15.000 dones contra el masclisme a Barcelona al so d’‘Ay mamá’

«Tú que has sangrado tantos meses de tu vida. Perdóname antes de empezar. Soy engreída y lo sabes bien». Com en la cançó de Rigoberta Bandini, com un gran homenatge, milers de persones, en la seva immensa majoria dones, han pres aquest dimarts el carrer per celebrar de forma reivindicativa a Barcelona el Dia de la Dona. Segons la Guàrdia Urbana, 15.000 ànimes s’han sumat a una cita que s’ha caracteritzat per un caràcter combatiu i festiu, es diria que cada any és més combatiu i més festiu.

S’ha iniciat a la Gran Via, més o menys a l’altura de la seu principal de la Universitat de Barcelona (UB), tot i que el grup s’ha esponjat considerablement i ha deixat alguns espais amb menys densitat a l’iniciar el seu recorregut, poc després de les sis de la tarda.

Caldo a la nevera

«A ti que tienes siempre caldo en la nevera. Tú que podrías acabar con tantas guerras. Escúchame». I escoltant-se, les manifestants han recorregut a bon ritme un bon tram. Saltant al final, cap a les 19.30 hores, les primeres manifestants ja estaven als voltants de l’Arc de Triomf, punt final de la marxa, i aleshores la cua del col·lectiu es trobava encara a la Gran Via, a l’altura de passeig de Gràcia. Unes 10 illes de l’Eixample de llarg.

Un tram llarg en el qual s’ha complert el paràgraf culminant: «Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad, sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix. Mamá, mamá, mamá». La música, el ball i les consignes no s’han aturat. I la cançó de Bandini, un himne ja, ha sonat diverses vegades i en diferents punts, al principi, al final, i durant la marxa.

L’han cantat d’allò més al principi i l’han aplaudit amb furor al final. De fet, la no cançó d’Eurovisió, que ha compartit cartell amb moltes altres durant el recorregut, no ha parat de sonar.

Mares, filles, àvies

Dones de totes les edats, moltes mares amb filles, han participat en una ruta sense incidents i amb aportacions variades. Des dels quals portaven pancartes per una jubilació –en aquest cas la proporció d’homes era més elevada que en el còmput general–, fins a la qual en mostrava una que deia: ‘A mi també m’agraden les dones i no les assetjo’.

La pancarta de la capçalera de la manifestació exigia igualtat davant la bretxa de gènere en salaris i pensions. Amb el crit de «¡Fora la llei d’estrangeria!». «Papers per a totes», proclamaven les manifestants.

Feminista des dels 11

«Soc feminista des de petita. Als 11 anys havia de preparar-li el menjar al meu germà, que tenia 16 anys. Ell havia d’encendre el foc perquè era massa petita però com era petita em tocava cuinar mentre ell se n’anava a jugar. Per diferències com aquesta soc aquí». Amb aquesta senzillesa i claredat relata la Maite, de 66 anys i exadministrativa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per què ha acudit a manifestar-se contra el masclisme juntament amb la Remei, 55 anys, també administrativa que continua en actiu a la Universitat Ramon Llull.

La Yaiza, integradora social, la Noa, tècnica de laboratori, i la Lorena, lingüista aplicada, tenen 23 anys i cridaven, entre la multitud: «No és no, les altres coses són violació». La lluita contra la violència sexual ha sigut el motor que ha empès moltes de les dones a participar de la marxa, sobretot les més joves.

La Natàlia, normalitzadora lingüística; la Bea, orientadora laboral, i la Mireia, professora, són dones d’uns 40 anys que han acudit a la cita acompanyades de les seves filles i les han aixecat en braços per mostrar-les i respondre així per què havien decidit venir. «Per elles, perquè encara queda molt camí per recórrer».

Els polítics, al final

Entre els milers de persones que han participat en la manifestació es trobava una àmplia representació del Govern català, amb el seu president, Pere Aragonès, al capdavant. Entre els consellers presents hi havia a la protesta la d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge; la d’Acció Exterior, Victòria Alsina; la d’Agricultura, Teresa Jordà; el titular d’Interior, Joan Ignasi Elena, el de Salut, Josep Maria Argimon. Els representants de l’Executiu català estaven pràcticament al final de la marxa. Les conselleres a davant i els consellers en una segona fila, a darrere.

La vice-primera secretària del PSC Lluïsa Moret, que va acudir a la manifestació amb el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va assegurar que el seu partit vol aconseguir «un gran consens social i polític a favor de l’abolicionisme i de marcs legislatius que ho garanteixin», per considerar que la prostitució «no és compatible amb una societat democràtica i amb un posicionament feminista».

Abans d’afegir-se a la manifestació, la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va llançar un missatge de solidaritat amb les nenes i les dones d’Ucraïna i va condemnar la invasió russa: «No estan soles, la nostra casa és la seva casa», va afirmar.

Notícies relacionades

Rosa Ortiz: "El Tibidabo dalt de BCN impressiona altres parcs d’atraccions"

Un madridista molt estimat a Catalunya

Durant prop de tres hores, la Gran Via, una de les artèries principals de la capital catalana, ha estat bloquejada, sense cotxes, convertida, un 8 de març més, en l’escenari d’una multitud violeta farta del masclisme i del pes que suposa en la seva vida diària, que reivindicava les dones i aquest any en especial les mares, en alguns casos amb proclames menys delicades i més concretes, com la que segueix: «L’home descendeix del cony».

O també amb l’himne de la tarda: «No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas. Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza. Y lo sabes bien».