L’escola de Canet lluitarà contra la sentència del TSJC del 25% per establir jurisprudència

L’escola Turó del Drac de Canet de Mar, afectada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’obliga a impartir un 25% de classes en castellà en una aula de P5, presentarà batalla judicial en defensa de l’escola en català i el model d’immersió lingüística. I per fer-ho tindrà el suport d’Òmnium Cultural, que aquest dimarts ha anunciat la seva implicació per aconseguir que aquest cas, «un cas de país» en paraules de Xavier Antich, creï jurisprudència que sigui d’aplicació a totes les escoles catalanes afectades per sentències similars. En total, en aquests moments, hi ha 35 aules a Catalunya on s’estan aplicant les sentències del TSJC relatives a cada centre. Aquestes sentències són diferents de la sentència global del TSJC que obliga el conjunt del sistema educatiu català a impartir un 25% de classes en castellà i que està pendent d’aplicació. Precisament aquest dimarts, el Govern ha anunciat el desplegament d’un decret amb què pretén blindar el català a l’escola i donar resposta a la sentència del TSJC.

«Fem un pas endavant en la defensa de les famílies organitzades», ha explicat el president d’Òmnium en una roda de premsa al costat dels representants de 28 famílies de P5 de l’escola de Canet i l’advocat Benet Salellas. «Obrim la via judicial en el cas de Canet, que no és únic però sí paradigmàtic», ha dit. L’objectiu és «desmuntar la doctrina del 25%», que consideren que és «ideològica» i no respecta les lleis vigents («ni l’europea, ni l’espanyola ni la catalana») i «invalidar les altres sentències similars».

Així, les famílies, representades per Salellas, han presentat un escrit d’oposició a la demanda inicial presentada per una família de l’escola que reclamava el dret que el seu fill rebés classes en castellà. D’aquesta iniciativa remarquen diverses novetats; d’una banda, la participació de les famílies, ja que en la sentència del TSJC només hi havia dues parts, la família demandant i el Departament d’Educació. I d’altra banda, un argumentari basat en criteris jurídics i sociolingüístics.

Salellas ha destacat que fins ara les famílies que defensen la immersió no han estat representades en aquests processos i això feia, ha assenyalat, que no es tinguessin en compte els seus drets respecte al de la família que reclamava el castellà.

Respecte als arguments, l’escrit recull que «ni la Constitució, ni l’Estatut, ni la Lomce ni la Llei d’Educació de Catalunya qüestionen la immersió i el català com a llengua vehicular a l’escola». Tampoc la legislació europea. I sobre els criteris sociolingüístics, aporta recents informes que remarquen el retrocés en l’ús social del català. Així mateix, inclou com a proves pericials informes dels experts en socialingüística Nacho Sorolla, Avel.lí Flors i Maria Corominas que «expliquen al tribunal que si el català no té espais de certa preminència anirà en retrocés». Salellas ha advertit que els més perjudicats per la sentència del TSJC seran els fills dels castellanoparlants. «La immersió garanteix a tothom el ple coneixement de les dues llengües», ha insistit. Segons el parer de Salellas, «el TSJC ha fet una construcció ideològica per protegir la cooficialitat i ha perdut de vista la realitat sociolingüística de Catalunya».

«Les lleis vigents d’àmbit internacional, espanyol i català protegeixen el català com a llengua vehicular única», ha recordat Salellas. «No pot ser que el TSJC vulneri acords internacionals en matèria de llengua. La decisió dels jutges no té cobertura legal», ha assegurat.

Notícies relacionades

¿Per què el TSJC requereix directament que l’escola de Canet de Mar compleixi el 25% del castellà?

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

La demanda compta amb el suport de 28 famílies que representen 30 alumnes de P5 (de dues aules, l’A i la B). Han quedat al marge unes altres 18 famílies tot i que no es descarta que s’hi puguin sumar més endavant.

Les famílies ja havien presentat davant el TSJC una petició perquè retirés les mesures cautelars fins que la sentència fos ferma. El tribunal ha rebutjat aquesta petició, argumentant que la decisió que afecta el conjunt del sistema educatiu sí que ho és.