43.000 famílies en pobresa energètica reben la carta que confirma que el seu deute està saldat

Tot va començar amb la crisi immobiliària. «Abans... bé, guanyàvem el que volíem», explica García. El seu marit tenia una agència de viatges i ella un restaurant. Vivien en una casa de Tordera (Maresme) que van decidir ampliar a través d’una hipoteca. I, a partir de llavors, la vida meravellosa i de somni es va truncar. Com a tants d’altres. L’agència i el restaurant van entrar en fallida. Amb l’agreujant que ella, després d’intentar vendre el negoci, va ser víctima d’una estafa el 2012. En conclusió, des d’aleshores la Patricia té una motxilla de més de 100.000 euros en deutes, que aconsegueix pagar amb un sou de 600 euros mensuals amb un contracte a temps parcial com a cambrera.

Per això la Patricia no se sent ciutadana. No se sent «persona normal». «No teníem diners per pagar la hipoteca, ni per pagar la llum, per a res. Tot eren deutes», explica. «Quan tenia una bona època de prou feina pagava alguna factura endarrerida, però poques vegades ho vaig poder fer», diu. «Fins que em van tallar el subministrament», recorda. Aquelles èpoques en què als pobres se’ls tallava la llum. El seu fill havia de fer els deures amb llanterna, i s’abrigaven amb mantes a casa per no gastar. Es va voler separar del marit però tampoc va poder. «No tenim diners per a divorci», explica. D’aquí que decidís ‘punxar’ el corrent elèctric. «És clar que em feia por, però no tenia més opció. Imagina’t el que és una setmana sense llum. Anant a casa dels teus pares per cuinar, no tenir nevera... Va ser horrorós», recorda.

Factures que continuaven arribant

Però allò de delinquir va acabar malament. «Ens van enxampar, ens van tornar a tallar la llum i a més vam haver de pagar una multa: més deutes», recorda. Durant tot aquest temps, García va ser usuària dels Serveis Socials, però els seus drets al corrent elèctric no estaven reconeguts. La seva primera alegria va arribar el 2015, amb la llei de la pobresa energètica. «A partir de llavors vaig saber que tindria llum, però continuava sense poder pagar-la», explica. Va tornar a les mantes, a la cuina dels pares. A no gastar. El seu fill no va poder acabar els estudis superiors perquè no hi havia diners per pagar el material. Perquè, tot i tenir dret al corrent, les factures impagades venien igual.

No va ser fins aquest 2021, quan l’empresa i la Generalitat van arribar a un pacte històric, que la Patricia va descansar tranquil·la. Endesa li ha condonat els 2.500 euros d’electricitat que devia des del 2015 fins al 2020, i a partir d’ara l’empresa i les administracions públiques han de pagar les seves factures al 50%, sempre que continuï vivint sota el llindar de la pobresa. «Quan els veus a la tele que ho diuen, als diaris, no t’ho acabes de creure del tot. Però ara tinc la carta, el meu deute ja no existeix», exclama contenta. «S’ha cancel·lat totalment el deute que tenia, ja no té aquest deute», diu la carta. Una carta que la Patricia ja ha portat als Serveis Socials de Tordera per celebrar la notícia.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Part d’aquesta victòria es va aconseguir amb la recollida de firmes, les manifestacions i protestes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que des del 2014 assessora famílies que no poden pagar els subministraments bàsics. Però la seva lluita, diuen, no s’ha acabat. «Pensàvem que quan Endesa firmés el conveni, ho farien també la resta d’elèctriques. I no està passant», es queixa Maria Campuzano, portaveu. Tampoc s’està garantint la instal·lació de comptadors socials amb famílies vulnerables que viuen en pisos o espais ocupats, ja que moltes famílies no poden costejar la revisió d’un electricista per garantir que la xarxa està en perfecte estat. «Celebrem aquesta victòria, perquè ens ha costat molt. Però encara ens queda molt camí per fer», admet Campuzano.

També a la Patricia li queda per fer. Cada mes el seu sou es redueix a poc més de 500 euros, després de pagar els deutes acumulats. I sap que l’empresa que s’ha fet càrrec de la seva vivenda i la seva hipoteca vol desnonar-la. «Celebrem això.... però no s’ha acabat. El meu fill em diu que no em preocupi tant, que si ens n’hem d’anar ens n’anirem a una altra banda... però a mi m’agradaria que tot aquest malson s’acabés». De moment, s’han acabat els malsons de les cartes d’Endesa. «Abans, quan les veia a la bústia, tremolava».