Esperat pels científics i no necessàriament preocupant

El Regne Unit vigila una recombinació de les variants delta i òmicron del coronavirus

La coinfecció d’una mateixa cèl·lula per dos llinatges diferents del virus propicia l’intercanvi genètic

El Regne Unit vigila una recombinació de les variants delta i òmicron del coronavirus
5
Es llegeix en minuts

El Regne Unit ha inclòs en el seu últim informe sobre variants d’interès de salut pública del coronavirus SARS-CoV-2 una recombinació de les variants delta i òmicronEs tracta d’una cosa esperada pels científics i que no necessàriament ha de ser preocupant, però que s’ha de vigilar. La recombinació es produeix quan dues partícules virals de dos llinatges diferents entren a la mateixa cèl·lula (en el cas d’aquest coronavirus, infectant alhora una persona o un animal), intercanvien segments genètics i produeixen una nova combinació. És un procés natural i ja constatat en el virus que causa la covid-19. Els científics del Regne Unit, el país europeu que més seqüenciació realitza, monitoritzen el seu nivell de propagació i les seves possibles conseqüències clíniques.

En l’apartat titulat ‘Senyals actualment sota monitoratge i investigació’, l’informe del Govern britànic inclou la variant B.1.640 (identificada per primera vegada a França), el llinatge BA.3 de l’òmicron i l’esmentat ‘recombinant delta x òmicron’.

Atès l’extraordinari nombre de persones positives de l’òmicron i que la delta no ha desaparegut, la probabilitat que una persona s’infecti amb les dues variants no és menyspreable. El cap de Microbiologia de l’àrea sanitària de Vigo, Benito Regueiro, va assenyalar en una entrevista publicada dilluns a Faro de Vigo que el seu departament havia detectat «diverses coinfeccions de la delta i l’òmicron, la qual cosa facilita la recombinació». Regueiro, que a més és catedràtic de Microbiologia de l’USC i membre del comitè clínic que assessora la Xunta, va explicar que ell i altres científics tenien l’esperança que aquest coronavirus «no tingués aquesta gran habilitat de recombinació i que passés el mateix que amb el SARS-CoV-1, que quan se li va posar pressió i es van limitar les possibilitats de transmissió va tornar als reservoris».

Així, el SARS-CoV-1 va sorgir el novembre del 2002 i van deixar de declarar-se casos en humans el 2004. «Però aquest [el SARS-CoV-2] té una habilitat tremenda de recombinació, és molt més elaborat i se salta les limitacions que li imposa la genètica evolutiva», va assenyalar el microbiòleg. «El virus està canviant en un sentit positiu per al sistema sanitari perquè és menys agressiu, però tot això depèn de la pròxima recombinació», va remarcar Regueiro.

‘Deltacron’ a Xipre

A principis de gener es va anunciar a Xipre la variant deltacron, una recombinació de les variants delta i òmicron de la qual s’haurien detectat 25 casos. L’anunci el va fer Leondios Kostrikis, professor de Biologia de la Universitat de Xipre i director del Laboratori de Biotecnologia i Virologia Molecular. El 7 de gener es van remetre mostres dels 25 pacients a la base de dades internacional Gisaid del Institut Pasteur, encarregada de publicar la seqüenciació oficial de les noves variants de la grip i el coronavirus. «Veurem en el futur si aquesta variant és més patològica o contagiosa o si s’imposarà» a la delta i l’òmicron, va assenyalar llavors Kostrikis, tot i que va opinar que el més probable és que fos eclipsada per l’òmicron per ser més contagiosa. En qualsevol cas, altres científics que van revisar les seqüències van atribuir la troballa a un «artefacte», una contaminació a les mostres. Les seqüències del Regne Unit no tenen a veure amb les de Xipre.

La recombinació és una de les armes de l’arsenal evolutiu del virus. D’altres són les mutacions que s’acumulen en una infecció crònica, la zoonosi inversa (quan el virus contagiat per una persona a un animal torna a l’humà) i la deriva genètica en la transmissió comunitària. La recombinació no és fruit de la combinació de mutacions dels dos «progenitors». Cada variant aporta una part, però la part complementària desapareix. Per exemple, el llinatge BA.3 de l’òmicron, molt minoritari, és un recombinant dels llinatges BA.1 i BA.2. El primer és el predominant i el segon està creixent i ja és majoritari a Dinamarca.

Diversitat genètica

La recombinació no està associada necessàriament a més transmissibilitat, virulència o a l’escapament de les vacunes o proves diagnòstiques, però «podria ser una font, perquè aporta diversitat genètica», va assenyalar a Faro al novembre Marina Escalera Zamudio, investigadora del departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i una de les autores de l’estudi que va descriure la primera recombinació del SARS-CoV-2 amb una àmplia propagació, el llinatge B.1.628, denominat XB, que es va extingir després d’estendre’s principalment pels EUA i Mèxic. «La recombinació com a font de diversitat genètica de virus nous i viables ha de prendre’s seriosament», va apuntar llavors un altre dels autors de la investigació, Oliver G. Pybus, del Departament de Zoologia d’Oxford i el Royal Veterinary College de Londres.

Notícies relacionades

Com explica a Twitter el biotecnòleg israelià Shay Fleishon, s’han detectat recombinants quan una variant n’estava reemplaçant una altra. Així, es va detectar l’XA al Regne Unit quan l’alfa va créixer i va reemplaçar la B.1.177. Quan la delta va pujar i va anar substituint l’alfa, es va detectar l’XC. I ara s’ha detectat la recombinació delta-òmicron quan la segona ha desplaçat la primera en la veta ecològica.

La pròxima variant podria ser més letal, adverteixen a Johnson

Alguns dels més destacats científics del Regne Unit han advertit al Govern britànic que una futura variant del coronavirus SARS-CoV-2 podria causar més morts i agreujament de la malaltia que l’òmicron, segons ha informat el diari britànic ‘The Guardian’. Recalquen que s’ha de tenir precaució a l’aixecar les últimes mesures preventives contra la covid, com planeja fer el primer ministre, Boris Johnson, a Anglaterra aquesta setmana. L’epidemiòleg Mark Woolhouse, de la Universitat d’Edimburg, va recordar que «l’òmicron no va venir de la variant delta, sinó d’una part completament diferent de l’arbre genealògic del virus. I ja que no sabem de quina part de l’arbre genealògic del virus vindrà una nova variant, no podem saber com de patògena podria ser». El viròleg Lawrence Young va remarcar que «la idea que les variants del virus continuaran sent més lleus és errònia». David Nabarro, enviat especial per a la covid-19 de l’OMS, també va destacar la incertesa sobre com podrien comportar-se futures variants.