Vingegaard agafa el timó de la Vuelta en la segona etapa

Els crits d’Axel Zingle posaven els pèls de punta. A 26 quilòmetres d’arribar a Limone, al Piemont, tot se’n podia haver anat a fer punyetes per al Visma. En una rotonda, tot l’equip va caure al terra, inclòs Jonas Vingegaard, rascada al colze dret, i el ciclista francès es va emportar la pitjor part. Li va sortir l’espatlla i els metges de la Vuelta l’hi van recol·locar sobre el cotxe sanitari mentre Zingle xisclava de dolor. Va continuar la carrera. Els ciclistes són d’una altra raça.

A 26 quilòmetres, el pilot va paralitzar el ritme perquè Vingegaard i els seus escuders, i alguns més d’altres equips que també havien caigut en una relliscosa rotonda, poguessin reincorporar-se perquè tothom sabia que la primera arribada en alt de la Vuelta es resoldria en un esprint ajustat entre les figures de la carrera. I així va ser. Així va acabar la primera visita de la història de la Vuelta als Alps, en aquest cas els Marítims, en una estació hivernal que es diu Limone, al Piemont, on es queixen que amb el canvi climàtic neva més al costat francès –un túnel fa de frontera– que a l’italià.

A Limone ningú hauria dit que fa una setmana una onada de calor brutal va convertir part d’Europa en un infern. De sobte, la boira ho va enfosquir tot. Van arribar el fred i l’aigua. Es van mullar els infinits seguidors italians que es van citar per veure un resultat que no va ser una sorpresa, sinó potser el que s’esperava: que Vingegaard guanyés, i ja és el líder de la Vuelta. "No volia agafar tan aviat el mallot vermell". Però ja és el dominador de la general. Si no hi ha Tadej Pogacar, no hi ha dubte de qui és el millor en el tauler de joc del ciclisme.

¿Fins quan estarà de líder? La direcció de la carrera suposa un esforç extra als companys, perquè a Zingle li surti alguna cosa més que l’espatlla. Però Pogacar va fer una cosa semblant l’any passat en el Giro. Va guanyar la segona etapa, al santuari d’Oropa que quasi fulmina Miguel Induráin en el Giro de 1993, va agafar la maglia rosa i els rivals van haver de lluitar ben aviat per veure qui acabava segon.

¿Un camí senzill?

Aquí, no obstant, hi ha lectures per creure que Vingegaard no tindrà tan fàcil el camí cap a la victòria final. Giulio Ciccone, el ciclista que està més en forma durant aquest mes d’agost, acudeix amb gosadia i males puces a la ronda espanyola, i l’UAE amb Juan Ayuso, més ben col·locat que Joao Almeida, encara no ha dit res, a part d’impulsar de manera estranya Marc Soler perquè intentés guanyar la segona etapa contra el món i contra Vingegaard.

Segona etapa

1. J. Vingegaard (Din/Vis). 3h 47. 14

2. G. Ciccone (Ità/Lidl)................ m.t.

3. D. Gaudu (Fra/Gro)................. m. t.

4. E. Bernal (Col/Ine)................... m.t.

5. J. Almeida (Per/UAE).............. m. t.

General

1. J. Vingegaard (Din/Vis).. 7h 56.16

2. G. Ciccone (Ità/Lidl)............. a 4 s.

3. D. Gaudu (Fra/Gro)............... a 6 s.

Notícies relacionades

Márquez imposa la seva llei allà per on passa

Manual de la bogeria ‘flickniana’

4. E. Bernal (Col/Ine)................ a 10 s.

5. T. Pidcock (GB/Q36.5)......... a 12 s.