Primera sentència a Espanya amb la llei de benestar animal per no allunyar un gos de la seva cuidadora

El jutjat número 11, del qual és titular Susana Fernández de la Parra, ha sigut el primer d’Espanya a aplicar la nova reforma del Codi Civil, que considera els animals éssers sentents i que a peu de carrer s’ha mal anomenat llei de benestar animal, al dictar un acte que evita que un gos se separi de la que va ser la seva cuidadora en els últims quatre anys. «El gos i la meva clienta patirien; estem molt contents perquè pot establir un precedent important», destaca l’advocada María Girona, autora del recurs que ha fet història.

Segons el relat de Girona, el cas és el següent: es tracta d’una disputa entre dos coneguts que va començar fa quatre anys, quan l’amo d’un gos, li va demanar a una amiga –la seva representada– que el cuidés perquè es mudava fora d’Espanya. «Al principi li donava diners per cobrir les despeses, però amb el pas dels mesos, ni això. Va deixar d’atendre’l», explica l’advocada. Dos anys després, el primer propietari del gos va tornar a Espanya i li va demanar a la seva amiga que l’hi tornés. Va obtenir un «no».

Davant la rotunda negativa, l’assumpte va acabar als jutjats. Primer, per la via penal, al reclamar l’home que es tractava d’un cas d’apropiació indeguda. El cas va quedar en res. «El jutge, de fet, diu en la sentència que si no arriba a ser per la meva clienta el gos estaria desatès i hauria mort», afirma Girona.

Després d’aquest primer revés judicial, i sempre segons el relat de la lletrada, el primer propietari de l’animal ho va intentar per la via civil, reclamant una acció reivindicatòria, la fórmula habitual que es fa servir quan un propietari vol recuperar una cosa que és seva. El cas es va resoldre a finals de l’any passat i aquí la justícia li va donar la raó a l’home, una sentència contra el que és possble –i ja hi ha– recurs davant l’Audiència Provincial. 

Notícies relacionades

Els centres de Formació Professional privats, l’opció per als milers d’alumnes que es queden fora de la pública a Catalunya per la manca de places

Una ‘spin-off’ del Clínic avança en el tractament de leucèmies

Al no tractar-se d’una sentència ferma, el primer propietari del gos va sol·licitar una interlocutòria d’execució: això és, l’aplicació provisional de la sentència fins que l’assumpte es resolgui en segona instància. Novament, el jutge li va donar la raó. La defensa feta per Girona, no obstant, es va oposar a aquesta execució. I és en aquest punt en el qual el jutjat número 11 d’Oviedo ha fet història. El 13 de gener passat, només vuit dies després de l’entrada en vigor de la reforma de benestar animal, va rebutjar la interlocutòria d’execució a l’entendre que el gos és un ésser sentent i que ha de prioritzar el seu benestar que està garantit amb qui ha sigut la seva cuidadora en els últims quatre anys. «La meva clienta i el gos, que conviuen sols, són una família. Amb aquesta decisió el gos patirà i ella també», argumenta María Girona, que en el seu recurs va apel·lar al nou ordenament, tot i que encara no estava aprovat.

Si bé, aquesta sentència encara té recorregut judicial. Ara serà l’Audiència Provincial qui acabi de resoldre el cas i decidir, finalment, amb qui es queda el gos. «Tenim l’esperança que també decideixi a favor nostre», afirma l’advocada sobre un cas singular que ja ha fet història.