El Teatre Lliure celebra 50 anys mirant al futur

Julio Manrique, director del Teatre Lliure, ha preferit cedir l’escenari a les noves generacions en la temporada del 50è aniversari. La presència dels històrics d’aquesta aventura teatral que va començar el 2 de desembre de 1976 a l’antiga cooperativa de consum ‘La Lleialtat’ de Gràcia és més present en les exposicions, els llibres i altres propostes que es realitzaran amb motiu de la celebració. La nova temporada parlarà de "transmissions, herències, llegats i famílies", ha destacat Manrique.

Hi haurà 32 espectacles: 10 produccions pròpies, 13 coproduccions i 9 són espectacles convidats, 7 dels quals internacionals. Entre ells destaquen ‘Lacrima’, un relat sobre colonialisme i moda de Caroline Guiela Nguyen, directora del Théâtre National de Strasbourg; ‘Israel &Mohamed’ que uneix el ballarí Isarel Galván i el director Mohamed El Khatib, que va triomfar a Avinyó i ‘Dimanche’, espectacle poètic sense paraules sobre el canvi climàtic. El pressupost previst és d’11,4 milions d’euros.

Manrique va agrair el recolzament de les administracions, els representants de les quals van acudir a la presentació de temporada. Jordi Martí, secretari d’Estat de Cultura; Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura; Xavier Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament i Pau González Val, president delegat de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, van destacar la importància del Teatre Lliure, element clau de l’evolució del teatre fet en català amb una visió oberta, àmplia i lliure.

"No ens hem d’excedir als banys de nostàlgia perquè la realitat és que tot avança. S’ha de reconèixer la feina feta pels qui ens van precedir però hem de pensar en els que vindran després", ha afirmat Manrique, molt satisfet amb les xifres d’actual temporada, amb una ocupació del 88% (91% a Gràcia i 84% a Montjuïc), "la segona xifra més alta de la història del Lliure" i 118.938 espectadors.

Les celebracions es concentraran de setembre a desembre i arrencaran a Montjuïc amb la ja anunciada ‘L’òpera de tres rals’ dirigida per Marta Pazos que inaugurarà el Festival Grec, que també arriba al mig segle. Però a la sala de Gràcia on tot va començar el mallorquí Miquel Mas Fiol desembarcarà amb la seva potent companyia per fer una relectura en clau actual de ‘La bella Helena’, opereta d’Offenbach que va marcar una fita als començaments del Lliure. El seu pla és ocupar la sala i viure intensament el procés creatiu com al seu dia van fer els pioners del Lliure. L’Espai Lliure recuperarà el cant a l’esperança, l’amistat i el teatre de ‘Bouvetoya (La necessitat d’un illa’), una creació col·lectiva que es va veure tan sols dos dies al festival Temporada Alta (TA) pandèmic.

Algunes obres ja havien sigut anunciades com a part del Flaix-Tardor BCN i coproduccions amb el TA. També s’havia anunciat la tornada de ‘L’Església’, aplaudit muntatge de cinc hores sobre la comunitat gai nord-americana però no se sabia la data, serà el novembre que ve.

Memòria viva

Els dimecres, dia de descans de ‘L’herència’, es realitzaran quatre funcions que connectaran amb la història del Lliure. La primera, ‘Arxius’, amb l’històric ballarí i coreògraf Cesc Gelabert dirigit per Marcos Morau; ‘Recordant l’OCTLL’, oferirà concerts amb dues formacions diferents, una dirigida per Josep Pons i una altra per Lluís Vidal, impulsors de la música contemporània des de la desapareguda Orquestra del Lliure.

El següent dimecres es recordarà la primera nit d’aquesta aventura avui consolidada amb ‘La nit que vam aplaudir una esperança’, dirigida per Carme Portaceli i Carles Fernández Giua. I l’actor Lluís Homar, vinculat al Lliure des dels seus inicis i exdirector en una època complicada, oferirà ‘Un home de teatre’, on la paraula serà protagonista.

Notícies relacionades

Les ombres d’un clàssic popular

Mor David Hockney, gloriós ambaixador art pop de la primavera

En el torn de preguntes de la roda de premsa, Manrique va llançar pilotes fora elegantment quan se li ha preguntat per l’absència de l’històric director Lluís Pasqual, embolicat recentment en una polèmica destapada per l’actriu Judit Martín. "Explorem la possibilitat de fer alguna cosa però finalment no podrà estar", va assenyalar. "No volem gastar energies en polèmiques sinó treballar amb energia i il·lusió pel futur del Lliure", va afegir. Les seves paraules van ser molt aplaudides per una platea plena de gent de la professió a la Sala Fabià Puigserver.

Més enllà de la festa popular a la plaça Margarida Xirgu el 3 d’octubre, els records i la història del Lliure quedaran emmarcats en una sèrie d’actes, llibres, plaques commemoratives i exposicions. El Palau Robert acollirà ‘Un Teatre Lliure’, una mostra amb instal·lacions de cinc escenògrafs de diferents generacions: Frederic Amat, Montse Amenós, Lluc Castells, Sílvia Delagneau i Max Glaenzel. Les seves obres s’inspiraran en les diferents dècades de vida del Lliure. L’espectacle familiar ‘El teatre ocult’, de Marga Socias, permetrà descobrir sales i espais del Lliure que no se solen veure. Serà un recorregut per llocs ínvisibles per al públic en què apareixeran per sorpresa gent que explica coses sobre el teatre.