Apunt
El Barça serà a Budapest
Escric aquestes línies sense saber el resultat d’ahir a la nit entre el Bayern de Múnic i el París SG, i ara mateix em resulta impossible preveure qui s’enfrontarà a l’Arsenal a la final de Budapest. L’esplèndid partit de l’anada a París, amb aquests nou gols i un espectacle únic, va ser sobretot un homenatge a Johan Cruyff: el profeta holandès solia dir que preferia guanyar un partit per 5-4 que 1-0. Per això crec que, una vegada fora de l’equació aquest Atlètic apocat i garrepa de Simeone, la final hauria d’oferir-nos una altra gran nit.
De moment, aquestes semifinals ens donen una perspectiva del futbol europeu actual. Una primera conclusió és que l’ombra de Pep Guardiola és gran. Arteta com a entrenador de l’Arsenal, i Kompany al Bayern, van aprendre al seu costat; Luis Enrique, per la seva banda, va continuar el seu llegat al Barça i el seu joc sembla una variació Goldberg del mateix tema (i interpretada amb el caràcter d’un Glenn Gould). Després hi ha la relació dispar dels equips amb les seves pròpies lligues: el duel Atlètic-Arsenal enfrontava dos equips de tornejos molt competitius, on és estrany que el campió repeteixi, mentre que el Bayern a Alemanya i el PSG a França són dominadors absoluts (nota mental: ha de ser tan monòton guanyar sempre la lliga, que només la Champions suposa un veritable repte).
Queda un tercer aspecte gens menyspreable: els diners invertits en cada plantilla. El Bayern té la massa salarial anual més alta dels quatre (uns 264 milions, per uns 207 d’Arsenal i PSG), mentre que Arsenal i PSG són els que més han fitxat, i més car, en els últims anys (tots dos prop de 800 milions). La massa salarial de la plantilla del FC Barcelona no dista gaire de la d’aquests rivals, però gràcies al fair play financer (i a la confiança en el planter) la seva inversió en fitxatges està molt per darrere. Podem veure-ho com una excusa per a la seva absència a semifinals, però si ens fixem en l’estil prefereixo pensar –com Hansi Flick– que l’equip és a prop d’aquest nivell. A més, sempre podem pensar que, tot i que sigui com a influència latent, l’estil del Barça també serà a la final de Budapest.
