‘Mar i cel’ emociona en versió simfònica amb l’Orquestra del Liceu

Els músics liderats per Sergi Cuenca, i el cor, per Pablo Assante, van al·lucinar amb la connexió que van aconseguir amb el públic que sent autèntica devoció per aquesta obra. Molta gent es va emocionar amb la balada Per què he plorat? i el duo No estàs sola, peces memorables d’aquesta història del conflicte entre Orient i Occident centrat en l’amor impossible entre un pirata morisc i una noia cristiana en el segle XVII, un relat que ressona en ple segle XXI. A primera fila a la sorra hi havia una mare amb la seva filla devotes de Mar i cel. La primera l’ha vist totes les vegades que ha muntat, i la segona, dues. "Em vaig enamorar del teatre amb Mar i cel i ara estudio teatre musical", va confessar aquesta fan de 17 anys.

Tot i que la posada en escena semiescenificada no era el mateix que veure el musical al teatre, els que ja coneixien l’obra van connectar de seguida amb els records d’aquella experiència. A la Barceloneta va brillar el jove i poderós repartiment que ha aixecat aquesta última producció, liderat en els rols principals per Jordi Garreta com el Saïd i Alèxia Pascual com la Blanca. Es va unir a ells Eloi Gómez, que interpreta el Ferran, en l’última cançó abans del bis final. Tots es van emportar una enorme ovació a l’acabar. També va ser molt aplaudit Albert Guinovart, compositor de Mar i cel, que al piano va ser un altre dels protagonistes d’una nit màgica junt amb els 61 músics de l’orquestra, els 57cantants del cor i la vintena d’intèrprets del musical.

La platja de Sant Sebastià es va omplir de gent de tot tipus. Des de fans dels musicals fins a turistes i persones que mai havien escoltat una gran orquestra en directe i gratis. Els més previsors es van afanyar per arribar amb prou temps per poder posar les tovalloles i les cadires plegables a prop de l’escenari i del mar, per poder capbussar-se al mar Mediterrani, on transcorre l’obra durant el concert.

Àngels Gonyalons, que va interpretar la Blanca en la primera producció de Mar i Cel el 1988 i la primera reposició el 2004, va exercir com a narradora juntament amb Pep Cruz, un altre d’històric de la producció. Gràcies a les seves intervencions es va poder seguir el fil de l’obra que va començar amb una novetat, una obertura mai interpretada a Barcelona que Guinovart va crear el 2007 per a l’estrena de la versió simfònica del musical a l’Òpera de Halle (Alemanya).

Notícies relacionades

Gracie Abrams corona l’arrencada del Cruïlla

De tornada al territori de ‘Girls’

Les pantalles situades al costat de l’escenari principal i al llarg de 250 metres de platja reproduïen les lletres de les cançons, i creaven així un enorme karaoke. Encara bo que els altaveus –premi per als artistes del so del concert, sense els quals res seria possible– tenien tal potència que un podia cantar sense por de desafinar en una nit única en la qual petits, mitjans i grans van vibrar amb Mar i cel.

Avui hi haurà el segon concert al mateix escenari de Clàssica a la Platja a les nou de la nit que protagonitzarà l’OBC dirigida per Ludovic Morlot amb passatges de Carmen, cèlebre òpera de Bizet, i Tres danzas españolas, de Granados.