Refugiats de Butxa a Espanya: «Els disparaven mentre feien el dinar»

«La situació és molt terrible» a la ciutat ucraïnesa de Butxa. «La gent moria tirotejada al carrer i als patis de les cases mentre feien el dinar».

Així ho ha narrat als periodistes aquest dilluns Raisa Bacal, una dona de 61 anys ferida al cap, que, junt amb 50 compatriotes més han arribat a Logronyo en un autobús procedents de Butxa, on es van trobar centenars de cadàvers després de la retirada de les tropes russes; i alguns del Donbass.

Bacal també ha patit els efectes d’aquesta guerra en primera persona, com visibilitza una bena al cap, que cobreix les ferides produïdes pels vidres d’una finestra de casa seva que van saltar com a conseqüència d’«uns trets», una experiència després de la qual s’ha mostrat amb «molta esperança», però, primer, vol «descansar».

Ha indicat que li ha agradat el viatge en un autobús contractat per l’empresari de La Rioja Félix Revuelta i l’ONG Coopera fins a Espanya, que, als seus ulls, «és semblant a l’oest d’Ucraïna».

Un dels pocs homes que han viatjat fins a la capital de La Rioja és Mikhaïlo Brudin, un atleta llançador de disc de 17 anys, que, en declaracions a Efe, s’ha mostrat «molt agraït per l’ajuda i per l’oportunitat de sortir d’Ucraïna i poder entrenar-se» a Espanya.

«Tenim l’esperança que la guerra a Ucraïna acabi aviat. Nosaltres som aquí, però el nostre cor és allà», ha remarcat aquest jove esportista procedent del Donbass, que ha pogut contactar amb Coopera gràcies a l’entrenador d’atletisme de La Rioja Marcos Moreno.

Moreno també ha sigut present en aquesta rebuda i ha destacat als mitjans de comunicació que va conèixer Brudin a través de la xarxa social Instagram i va decidir ajudar-lo a sortir d’Ucraïna.

El bomber i col·laborador de l’ONG de La Rioja Coopera Carlos Bacaicoa ha remarcat emocionat durant una trobada informativa que ha sigut «espectacular» el canvi de semblant dels refugiats a la seva arribada a Logronyo respecte a quan els va recollir a Ucraïna.

«Pugen a l’autobús, es miren entre ells i molts no es coneixen de res. Fa anys que soc bomber en situacions extremes i vaig estar 30 segons dient ‘¿què faig aquí ara amb 51 persones que no m’entenen gens ni mica i que acaben de venir d’una guerra?’ i vaig dir ‘tirem endavant’», ha relatat.

Notícies relacionades

Els nivells de contaminació baixen a Barcelona però segueixen lluny dels pròxims objectius europeus

Incendi forestal a Paüls: confinats 3.000 veïns de quatre municipis del Baix Ebre per un foc d’«alta intensitat»

Intentant contenir les llàgrimes, ha indicat que el millor d’aquesta experiència és que, a l’arribar a Logronyo, els refugiats li han donat les «gràcies» per haver sigut ell que ha anat a buscar-los.

«Teníem la sort que anàvem de la mà amb unes monges d’una congregació argentina, del Verbo Encarnado. Elles parlen castellà i ucraïnès i ens van acostar a ells, i elles ens anaven dient qui ens havíem d’emportar», ha assenyalat.