Ravel en el final de curs de l’OBC

Una vegada més la francofília d’aquesta etapa de l’OBC es va evidenciar tornant, com l’any passat, a acomiadar la temporada amb una òpera de Ravel, L’enfant et les sortilèges, amb el surrealista llibret de Colette. Des del podi Ludovic Morlot, poc atent al vessant teatral de l’obra, no va mesurar bé els volums i va arribar a tapar diversos solistes i, en alguns moments, fins i tot el cor infantil; tampoc va aprofundir en els sentiments que travessa el protagonista d’aquest conte-malson. Va apostar pel compositor del País Basc francès amb un repartiment adequat encapçalat per la soprano Chloé Briot, que, per error, va pensar que el concert era a les 20.00 hores i no a les 19.00, fet que va endarrerir l’inici mitja hora.

Liv Anna Redpath va aportar la seva pirotècnia vocal com un Foc virtuós, dolça Princesa i brillant Rossinyol, mentre Briot, amb escassa projecció, no va destacar com el Niño davant un Morlot efusiu. Rinat Shaham, sobrada com una Esquirol de gran fraseig i una Gata capritxosa es va marcar amb desimboltura el sensual duo dels felins al costat del Gat de Jean-Sébastien Bou. Molt efectiu Martin Bakari (Vell, Granota, Tetera) i Rihab Chaieb va estar millor com Tassa que com a Mare i Libèl·lula. Van complir amb correcció Sylvia Schwartz (Butaca, Òliba, Pastora, Ratpenat), Nicolas Courjal (Butaca, Arbre) i Aniol Botines (Pastor). L’Orfeó Català i el Cor Infantil de l’Orfeó van completar amb poder l’apartat vocal junt amb una OBC concentrada i ampliada amb tam-tam, fuet, trinquet, ratllat de formatge, blocs de fusta, màquina de vent i xiulet.

Com a complement no es va optar per cap altra creació de Ravel, tot i que sí per una obra francesa de naixement, el ballet L’Oiseau de feu, d’Igor Stravinsky, un encàrrec dels Ballets Russos de Diaghilev estrenat a París 15 anys abans que l’obra raveliana. I si un jove Balanchine de 21 anys coreografiava a Montecarlo L’enfant en la seva estrena el 1925, a l’Òpera parisenca era Fokine el que muntava L’Oiseau per primera vegada, fascinat per la partitura d’un Stravinsky de 28 anys.

Malgrat el sorprenent canvi d’ordre al programa l’OBC en general i els seus virtuosos solistes es van lluir trobant textures, colors precisos i controlats contrastos rítmics.

‘L’enfant et les sortilèges’

Notícies relacionades

Les ombres d’un clàssic popular

Mor David Hockney, gloriós ambaixador art pop de la primavera

OBC L’Auditori

12/06/2026