Pedri hi era

Ara que encara és estiu, l’era en què Pedri anava a veure els seus pares a Tegueste, Tenerife, de vegades he passat pel restaurant en el qual s’ha criat el millor jugador del Barça.

Pedri és, des de fa temps, la gran atracció del lloc, com és natural, perquè és el millor jugador que ha donat les Canàries des del segle passat i és ara, per sobre de qualsevol altre, el més important dels seus futbolistes. D’altres, com Lamine Yamal, tenen a les botes i en la imaginació raons per ser perillosos, i es nota de seguida que Pedri ho sap, i els posa a jugar, disposa de la pilota, però no per quedar-se-la, sinó per explicar com s’ha de passar, com cal retenir i, en definitiva, com s’ha de guanyar.

En aquesta ocasió l’assumpte era molt espinós, perquè un equip que es vesteix igual que el Barça i que té en la seva tradició el gust d’haver-lo guanyat moltes vegades va començar posant de manifest que al Barça també se’l guanya. L’esgarrifança em va arribar, ben aviat, com una galleda d’aigua freda que ofegava una de les meves bravates davant el redactor en cap: que el Barça guanyaria aviat per 0-3, i resultava que molt abans de la segona part ja estàvem amb dos gols de dèficit.

Notícies relacionades

Márquez imposa la seva llei allà per on passa

Manual de la bogeria ‘flickniana’

La segona part requeria til·la o resignació, sobretot perquè molt a prop, a casa, un jove madridista descobria que érem a prop del primer ridícul de la temporada i això era pitjor que empatar. En aquest cas, empatar també era perdre, perquè ni el Llevant havia fet tant per al guardó ni el Barça havia estat tan per sota de les seves aptituds. I de seguida que al Barça li va arribar la pilota i aquesta va agafar el lloc de Pedri al camp, ja es va veure que la vida li estava donant al noi de Tenerife, jugador del Barça, el merescut que buscava: la via cap a la victòria.

Va ser Pedri, no va ser cap altre jugador, tot i que ell juga per a tothom, el que va aconseguir el primer xut sòlid del partit. I ho va fer des d’on marcava els gols, per cert, aquell Foncho que va néixer també en aquesta illa i que una vegada que la selecció espanyola, en la qual ell representava el Barça, ho va necessitar, va fer a Eire un gol de traca.