Un llibre retrata l’ànima centenària de la clínica Corachan

Una clínica amb ànima que aspira a ser la millor d’Espanya. Amb aquesta mirada d’estima cap al passat i amb la vista posada en el futur s’ha presentat aquest divendres el llibre ‘Clínica Corachan. Una historia centenaria 1921-2021’, que repassa l’origen d’aquest emblemàtic centre hospitalari de Barcelona fundat pel cirurgià Manuel Corachan García, on han exercit algunes de les més destacades sagues mèdiques de la ciutat, i la seva evolució fins a convertir-se en una de les 35 millors clíniques privades d’Europa.

El llibre recull el testimoni de desenes de protagonistes de la història de la clínica Corachan, començant pel seu fundador, un metge per a qui el pacient «sempre va ser el primer». «És un relat amb ànima, amb humanitat. Hem volgut reconstruir la història de la clínica a través dels seus protagonistes. Era important recollir aquest llegat», ha remarcat Arantxa Moll, patrona de la Fundació Corachan i directora editorial del llibre. I és per això que l’obra no només dona compte d’esdeveniments mèdics significatius, sinó que recupera detalls, vivències i anècdotes personals.

La titànica tasca d’entrevistar totes les persones que han tingut un paper en la Corachan per després filar i explicar la història ha anat a càrrec de l’escriptor i periodista Genís Sinca, que va assumir l’encàrrec de trobar «els àngels» de la clínica. Sinca ha agraït la «paciència infinita» d’Arantxa Moll per «suportar les demores de les entregues». El perfeccionisme de l’escriptor. «Explicar 100 anys d’història era complicat», ha admès l’autor, que ha comptat amb la col·laboració de María Teresa Fernández, coordinadora editorial, i de Sean Mitchell-Henry, fotògraf. Perquè les imatges també són fonamentals en el llibre, per al qual s’ha bussejat als arxius de tots els implicats. Busseig que ha permès recuperar joies com l’última imatge del doctor Corachan, a l’Hospital de Sant Pau, poc abans de morir, el 1942, víctima de l’epidèmia de tifus exantemàtic que va afectar Barcelona.

Els ‘àngels’ de la clínica

En la seva recerca dels «àngels» de la clínica, Sinca va trobar molts personatges. Un d’aquests, el doctor Javier Giménez-Salinas, mort recentment, que «va inocular el ‘virus’ de la Corachan a tot el món i va fer possible que la clínica sigui on sigui», glossava l’escriptor. A ell també s’ha referit Javier Moll, president de la Fundació Corachan i del grup Prensa Ibérica. Amics de la infància, Giménez-Salinas li va demanar ajuda per donar-li un enfocament empresarial a la clínica en un moment delicat. «I em va inocular el ‘virus’ també», recordava emocionat sobre la seva implicació en la gestió de la clínica. «En els meus 44 anys de professió, és l’empresa per la qual més he lluitat», confessava Moll, que en un inici va topar amb les reticències dels metges històrics. «Giménez-Salinas em deia ‘tu posa ordre, ja se’ls passarà. I vam anar tirant».

Tirant fins a aconseguir «una modernització i un compte de resultats positiu». I de cara al futur, més: «Continuem invertint. Volem ser la millor clínica d’Espanya i tenir professionals de primer nivell», ha remarcat Moll, que ha fet una referència especial al col·lectiu d’infermeria. «Les infermeres són les que passen més temps amb els pacients. Són la millor propaganda d’una clínica. Sense elles una clínica no és completa», ha assenyalat.

Una part del llibre està dedicat a les sagues mèdiques: els Pi Figueras, els Garriga, Ramentol, Gausa, Giménez-Salinas, Puig Roig i Puig Massana, Casanelles, Umbert o Trias de Bes en els anys 40 i 50, o els Gómez Pérez, Salamero i Gil-Vernet en els anys 60 i 70. En representació d’ells, ha intervingut el doctor Jordi Garriga, que ha relatat com de nen acompanyava el seu pare a la clínica a passar visita els diumenges i aprofitava per pujar a dalt de l’edifici per veure els partits de l’Espanyol al desaparegut estadi de Sarrià. Ha remarcat Garriga la impressionant evolució de la medicina i ha recordat com el doctor Pi Figueras, «un gran cirurgià», «sabia el que li passava al pacient amb només mirar-lo. No li feien falta proves».

Fer les coses bé

Notícies relacionades

La Fundació Corachan fa una donació de medicaments amb destí a Ucraïna

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Un altre ‘àngel’ ha sigut Aurora Montero, llevadora que per ser millor es va graduar en Medicina i que ha passat la meitat de la seva vida a la sala de parts de la Corachan. Va treballar mà a mà amb el doctor Ramon Casanellas Salvans, que ha volgut reconèixer com un «obstetre feminista, molt avançat al seu temps». Així, ha explicat com Casanellas, autor del llibre ‘Cómo evitar el embarazo’ (1977), facilitava píndoles anticonceptives o acceptava realitzar lligadures de trompes en un moment, mitjans dels anys 70, en què molts ginecòlegs eren reticents a fer-ho.

Implicades també en l’elaboració del llibre han estat les dues netes del doctor Corachan, Cecilia (amb el seu «impressionant arxiu fotogràfic», en paraules de Sinca), i Marta Corachan. Aquesta, que va assumir el càrrec de consellera delegada de la clínica amb tot just 30 anys després de la mort del seu avi matern, el doctor Manuel Cuyás, ha expressat la seva «emoció» al veure com ha evolucionat la clínica on va aprendre a «escoltar, a solucionar problemes i a recollir informació». I ha volgut agrair la seva tasca a la família Moll per «fer les coses molt bé». «Hi ha molta il·lusió i molta estima, i l’estima sempre guanya», ha dit la neta del fundador.