Errejón relata la seva sortida de Podem: «Es va convertir en una espiral de merda»

 El líder de Més País i qui va ser número dos de Podem, Íñigo Errejón, ha confessat que el camí cap a la segona Assemblea Ciutadana de Vistalegre i que va concloure amb la seva marxa del partit va ser «una espiral descendent de merda» i ha explicat com durant aquell temps va arribar a sentir «autèntic rebuig físic» quan havia d’anar a la seu de la formació.

«Se’m va fúmer l’estómac i em llevava amb arcades els dies d’executives», afirma a ‘Con todo’, un llibre en què narra la seva experiència en la política des dels seus primers anys de militància fins a les eleccions de la Comunitat de Madrid del mes de maig, que està a la venda des de dimarts passat.

Errejón lamenta que el grup de Telegram de Podem es convertís en «l’òrgan màxim d’estructura del partit» i que les «purgues» es materialitzessin d’aquesta manera, quan Gloria Elizo, actual vicepresidenta tercera del Congrés, s’encarregava de pressionar el botó d’expulsar del xat els que havien caigut en desgràcia.

Dedica gran part del llibre a explicar la seva relació amb l’exvicepresident del Govern Pablo Iglesias, a qui acusa de ser el responsable que l’esquerra perdés l’Ajuntament de Madrid per no voler «res fora del partit».

El líder de Més País explica com va passar de no congeniar amb Iglesias per venir «de tradicions molt diferents» a considerar-lo un «germà gran».

No obstant, al llarg del llibre narra com aquesta relació fraternal es va esquerdant a mesura que Podem va guanyant rellevància.

«Vam deixar de quedar a casa d’un i de l’altre, de sopar junts, d’explicar-nos, de manera que vam un espai informal per xerrar, negociar diferències i pactar acords, a més de perdre elements afectius per interpretar amb bons ulls el que arriba de l’altre», diu.

Estableix les eleccions europees de l’any 2014, en què Podem obté 5 diputats i es converteix en la sorpresa de la nit, com la data en què es funda el que denomina «el cabdillisme podemita».

«Si Podem ja no és la papereta, sinó que la papereta és el Pablo, el partit s’ha entregat al sobirà», afirma.

És aquest el moment, segons narra al llibre, en què «la direcció del partit passa a ser unipersonal i la seu del partit ja no serà un hipotètic local, sinó el cap d’Iglesias».

Baralla constant amb Irene Montero

Des de l’arribada de Podem al Congrés dels Diputats en les eleccions fallides del 2015, Errejón es converteix en el portaveu del grup parlamentari, tot i que ara posa de rellevància que mai va tenir autonomia perquè a les reunions havia d’acudir amb l’actual ministra d’Igualtat, Irene Montero, una cosa que feia que a la direcció arribessin dos informes: «l’oficial i l’oficiós».

Descriu la seva etapa com a portaveu com «una baralla constant amb Montero» i la necessitat de sotmetre-ho tot a una executiva en què ell és en minoria.

Arriba a confessar que la prova més gran que la comissió negociadora de Podem amb el PSOE per formar govern abans de la repetició electoral del 2016 «no anava de debò» és que era ell el que era al capdavant, una cosa que defineix com un gest «de cara a la galeria» i per «fer-se veure».

«A l’enviar-me a mi aconsegueixen que sembli que es vol arribar a un acord, però dins alguns ja treballen per al contrari», explica.

El punt d’inflexió va arribar el 2016, quan es produeix la destitució de Sergio Pascual com a secretari d’Organització, que desemboca en una conversa que Errejón qualifica de «dolorosa i dura» amb Iglesias.

Errejón li diu que si ha expulsat Pascual ha de fer el mateix amb ell perquè «el delicte és el mateix».

«És veritat, però amb tu encara no puc», va ser, segons el que va ser mà dreta del líder de Podem, la resposta literal de l’exvicepresident, una contestació de la qual extreu que «si fos algú de menys pes, s’hauria acabat allà mateix».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

A partir de llavors es produeix la fractura total, que va tenir un altre moment crucial quan va arribar el moment d’elaborar les llistes a l’Ajuntament de Madrid per a les eleccions del 2019 i Podem va decidir no comptar amb l’equip de la llavors alcaldessa, Manuela Carmena: «A partir d’aquell dia soc a Podem, però no soc de Podem».

Critica la decisió d’Iglesias de posar el seu càrrec a disposició del partit quan es va comprar el xalet l’any 2018, insistint que va traslladar a les bases un problema que no és del partit.