Últims acords de la legislatura
El Parlament català aprova la ILP que assegura el reallotjament als desnonats
Els grans tenidors de vivenda hauran d'oferir un lloguer social o un habitatge alternatiu
La Generalitat haurà de donar ajuts econòmics en cas que la propietat sigui d'un particular
Carlos Macías, portaveu de la PAH, és ruixat amb cava a la sortida del Parlament, ahir després de l’aprovació de la ILP de la vivenda. /
El Parlament va prendre una decisió ahir que hauria de canviar la vida de molts catalans que viuen sota l'amenaça de perdre la seva vivenda per falta de recursos econòmics. La Cambra catalana va donar llum verda a la ILP de la vivenda i la pobresa energètica per unanimitat, malgrat que en una votació separada el PP es va oposar a la cessió obligatòria de pisos buits per a lloguer social i de la part judicial prevista per extingir el sobreendeutament, amb l'objectiu d'oferir una segona oportunitat a ciutadans ofegats pels deutes.
Però votacions a part, convé subratllar el que la llei ha de suposar: que cap desnonat es quedi al carrer. O més ben dit: que ningú sigui desnonat sense que es garanteixi el seu reallotjament. Aquests són els passos que vénen ara. Després de l'aprovació d'ahir, la ILP serà publicada la setmana que ve al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i entrarà automàticament en vigor. Com que serà a l'agost, no es registrarà una afectació immediata: a l'agost no hi ha desnonaments perquè en aquest mes es paralitza l'activitat judicial. La data d'inici real serà l'1 de setembre.
El portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, va acceptar explicar a aquest diari què passarà a partir d'aquesta data. Macías diu que si l'1 de setembre han de desnonar un veí o una veïna de qualsevol ciutat catalana, i si la seva vivenda és d'una entitat bancària o un altre gran tenidor de vivendes, la propietat està obligada a oferir-li un lloguer social. D'entrada, a la mateixa vivenda afectada. Si no, en una zona no allunyada. Si no ho fa, pot rebre una sanció de fins a 90.000 euros. Una suma dissuasòria: és molt més barat procurar un lloguer social.
EL PROPIETARI PARTICULAR / Si el propietari és un particular, que podria resultar tan perjudicat econòmicament com el desnonat, la fórmula per garantir el reallotjament és la d'oferir ajudes públiques per a lloguer. Fins a l'1 de gener, amb el nou exercici pressupostari, no hi haurà una dotació completa per afrontar aquestes ajudes, cosa que no significa, diu Macías, que abans no es donin, que no es pugui augmentar aquest pressupost. La majoria de casos en conflicte estan relacionats amb vivendes de grans tenidors. Un gran tenidor, a efectes de la nova llei, és una persona jurídica o un conjunt d'empreses que comptin amb una superfície habitable de més de 1.250 metres quadrats.
La cobertura del pis alternatiu i les ajudes de lloguer seran de tres anys. Macías argumenta que així es garanteix que s'haurà afrontat l'emergència habitacional. També compta que en aquest període es podrà ampliar el parc de vivenda pública per a lloguer social, fins a disposar d'una oferta suficient.
Altres punts rellevants són els que concerneixen als avaladors i els fons voltor. En cas de dació en pagament i que hi hagi avaladors que siguin familiars del titular, el seu deute quedarà anul·lat. En el cas que un fons voltor compri el pis d'un desnonat, aquest el podrà recuperar per la mateixa quantitat. Una forma d'evitar que els pisos desnonats es venguin a preu de ganga.
Notícies relacionadesREGLAMENT I SEGUIMENT / Altres aspectes que quedaran per desenvolupar a partir del setembre: el reglament que requereix el procediment judicial per a l'extinció del deute dels sobreendeutats -que s'ha d'elaborar en tres mesos com a molt- i la creació d'una comissió de seguiment de la llei. Falta determinar qui integrarà aquesta comissió. No menys important serà la guia fàcil que es farà, prossegueix el portaveu de la PAH, per enviar als ajuntaments catalans, que han d'aplicar la llei, amb l'objectiu d'aclarir el procediment.
En pobresa energètica, fins ara un usuari que no pogués pagar la factura podia evitar el tall de subministrament si anava als serveis socials a demanar un informe que demostrés la seva situació de penúria econòmica. Ara les subministradores hauran de fer la comprovació abans de procedir al tall. Un altre dia històric al Parlament. En menys d'un any es veurà si es mereix aquest adjectiu.
