Catalunya necessitaria crear gairebé 170 nous grups de 1r d’ESO per poder abaixar les ràtios a 25

Malgrat el sentiment generalitzat de crisi del sistema a què s’ha de fer front, el 2023 Catalunya invertia un 4,09% del PIB en educació, per sota del 4,42% de la mitjana espanyola i del 4,66% de l’europea, i molt lluny del 6% que marca la mateixa llei d’educació de Catalunya (LEC). «En els nous pressupostos que ara es negocien cal posar el focus en educació», assenyala la directora de l’FFaC, Lidón Gasull, que afegeix que, mentre Catalunya està per sota de la mitjana en inversió, està per sobre pel que fa al pes de l’escola privada concertada en el conjunt del sistema.

Líders en concertada

Espanya és el quart Estat europeu amb més escola privada i privada concertada,amb un pes d’aquesta del 31,9%, només per sota de Bèlgica, Holanda i Malta.

En aquest context, i amb la mirada posada a I3, l’AFFaC adverteix que des del curs 2021-2022 , la xarxa pública presenta una pèrdua d’alumnat matriculat del 9,7%, mentre que la privada concertada creix un 0,70%. «Dada molt important en un moment de crisi demogràfica –apunta Jordi de Carreras, president de la federació– i quan és sobre la taula el debat de la renovació de concerts educatius».

Problema estructural

L’oferta de places públiques de 1r d’ESO no n’hi ha prou ni per donar cabuda a tot l’alumnat que a sisè de primària és a la pública. La falta de places públiques a primer d’ESO és generalitzada: 26 de 43 comarques no poden garantir la continuïtat educativa de tot l’alumnat de sisè de primària. Els casos més crítics són el Lluçanès (amb zero places públiques), i comarques com el Ripollès, el Barcelonès o la Garrotxa. «Tenint en compte que ja no hi ha places amb una ràtio de 30, el sistema no està preparat per fer front a la baixada de ràtio a 25 anunciadaper Sánchez», assenyala Gasull, que fa anys que denuncia la sobreràtio en unes aules de secundària tensades i cada curs més complexes. «La falta de places a primer d’ESO estructural provoca massificació a la secundària», adverteixen.

Principi de complementarietat

Així les coses, l’aFFaC ha presentat també aquest dijous la seva proposta per a una«revisió estratègica dels concerts educatius», denunciant que la sobreoferta de places en la privada concertada és un problema greu en la lluita contra la segregació escolar, com també fa molt temps que assenyaln experts educatius com Xavier Bonal o Adrián Zancajo. «La xarxa privada concertada està sobredimensionada tenint en compte el principi de complementarietat que hauria de tenir aquesta tipologia d’escola. És necessària una revisió estratègica per tornar a situar el sistema públic en el lloc en què hauria d’estar», ha argumentat Gasull, detallant que més de la meitat dels municipis amb doble xarxa –on conviu escola pública i concertada– té sobreoferta.

Notícies relacionades

Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»

L’auditoria sobre la DGAIA detecta «deficiències en la gestió» de les prestacions a extutelats

La seva «proposta de mínims» per a la revisió de concerts inclou el tancament dels 129 grups sobrants a I3 a la privadaconcertada segons els seus càlculs, elaborats a partir de la informació pública de la conselleria.

A partir d’aquí, proposen també que la revisió prioritzi els municipis en què l’oferta pública ja garanteix l’escolarització universal (apel·lant al principi de complementarietat, l’entitat entén que aquests grups «no tenen sentit»)i revisar els municipis i les zones educatives on l’oferta privada concertada superi l’oferta pública. «Es tracta de fer una planificació responsable. No dupliquem l’oferta on no fa falta», ha conclòs De Carreras, que ha assenyalat que la pròxima renovació de concerts serà «un moment històric».