Maria Eugènia Gay: «A les dones ens falta més empoderament»

La delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay, ha sigut aquest 8-M, Dia Internacional de la Dona, la protagonista de l’‘afterwork’ de EL PERIÓDICO, un cicle de trobades obertes als lectors del diari amb personatges destacats de la nostra societat. Conduïda per la directora adjunta del diari, Gemma Martínez, la xerrada va repassar tots els fronts que les dones tenen oberts i que fan necessàries les reivindicacions feministes «no només el 8-M, sinó cada dia», com va insistir Gay. La delegada del Govern i exdegana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va apressar les dones a tenir confiança en elles mateixes. «Ens falta més empoderament, més seguretat. Totes ens hem de sentir apoderades, amb confiança per prendre decisions, per assumir reptes i responsabilitats, per fer un pas endavant», va assenyalar. I va recordar que les dones han arribat a uns nivells de formació «excel·lents» («estem molt preparades») i treballen «buscant l’excel·lència, amb rigor, serietat». «Tendim a fer les coses bé. Som aplicades per naturalesa», va afegir.

Tot i que va admetre que s’ha avançat «moltíssim» i que hi han ajudat polítiques del Govern com l’equiparació de permisos de paternitat i maternitat, la llei del sí és sí, la reforma laboral, o mesures en favor de la igualtat i la conciliació, Gay va mostrar la seva preocupació per dues de les traves que es continuen trobant les dones en el seu dia a dia: la bretxa salarial i el sostre de vidre. Sobre el primer aspecte, la delegada va qualificar d’«alarmant» que hi hagi una diferència del 20% entre el salari d’un home i una dona per a un mateix càrrec i amb igual preparació i experiència. I va lamentar que aquesta diferència faci que des de l’octubre a final d’any les dones treballin gratis. 75 dies. Als quals s’han de sumar els 34 dies de mitjana que dediquen a les feines de casa. «Són 109 dies de mitjana que treballem gratis. És una realitat que hem d’afrontar», va advertir.

Sobre el sostre de vidre, la delegada va remarcar que «no és un tòpic». «Ens costa arribar a llocs de responsabilitat. Només hi ha un 8% de dones», i va destacar la necessitat que les dones ocupin aquests llocs. «Si no, no aconseguirem la paritat». ¿Amb quotes?, li va plantejar Martínez. «Temporalment i si és necessari», va contestar Gay.

La violència de gènere és un altre dels temes que, segons el seu parer, «més atenció requereix. «És important la coordinació de tots els agents implicats per preveure, evitar, enjudiciar i protegir», va reclamar Gay.

El repte de la corresponsabilitat

La corresponsabilitat, que els homes assumeixin part de les tasques que habitualment realitzen les dones, bàsicament en relació amb la llar i la família, va aparèixer com un repte pendent. El 72% de permisos i excedències per a cura de la família els demanen dones. «Això trunca les seves carreres», va assenyalar Gay, que va donar un toc a les empreses (demostra que no apliquen plans d’igualtat i conciliació) i als homes («no estan assumint la seva responsabilitat»).

La delegada va apuntar a la maternitat com la «principal barrera actual» per a les dones. «S’ha de poder dir amb transparència», va dir, abans d’assenyalar que, tot i que des del Govern s’impulsen ajudes perquè ser mare no suposi problemes per al desenvolupament professional de les dones, «potser seria necessari reforçar aquestes ajudes».

A compte de la bretxa salarial, el sostre de vidre i la maternitat, la delegada va tornar a cridar l’atenció de les empreses. «Els diria que no podem seguir amb la mateixa dinàmica de discriminació. Els demano que siguin conscients que han de comptar amb el 50% de la població i que les dones hem d’ocupar llocs de responsabilitat». I afegia: «Els demanaria que se sentin malament quan vegin juntes de direcció o d’accionistes o consells d’administració en els quals només hi ha homes i no hi ha dones». «Quan en llocs de responsabilitat hi hagi un 50% d’homes i un 50% de dones hi haurà igualtat», va reblar.

Mare separada de quatre fills

Convidava Gay a buscar referents femenins, que animin les dones a visualitzar que és possible apoderar-se, malgrat les dificultats. Ella, separada i mare de quatre fills homes, ho pot explicar en primera persona. «No ha sigut un camí de roses, però mai vaig perdre l’esperança que el meu moment arribaria. Diria que no s’ha de deixar mai de treballar i estar activa. Si fas un pas enrere, corres el risc de perdre el fil professional. Al principi és després, però al final veus la llum», confessava».

Notícies relacionades

Micromasclismes: què són i exemples

8 de març, dones i guerra | + Història

Va triar una carrera, l’advocacia, on el 60% de professionals són dones però on la discriminació és «important». Només 11 dones entre 83 degans de col·legis d’advocats i només un 20% de sòcies als bufets. Ella va tenir la sort de treballar com a sòcia en el despatx d’advocats de la família. I tot i així va patir micromasclismes. Per això a l’assumir la direcció del Col·legi d’Advocats de Barcelona va impulsar plans d’igualtat per acompanyar els bufets.

Gay va recordar aquest 8-M la lluita en favor dels drets de les dones d’Olympe de Gouges, autora de la ‘Declaració dels Drets de la Dona i Ciutadana’, Eleanor Roosevelt, decisiva en la Declaració Universal dels Drets Humans, o les espanyoles Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán i Clara Campoamor, claus en defensa del dret a l’educació i al sufragi. «Que la seva lluita no quedi només en el 8-M– Cada dia ha de ser 8-M i cada dia hem de sortir a reivindicar, a defensar i a no fer ni un pas enrere. No oblidem la feina de totes aquestes dones i agafem el testimoni», va demanar.