Acord històric per acabar amb la pobresa energètica

Endesa controla el 90% del mercat elèctric a Catalunya. L’agost del 2019 tenia 25.000 clients vulnerables que li devien prop de 21 milions d’euros amb les factures endarrerides i impagades. La pandèmia ha agreujat considerablement la situació i han crescut les llars que no poden pagar la factura de la llum. Abans del 2015, una cosa que encara continua passant a la resta d’Espanya, les famílies que no podien pagar els rebuts o bé tramitaven el bo social i els rebaixaven les factures, o bé els tallaven la llum. Els criteris d’aquesta ajuda estatal són relativament baixos pel que fa a renda, i prop del 40% de les llars ateses pels serveis socials a Catalunya quedaven excloses.

Per això el 2015 diverses entitats socials, entre les quals l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), van aconseguir que el Parlament aprovés per unanimitat una llei que prohibia els talls de llum. Des d’aleshores, totes les llars ateses pels serveis socials i que acreditaven ser famílies vulnerables tenien dret a l’electricitat tot i que no la poguessin pagar. La llei també diu que les empreses havien d’establir convenis amb les administracions per condonar una part important de les factures. Les companyies d’aigua van ser les primeres que van arribar a aquests acords amb els municipis, pagant fins al 50% de les factures de les llars pobres.

El 2017, dos anys després d’aprovar-se la llei, el llavors president Carles Puigdemont va intentar replicar els pactes de l’aigua amb Endesa. Ho va accelerar la mort de la Rosa, una dona octogenària que tenia la llum tallada per no poder-la pagar i que va acabar calcinada pel foc d’una espelma. El Govern, juntament amb els ens municipals, van pregar a les elèctriques que firmessin una condonació del deute del 50%, mentre que ells assumirien la resta. Les negociacions van acabar malament i tot allò va quedar en no-res. Mentrestant, centenars de llars continuaven tenint dret a la llum, però generant factures enormes.

Algunes elèctriques venien els deutes a empreses de recobrament, que perseguien les famílies perquè paguessin els rebuts acumulats. De fet, l’APE ha denunciat un d’aquests gabinets que assetjava alguns clients vulnerables. Això provocava que, tot i que hi tenien dret, les famílies no encenien la llum ni la calefacció per por d’augmentar la meritació. En altres casos, l’assetjament arribava fins als ajuntaments. L’agost del 2019 Endesa va enviar una carta a cada consistori avisant que si els ajuntaments no abonaven la meitat del deute de les factures als més vulnerables, els tallarien la llum.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Van ser aquestes cartes les que van motivar la Generalitat a obrir un nou procés negociador amb la companyia que per fi ha arribat a bon port. L’ha encapçalat la Conselleria d’Afers Socials amb la col·laboració de la Conselleria d’Empresa. Tot i que la pandèmia va endarrerir les negociacions, diverses fonts negociadores expliquen que ningú es va aixecar de la taula. La Generalitat, els municipis i les entitats socials demanaven que la companyia assumís el 100% del deute dels pobres. Finalment no ha sigut així. Algunes fonts coneixedores expliquen que el deute històric s’ha dividit per cada any, i aquí els percentatges que assumeix cadascú difereixen sensiblement. En els totals, Endesa assumiria més del 50% del deute, mentre que l’altra meitat la pagarien la Generalitat i els ens supramunicipals: és a dir les diferents diputacions de cada província o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

A partir d’ara, el Govern s’ha compromès a crear i finançar un fons de solidaritat, en què cada administració aportarà una part proporcional dels diners, prop de deu milions d’euros. Endesa finançarà la meitat dels fons, la Generalitat el 25% i les administracions supramunicipals l’altre 25%. L’acord també estipularia, segons fonts consultades, els protocols que dicten qui és un client vulnerable, crearien una base de dades compartida entre serveis i empresa, i models de comunicació dels drets de tenir llum a casa.