancament, expliquen en el Departament d’Indústria.

Escollir bé és clau, coincideixen les fonts consultades, ja que no falten especuladors. Es presenten voluntàriament després del tancament d’una fàbrica, ja sigui interessats només en el sòl, com els va passar als treballadors d’Eurohueco, a Castellbisbal, que es van assabentar que un mes abans que la direcció els comuniqués el tancament ja havien pactat la venda dels terrenys. O per fer la mateixa activitat que qui marxa però a menor preu i amb pitjors condicions per als empleats.

Aquests "inventors", com els qualifica un especialista en reindustrialitzacions, poden presentar-se amb idees estrafolàries com per exemple va passar després de tancar Nissan. Segons fonts coneixedores, una empresa deia que reconvertiria la planta de la Zona Franca per fabricar motors magnètics, solució que promet energia infinita però una teoria que es qualifica de pseudociència.

En el procés de triatge van jugar un paper protagonista la Generalitat i les consultores. La primera dona veus a través de les seves oficines a l’estranger. També d’empreses que s’han presentat a un concurs públic d’ajudes per créixer i els pot encaixar expandir-se absorbint un soci o un antic competidor que mor. Les consultores acudeixen als bancs, que al seu torn pregunten a companyies clientes, o a fons d’inversió.

Candidats ideals

Notícies relacionades

Sense diàleg no hi ha futur

El valor de liderar una pime

No obstant, hi ha candidats ideals que es perden. "Necessitem simplificar la burocràcia i accelerar els processos. No pot ser que hi hagi inversions que triguin tres anys a posar la primera pedra de les seves fàbriques perquè l’Administració es demora amb els permisos. Necessitem reordenar i millorar els polígons, molts obsolets, mal connectats i amb fibrociment –cancerigen– al sostre. Ara que tant es parla de l’aeroport, podem tenir les millors infraestructures, les estratègies de captació i l’ecosistema de talent que ja tenim són excel·lents, però sense polígons hàbils no s’instal·larà ningú", diu el secretari general de Cecot, Oriol Alba.

Segons l’experiència de Metyis, empreses mitjanes europees o pimes locals són les que més freqüentment s’acaben quedant amb una factoria que tanca. Àsia, potencia inversora a l’alça i que a través de Chery ha protagonitzat la gran reindustrialització de Nissan, sol preferir un terreny buit per començar de zero. Des d’LHH volen redirigir aquesta voracitat inversora cap a les reindustrialitzacions i expliquen que estan ultimant missions a diferents països d’orient amb aquesta finalitat.