Els bisbes es comencen a dividir davant la investigació dels abusos

A poc a poc, al caliu de la creació d’una comissió que investigarà els abusos sexuals a menors dins de l’Església catòlica, es comença a veure la fractura entre els bisbes espanyols davant d’un fenomen tan dramàtic. Els prelats estan dividits: tant sobre l’organisme encarregat de fer un informe sobre aquests delictes, que en principi estarà liderat pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, com sobre la manera d’encarar l’actual crisi. 

Mentre que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) continua instal·lada en el silenci i els seus portaveus només transmeten la «sorpresa i decepció» amb el Govern per la seva iniciativa de crear una comissió similar a la d’altres països europeus, diversos bisbes comencen a mostrar una actitud diferent. Són més proclius a remarcar la gravetat dels presumptes fets i a donar la benvinguda a la investigació independent. 

L’exemple més recent és el de l’arxidiòcesi de Madrid. Aquest dilluns a primera hora, l’arquebisbat ha divulgat un vídeo en el qual mostra una actitud diferent respecte a la tradicional al si de la CEE. En poc més de quatre minuts, combat «deu falses creences dels abusos». Algunes, amb certs matisos, han sigut defensades per bisbes en els últims temps. 

«Que no hi hagi denúncies no vol dir que no hi hagi casos», assenyala l’arxidiòcesi de Madrid, una de les més importants d’Espanya, que argumenta que el fenomen és molt més ampli del que assenyalen les xifres. L’abril passat, la CEE va comptabilitzar 220 abusos a menors al si de l’Església durant les últimes dues dècades. 

«Els casos del passat són casos del present. Sobretot quan la ferida de la víctima segueix oberta, encara que la persona que va abusar hagi mort», continua l’arquebisbat, dirigit pel cardenal Carlos Osoro, que té una política molt més oberta que la d’altres diòcesis i que la de l’episcopat en general, amb informes anuals dels casos que ha rebut i investigat. A més, Osoro es reunirà d’aquí uns dies amb el papa Francesc en una trobada que servirà per abordar la pederàstia clerical. 

«La majoria de les denúncies són fundades. En general no hi ha denúncies falses, sinó difícils de provar. Qui es declara víctima d’abús i denúncia té poc a guanyar i molt a perdre», continua el vídeo, que també assenyala que tot i que «els abusos es produeixen majoritàriament al nucli familiar», són «encara més greus i més escandalosos» quan «tenen lloc a l’Església», per la seva «autoritat moral i credibilitat ètica». 

Després de la publicació del vídeo, fonts de la CEE van assenyalar que no existeix cap contradicció entre la tesi de l’arxidiòcesi de Madrid i la de l’episcopat en el seu conjunt. I també van recordar que ells, dimecres passat, també van divulgar el seu propi vídeo sobre la «protecció a menors». 

Una proposta «ben rebuda»

L’Església espanyola encara no ha decidit si participarà en la futura comissió d’investigació. Els bisbes volen esperar que surti aprovada pel Congrés (arribarà en poques setmanes) i que Gabilondo assumeixi l’encàrrec. Es tracta d’una actitud diferent a la dels seus homòlegs més pròxims, com els prelats francesos, que l’octubre passat, després de dos anys i mig d’investigació, van emetre un informe que xifrava en 216.000 els menors víctimes d’abús entre 1950 i 2020. 

Notícies relacionades

La fiscalia obre una investigació pels abusos a la Salle de Premià

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

La CEE, de moment, espera que prengui forma la iniciativa del Govern, que en principi rebrà el suport d’una majoria transversal de la Cambra baixa, de Ciutadans a Bildu, passant per ERC, el PNB i Unides Podem. Però ja hi ha bisbes que donen la benvinguda a la comissió desmarcant-se de la línia oficial.  

«La proposta d’una comissió parlamentària sobre els abusos a l’Església, ben realitzada directament al Congrés o bé a través del Defensor del Poble, he de dir que és ben rebuda», va dir divendres l’arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Julián Barrio. Tot i així, Barrio, com gairebé tots els prelats espanyols, va insistir que no hi hagi «privilegis» ni «discriminacions», de manera que s’ha de posar el focus no només en els abusos de l’Església, sinó també en tots els altres.