La reserva estratègica de Sanitat queda curta i no alleuja el desproveïment de tests

El desproveïment de tests d’autodiagnòstic a les farmàcies espanyoles ha provocat que el Govern hagi anunciat, com una de les mesures per frenar el ràpid avenç de la sisena onada, que autoritzarà la venda a les apotecaries d’un altre tipus de test d’antígens, els d’ús professional (com els que fan servir als hospitals i els que s’utilitzen per als cribratges massius) per suplir aquesta falta de subministrament. L’estiu passat, en plena cinquena onada del coronavirus, el Ministeri de Sanitat va repartir entre les comunitats cinc milions de tests per a cribratges massius que formaven part de la reserva estratègica de material sanitari del Govern central. És l’últim repartiment que en consta i, per ara, aquesta remesa no ha servit per frenar la falta d’estoc que es registra també en aquestes proves professionals que executa el personal sanitari.

¿Quantes unitats d’aquestes proves diagnòstiques d’ús professional li queden a Sanitat en la seva reserva estratègica, de la qual també formen part altres productes com guants i mascaretes? EL PERIÓDICO ha fet aquesta pregunta al departament que dirigeix Carolina Darias després que el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciés que es dispensaran a les farmàcies els tests d’ús professional davant la falta d’estoc dels d’autodiagnòstic, sens dubte el producte més buscat aquests dies per l’explosió de casos de covid en ple Nadal. Sanitat no ha respost a la pregunta.

Aquesta mesura anunciada per Sánchez també podria quedar en suspens, ja que en aquests moments hi ha falta d’estoc d’aquests tests professionals que s’utilitzen en hospitals, centres de salut, cribratges massius i laboratoris privats. «Hi ha més demanda que oferta», asseguren les companyies que venen, per exemple, hospitals privats o grans empreses. De manera que, perquè aquestes proves, com va anunciar el president, arribin en pocs dies a les farmàcies espanyoles, els importadors han de tornar a buscar-les en el mercat internacional.

Perquè el que sí que ha aclarit el departament que dirigeix Carolina Darias és que els que arribaran a les farmàcies no procedeixen de la seva reserva estratègica, sinó que són de «mercat lliure», és a dir, que són als canals de distribució. Per tant, si ens uns dies els importadors i distribuïdors d’aquests tests tampoc els troben perquè hi ha desproveïment a nivell internacional, es tornaria a produir aquest «coll d’ampolla» que amb aquesta mesura el Govern pretenia desembussar.

Des del Ministeri de Sanitat assenyalen que no els consta que hi comenci a haver desproveïment dels tests d’ús professional i que la informació que tenen és que hi ha unitats i que començaran a arribar aquests dies. Aquestes unitats, com s’ha dit, no procedeixen de la seva reserva estratègica, que ja seria insuficient per proveir de tests a tota la població. Fonts pròximes a la Conselleria de Sanitat de Madrid asseguren, per exemple, que al seu moment van demanar al ministeri 500.000 unitats d’aquestes proves i que no han rebut res. Afegeixen que, per si de cas, tenen la seva pròpia reserva.

Repartiment de cinc milions a l’estiu

A l’estiu, després de repartir cinc milions d’unitats de tests d’antígens entre les comunitats, la ministra Carolina Darias va anunciar que elevaria al Consell de Ministres un projecte de reial decret. Es tractava del reial decret 588/2021, de 20 de juliol, pel qual es modificava un d’anterior –el 1662/2000, de 29 de setembre–, sobre productes sanitaris per a diagnòstic «in vitro» per tal de regular-ne la venda al públic i la publicitat dels productes d’autodiagnòstic del coronavirus que es venen sense recepta. Els tests que els farmacèutics demanaven des de feia mesos poder vendre als seus establiments i que avui són el tresor més buscat.

Cal remarcar que tant la falta de proveïment que viu Espanya dels tests d’antígens com la dificultat per accedir-hi contrasta amb la facilitat amb què aquests productes s’adquireixen en altres països del nostre entorn. Al Regne Unit, per exemple, són gratuïts. Es poden sol·licitar a la web del servei nacional de salut i es reben a casa o es recullen paquets amb diverses unitats en farmàcies o centres de salut.

La primera onada

L’esclat de la pandèmia va provocar una crisi de subministrament de material sanitari gravíssim en la primera onada que va fer que els professionals no estiguessin prou protegits sense disposar, per exemple, d’equips de protecció individual (epi). Disposar d’una reserva estratègica a nivell nacional de productes crítics –mascaretes, equips de protecció, medicaments, vacunes...– per fer front a la pandèmia ha sigut una de les prioritats del Ministeri de Sanitat des que va esclatar la crisi.

El juliol de 2020, el Ple del Congrés va aprovar els blocs del dictamen elaborat per la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica que contenien les conclusions dels grups de treball de Sanitat i Salut Pública. En l’epígraf relatiu a ‘política farmacèutica, indústria biosanitària i reserva estratègica’ es ressaltava la necessitat d’establir una «Reserva estratègica de productes sanitaris crítics» per garantir el proveïment de material sanitari, de protecció, productes químics i substàncies bàsiques, maquinària crítica i matèries primeres.

Sanitat va anunciar que estava desenvolupant una reserva estratègica nacional amb equips de protecció individual i productes sanitaris com mascaretes, granotes i ulleres de protecció. La compra es va centralitzar a través l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), que el juliol de 2020 va publicar un acord-marc per a la compra de material sanitari. El compromís requereix adquirir, en un termini de dos anys, 3.700 milions d’unitats de bates quirúrgiques, guants de nitril, ulleres de protecció, mascaretes quirúrgiques tipus II i IIR, mascaretes de protecció FFP2, mascaretes de protecció FFP3, test i kits d’extracció. L’import econòmic total de l’acord va arribar als 2.431.793.480 euros. En aquest apartat no s’esmentava els tests d’antigen.

UN NOU COMPROMÍS DE DESPESA

Aquest material està gestionat per la Direcció General de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia. L’octubre d’aquest 2021, el Consell de Ministres va aprovar un acord pel qual s’autoritzava l’adquisició de compromisos de despesa amb càrrec a exercicis posteriors a fi de possibilitar el departament que dirigeix Carolina Darias la tramitació anticipada d’un contracte de serveis de logística d’aquesta reserva estratègica de material sanitari, de protecció i farmacèutic. Al marge de l’aprovisionament del Govern, les comunitats també van fer provisió de material sanitari pel seu compte.

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

Per mantenir aquesta reserva i poder emmagatzemar els productes, el Govern va posar en marxa, inicialment tramitat pel procediment d’emergència, un contracte de serveis de logística que finalitzava el 8 de desembre d’aquest any. El seu objectiu: el servei integral de logística de la reserva de material que inclou tots els processos operatius: des de la recollida, recepció, emmagatzemament i gestió d’estocs fins a la distribució, transport i entrega, seguiment dels productes i control de les caducitats. El contracte tindrà una vigència d’un any, prorrogable per un altre més. L’import a tramitar per a l’exercici el 2022 té un cost estimat de 6.235.993 euros.

Actualment, Sanitat té a la seva disposició les instal·lacions del Ministeri de Defensa, que permeten emmagatzemar en ultracongelació de vacunes Pfizer. En aquest cas, al Centre Militar de Farmàcia de la localitat madrilenya de Colmenar Viejo, on també es guarda part d’aquest material sanitari, com mascaretes i medicaments. En altres instal·lacions, com les que Defensa té al seu Centre de Farmàcia Militar de Burgos, també es guarda una part de l’estoc d’aquesta reserva.