Íñigo Errejón: «Contractar més psicòlegs en la sanitat pública és una cosa que es pot fer ja»

En el programa ‘Con o sin cebolla’ de Código Nuevo, Guillermina Torressi entrevista el diputat Íñigo Errejón mentre mengen truita. Durant l’entrevista parlen sobre la salut mental, sobre les inquietuds dels més joves i sobre algunes iniciatives que portaria a terme el polític de ‘Més País’ si sortís president i que, considera, que no són tan difícils de complir.

Jo et volia preguntar, ¿tu vas a teràpia?

No, mai hi he anat.

¿T’agradaria anar-hi? ¿Per què no hi has anat?

Mai n’he sentit la necessitat.

¿Què li diries a totes aquestes persones, majoritàriament de vegades joves, que diuen: «Cap polític em representa, per això no el voto»?

Bé, en realitat el primer que els diria és que ho entenc. Però el segon que els diria és que la política si no la fas tu te la fan, o sigui tu no t’escapes de la política. I com que no hi ha escapatòria és millor fer-ho tu que patir-la.

Aquesta secció es diu «Con o sin cebolla» perquè hi ha una part en la qual fem preguntes d’amb o sense...¿A tu la truita t’agrada amb o sense ceba?

Sense ceba. Soc demòcrata i respecto el dret dels ‘concebollistas’ a existir, però animo tots els ‘sincebollistas’ a sortir de l’armari.

La pizza, ¿amb o sense pinya?

¡Sense pinya, per déu! Però en general la vida sense pinya.

Els viatges, ¿amb o sense mapes?

Amb mapes, però tinc dos problemes amb els mapes. Un: mai els aconsegueixo doblegar. I el segon problema que tinc és que de vegades soc molt orgullós per reconèixer que no sé on és alguna cosa.

Si demà sortissis elegit president per majoria absoluta, ¿quines serien les tres primeres coses que faries?

Multiplicaria el nombre de psicòlegs en la sanitat pública perquè la salut mental és salut i ha de ser un dret. No per a qui s’ho pugui pagar, sinó per a tothom.

En segon lloc, crec que a Espanya cal intervenir en el mercat de lloguer per regular els preus, perquè no pot ser que als joves se’ls en vagi més de la meitat del sou a poder tenir ni tan sols un pis, una habitació compartida.

I en tercer lloc, a Espanya cal reduir la jornada laboral, hem de treballar menys per poder treballar tots.

Tu em dius això i jo et dic: ¿On cal firmar, no? Òbviament. ¿És senzill? ¿Quan tarda més o menys això a fer-se realitat?¿Per què no està passant?

Perquè no volen els que manen. Allò de contractar més psicòlegs en la sanitat pública és una cosa que es pot fer ja. Regular el preu dels lloguers és una cosa que es pot fer ja.

Els caixers, ¿amb o sense criptomonedes?

Això és un súper debat. Desconfio molt d’aquesta espècie de creença que tothom individualment serà el més llest, serà el ‘Llop de Wall Street’ i se salvarà. Això li passa a un i la resta s’acaben arruïnant.

Seria prudent amb aquestes coses.

?Més País’, ¿amb o sense honestedat i transparència?

Cal tenir transparència perquè els altres et puguin controlar. Perquè la gent et pugui dir: «¡Eh! Quiet aquí, que tu vas dir que faries això!» ¿No?

Jo el que crec és que a Espanya el que està passant és que hi ha gent que vol que retrocedim 50 anys. Van a les clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs a insultar les dones, agredeixen les persones gais per anar pel carrer de la mà... No sé, aquest estiu s’han disparat les agressions a persones LGTBI a Espanya.

És que hi ha algunes formacions polítiques i alguns polítics que es dediquen a sembrar odi i jo crec que davant això ens hem de plantar.

¿Què s’hauria de fer?

Hem d’educar i protegir millor. I després, hi ha una cosa que tots podem fer: En els grups de WhatsApp, en els grups d’amics, a la nit als bars... quan algú faci un comentari bavós, quan tingui algun comportament masclista o d’assetjament d’alguna dona, quan faci algun comportament homòfob, per molt amic que sigui, algú li ha de dir: Tio a mi això no em fa gràcia. Para».

L’èxit, ¿amb o sense obstacles?

Si existís sense m’hi apuntava, però és que no existeix sense.

WhatsApp, ¿amb o sense ‘tic’ blau?

És que soc de Telegram, hi ha allà el ‘doble tic’ quan t’han llegit i no el pots treure. Així que amb aclaparament.

La pandèmia, ¿amb o sense vacuna?

¡Amb vacuna! Gràcies a les vacunes hem evolucionat com a espècie. És que la ciència és una de les millors coses que ens ha passat.

Decisions, ¿amb o sense consultar l’horòscop?

Bé, és que no me’ls crec. Soc Sagitari i mai m’ho he cregut.

Espanya, ¿amb o sense monarquia?

Sense. Prefereixo tenir un president de la República per vot que per sang. Jo és que no crec que ningú pel seu cognom sigui millor que ningú.

¿Algun missatge que vulguis dir al nostre estimadíssim públic jove?

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Que la vida se’ns ha escapat de les mans i que la vida ens dol. Això és una cosa que ens està passant a totes i a tots: no te’n pots anar de casa dels teus pares fins als 35, encadenes contractes precaris un rere l’altre, no saps què serà de tu, no saps si pots formar una família, no saps si viuràs en aquesta ciutat, en la contrària, o tornaràs una altra vegada a l’anterior... Això genera molta ansietat.

Bé, i en el cas més greu, a Espanya es treuen la vida 10 persones al dia. Això és una absoluta barbaritat i ningú en parla. I, ¿per què ningú se n’ocupa? Doncs perquè fa falta la política.