8-M Dia de la Dona

Institut Quatre Cantons: educant amb perspectiva de gènere

  • «Estem plantant una llavor, però perquè hi hagi un canvi real s’hi ha d’implicar tota la societat»

  • Els docents alerten de l’augment d’un ‘efecte rebot’ dels nois davant el moviment feminista

  • En un projecte MeToo de centre, desenes d’alumnes van confessar haver patit violència masclista

Institut Quatre Cantons: educant amb perspectiva de gènere

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Educar de forma transversal amb perspectiva de gènere. És un dels objectius dels nous currículums escolars, que en l’article dedicat als seus principis pedagògics apunten que incorporar la perspectiva de gènere a les aules és «clau per fer efectiva l’educació de les persones trencant amb els estereotips de gènere i amb l’assignació de rols en funció del sexe, i incloent la superació de tota mena de desigualtats i discriminacions».

Hi ha centres educatius que fa temps que ja aposten per aquesta línia educativa i treballen la perspectiva de gènere no ja només de cara al 8-M, sinó al llarg de tot el curs. Un d’aquests és l’Institut Quatre Cantons de Barcelona, un dels centres avançats en l’aplicació del model competencial. Compten amb una comissió feminista, integrada per professorat, i una altra, formada per alumnes. La primera ha plantejat ja al claustre com millorar la conscienciació dels docents. Una dels seus membres i professora de música del centre, Virginia Gómez, explica que amb aquest objectiu han posat a disposició de tots els professors recursos per evitar reproduir estereotips, per utilitzar llenguatge no sexista, per donar veu a les noies i per incloure en les classes de les seves respectives matèries referents femenins. Per exemple, a l’impartir Ciències o Matemàtiques, donar a conèixer dones científiques o matemàtiques, en Llengües, noms d’escriptores, o a Música, de compositores.

A més, Gómez ha embarcat els seus alumnes de 2n d’ESO en el projecte ‘Dones sonores’ i en un ‘iceberg musical’ del masclisme. En el primer, els estudiants han hagut d’investigar i informar-se sobre autores musicals. En el segon, buscar continguts masclistes en les lletres de cançons. «El resultat de l’iceberg ha sigut brutal, perquè han llegit en veu alta, sense la música, aquestes lletres i l’efecte, desposseïdes de la música, ha sigut impactant», explica.

Impactant MeToo de centre

Un projecte que va causar impacte en el Quatre Cantons va ser un MeToo de centre. «El curs passat es va convidar tot el centre, des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat, a escriure, anònimament, experiències que haguessin patit de violència de gènere. Després es van elaborar grans murals on tots vam poder llegir aquests testimonis. Va ser impactant. Hi havia missatges molt durs, escrits per adolescents amb qui convivim diàriament», explica Gómez.

Testimonis de nenes de 13 a 18 anys que han sigut insultades, perseguides, assetjades, pressionades o que viuen situacions per les quals ningú hauria de passar. «Un nen em va agafar la mà i em va obligar a tocar-li el paquet», «uns nois en patinet ens van tocar el cul i ens van insultar, l’ascensor del metro anava molt ple i un senyor em va tocar el cul i va pressionar les seves parts empalmades contra mi», «vaig ser pressionada per un noi per mantenir relacions sexuals», «vuit homes em van seguir de camí a casa». Són alguns de les desenes de missatges d’aquest MeToo.

Aquest MeToo va remoure la direcció. «És per això que un dels quatre objectius del meu projecte de direcció va dirigit a erradicar la violència masclista i a promoure estratègies en favor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones», explica el director de l’institut, Óscar Altide. «Es podria dir que és un projecte de direcció feminista», afegeix.

A 3r i 4t d’ESO, la violència de gènere i el feminisme són temes dels anomenats Blocs de Recerca, Creació i Servei (BRCS), propostes educatives per estudiar problemàtiques concretes. Una de les tutores d’aquests BRCS és la professora Sònia Bergós. «Ens serveixen per sensibilitzar en la igualtat, per visibilitzar violències i micromasclismes, per aclarir paraules i conceptes, per entendre el feminisme i prendre consciència que masclisme també són coses com els acudits sexistes o la bretxa salarial. Al final d’aquest treball, els alumnes elaboren un projecte del que han après», explica Bergós. ¿I aquest treball cala? «Acaba calant. I ajuda a formar persones que han de conviure i ser respectuoses amb tothom».

Entre aquests treballs, l’iceberg de la violència de gènere, en el qual a la superfície, visibles, apareixen mostres explícites de la violència masclista (l’assassinat, la violació, l’agressió física, les amenaces, els insults). I sota la superfície, allò no tan evident: la humiliació, el xantatge emocional, el llenguatge sexista, el micromasclisme. També el mite de l’amor romàntic, les dones en el cine o històriques del feminisme.

Aitana Maruny, Fetya Fernández i Laura Bleda, de 3r d’ESO, han participat aquests dies en el BRCS sobre violència de gènere. «Encara queda molt per fer. La societat no és 100% conscient del problema del masclisme», assenyala Maruny. «Aquest institut és molt feminista, però els nois encara fan bromes sexistes, que no tenen gràcia. I pel carrer, les noies vivim constantment situacions com que et xiulin, et diguin coses o que et segueixin», relata Fernández, que somia ser enginyera. «Cal anar conscienciant els nois», afegeix Bleda.

A elles aquest treball també les ajuda: «A prendre consciència que hi ha comportaments que no són normals. Aprens d’altres dones», diu Fernández. «I t’adones que no estàs sola i que arribat el cas pots demanar ajuda», aprofundeix Maruny.

Alerta amb l’‘efecte rebot’

Notícies relacionades

Bergós adverteix que queda un treball ingent per endavant, i pedres al camí. «Cal continuar treballant perquè als joves els arriben molts inputs de les xarxes socials que no donen una informació adequada sobre el tema», apunta. Alerta, a més, que «en els últims tres o quatre anys ha detectat entre l’alumnat masculí un efecte rebot» davant les qüestions de la violència masclista i el feminisme. Les seves alumnes li donen la raó. «Quan senten parlar de violència de gènere o de feminisme, molts diuen ‘una altra vegada la xerrada’. Es pensen que ja ho saben tot, però no és així. No són conscients que continuen tenint actituds masclistes», explica Maruny.

«El que estem fent és plantar una llavor que creixerà i que farà que els nois prenguin consciència i que les noies s’apoderin i diguin ‘prou’, assenyala Gómez. «S’ha de remoure molt encara per aconseguir canvis. El discurs se’l sap tothom però el fet és que encara hi ha dones que moren assassinades per les seves parelles. L’escola pot educar però és un tema en què s’ha d’implicar tota la societat –família, mitjans de comunicació, xarxes socials...– perquè la igualtat sigui una realitat», afegeix.