«Prendre’m el gos seria com arrencar-me els ronyons»

«Ha sigut un puntàs, estàvem desesperats. Quan em van dir que havia demanat la cautelar i que tenia deu dies per entregar el gos, va ser com si em traguessin els ronyons en ple carrer», assenyala Oumaima Laadam, que assegura haver establert un vincle extraordinari amb el Tuco des que està sota la seva tutela: «És el meu bebè, va amb mi a tot arreu».

Les versions de Cofiño i Laadam difereixen de forma radical en molts punts, fins i tot al definir la relació que els unia aquell estiu del 2018 en què l’home va deixar el Tuco a cura de la dona. «Era la meva millor amiga, vaig ser un ingenu», assegura ell. «Era l’amic d’una amiga, amb prou feines el coneixia. Una nit de festa anava preguntant pels bars qui es volia quedar amb el gos perquè se n’anava d’Erasmus a Mèxic, i per mediació d’aquesta amiga vaig acceptar-ho», afirma ella.

Cofiño va estar cinc mesos a Mèxic, i va tornar breument a Astúries, on va estar dos mesos, abans de retornar a Mèxic. «Estava pendent d’un projecte laboral, em va sortir i vaig tornar-hi. Però aquells dos mesos, el gos va tornar amb mi i es va quedar amb mi, i va tornar amb ella només quan me’n vaig anar», afirma ell. «Es va enamorar d’una noia i va tornar per estar amb ella. En aquells dos mesos no es va preocupar pel gos. El va veure dues vegades i les dues vaig estar jo amb ell, perquè no em fiava d’algú que deixava el Tuco amb el primer que passa», diu ella.

Notícies relacionades

Primera sentència a Espanya amb la llei de benestar animal per no allunyar un gos de la seva cuidadora

La nova llei de protecció animal, en 10 claus

La segona estada de Cofiño a Mèxic es va allargar una mica més d’un any i mig, fins al desembre del 2020. Al retornar, va reclamar el Tuco, i es va emportar un «no» com a resposta. «Em va dir que s’avorria, perquè la pandèmia ho havia canviat tot, i que volia recuperar la seva vida», afirma Laadam, que assegura que, en la seva segona estada a Mèxic, Cofiño no li va enviar el pinso per al Tuco. «Li enviava sempre i va ser ella la que va començar a rebutjar els enviaments. Després, al tornar, em va dir que havia canviat la titularitat del gos. No entenc com un veterinari va poder acceptar això», assegura Cofiño.

El Tuco segueix amb Oumaima Laadam, que té clar que lluitarà fins al final per l’animal que, en aquests tres anys i mig, s’ha convertit en algú de la família. «Això encara no s’ha acabat, però esperem que aquesta interlocutòria estableixi un precedent i que s’entengui que el Tuco és un ésser viu i no una cosa. A efectes sanitaris, alimentaris, de carinyo i de tot, vaig ser jo la que s’ha encarregat del gos tots aquests anys. Va passar amb mi el confinament, sols ell i jo en una casa», conclou Laadam. La decisió ara correspon a l’Audiència Provincial d’Astúries.