lliga de campions
Dembélé condueix el PSG a la final
L’exblaugrana va marcar en el minut 3 i el Bayern no va encertar fins al temps afegit amb un cacau de Kane. Luis Enrique pot guanyar la tercera Champions, però davant tindrà, el 30 de maig, l’invicte Arsenal de Mikel Arteta.
A Budapest veuran un Mosquit per primera vegada el 30 de maig. Ousmane Dembélé tornarà a volar a la final de la Champions després del trajecte que va iniciar ahir a Múnic. Condueix sota les ales, tan enfortides ara al seu país, tan aerodinàmiques amb l’ensinistrament de Luis Enrique, al PSG a la possibilitat de revalidar el títol de l’any passat. El conjunt francès va acariciar la victòria fins al minut 94, quan Harry Kane va encertar. Massa tard per al Bayern. La remuntada volia molt més temps davant el vigent campió.
És la tercera final del PSG, segona consecutiva, que va perdre la primera contra el Bayern (19-20) i va guanyar la segona, precisament a casa del Bayern, l’Allianz Arena, golejant l’Inter (5-0). Al Puskás Arena s’enfrontarà a l’Arsenal, que tindrà la seva segona oportunitat en 20 anys des que perdés amb el Barça a París (2-1).
Els jugadors de la generació actual tindran l’oportunitat de ser coneguts com "els inoblidables", va apuntar Thierry Henry, component de l’anterior i membre de l’equip que va ser batejat com "els invencibles". També ho ha sigut l’actual grup de Mikel Arteta, primer en la lliga regular i invicte a Europa, amb 11 victòries i 3 empats. Pitjor estadística té el PSG, que fins i tot va jugar el play-off una altra vegada, però els dos conjunts han arribat al lloc que volia tothom.
Repeteixen 20 de 22
Una setmana després de la revetlla de París es van retrobar les mateixes cares. Van repetir 20 dels 22 titulars del partit d’anada. Només van deixar de jugar el lateral esquerre del Bayern (Laimer va substituir Davies) i el lateral dret del PSG (Fabián va entrar pel lesionat Hakimi). L’encanteri s’havia trencat. Almenys, el de l’encert davant la porteria, tan formidable la setmana passada, amb cinc gols en el primer temps.
Però el gol va arribar més aviat. I el va fer el foraster. Llavors va ser Harry Kane i de penal; aquesta vegada, Dembélé que havia anotat dos doblets seguits. L’exblaugrana va deixar anar un furiós tir per deixar sense temps de reacció Manuel Neuer després d’una fàcil cavalcada de Khvicha Kvaratskhelia en una pèssima pressió avançada del conjunt bavarès.
No van deixar d’onejar les banderes ni es van apaivagar els càntics a Munic, en una nit gran que podia tornar l’equip a la seva dotzena final. Aquest gol amb prou feines podia significar un entreteniment, vist l’antecedent de París, on queia per 5-2 i va acariciar el 5-5, i tots els de la temporada de l’Allianz, on no ha perdut. Fins que els va picotejar el mosquit. Els constants atacs del Bayern van acabar dominant el PSG, que va tenir en el cap de João Neves el 0-2, i ja no va poder rematar més abans del descans. Els alemanys havia ajustat les posicions i recuperaven aviat la pilota per al següent intent. Però els xuts de Luis Díaz, Olise i Musiala mai van trobar el desitjat destí.
Moments que no tornen
Van ser, es va comprovar després, els millors moments del Bayern. En el repartiment d’instruccions del descans, va sortir millorat el PSG. Va tancar amb més eficiència els passadissos cap a la seva àrea i es va desplegar més en atac. Els càntics perdien volum i les banderes s’anava esquerdant.
Les carreres de Kvaratskhelia i de Doué van ser més freqüents i amenaçadores –Dembélé va ser el primer substituït–, i el Bayern es va enfadar amb l’àrbitre, a qui li van reclamar diverses mans que el portuguès no va considerar. Els de Luis Enrique, que pot conquerir la tercera Champions, va rematar més i Neuer es va lluir més que Safonov, a qui no li van doblegar els dits fins a l’obús de Kane.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
