VIOLÈNCIA MASCLISTA

Toc d’atenció de la fiscalia per les visites de pares maltractadors

  • Detecta «dificultats» a l’hora d’aplicar les últimes reformes legals que busquen protegir els fills de víctimes de violència masclista

  • La fiscal de sala delegada contra la Violència sobre la Dona, Teresa Peramato, alerta els fiscals que el risc dels menors «s’eleva a l’enèsima potència» quan es prohibeix a l’agressor acostar-se a la mare

Toc d’atenció de la fiscalia per les visites de pares maltractadors

ARCHIVO / PIXABAY

5
Es llegeix en minuts

La fiscalia ha hagut d’adreçar-se a tots els membres de la carrera fiscal després de comprovar que no s’estan interpretant bé els últims canvis legals orientats a suspendre el règim de visites dels pares maltractadors.

Créixer en un context de violència masclista és perjudicial per als fills de dones víctimes de violència de gènere. Per això, el Parlament va acordar aquest any importants modificacions legislatives, en vigor des del setembre, per protegir els menors de les devastadores conseqüències de la violència masclista. No obstant, la Fiscalia General de l’Estat ha detectat «dificultats» a l’hora d’incorporar aquest canvi als jutjats: fiscals, jutges i advocats no estan interpretant bé la regulació, segons fonts del ministeri públic.

Davant aquesta situació, la fiscal de sala delegada contra la Violència sobre la Dona, Teresa Peramato, s’ha dirigit a tots els membres de la carrera fiscal per aclarir-los que ja no es pot establir un règim de visites en el context d’una ordre de protecció per violència de gènere i per establir uns «criteris orientatius» de com han d’aplicar els últims canvis legals de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim)i el Codi Civil.

En el seu escrit als fiscals, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO D’ESPANYA, Peramato incideix que l’impacte de la violència masclista en els menors exigeix «una resposta contundent» per aconseguir la seva protecció i fer efectiva la protecció de les seves mares: «Tenint en compte, a més, que quan s’acorda una mesura penal de prohibició d’aproximació a la mare, el risc d’instrumentalització i manipulació dels nens i nenes, i, fins i tot, d’exercir la violència sobre ells, bé com a estratègia per dominar i controlar la mare, bé per fer-li el màxim mal possible, s’eleva a l’enèsima potència». 

Suspensió del règim de visites

Les lleis de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència i de recolzament a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica han introduït un canvi de paradigma en la regulació del règim de visites dels menors que conviuen amb les víctimes de violència domèstica i de gènere, un nou enfocament legal en vigor des del setembre.

Les Corts Generals es van comprometre, arran del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, a legislar per establir el caràcter imperatiu de la suspensió del règim de visites en tots els casos en què el menor hagués presenciat, sofert o conviscut amb manifestacions de violència i prohibir les visites dels menors al pare a la presó condemnat per violència contra la seva parella o exparella.

Aquest nou paradigma ja és una realitat i se sustenta en la reforma del Codi Civil i la llei d’enjudiciament criminal.

El reformat article 94 del Codi Civil promou la suspensió del règim de visites d’un progenitor quan estigui sotmès a un procés penal per violència masclista o l’autoritat judicial detecti indicis fundats de maltractament. Només excepcionalment podrà establir el jutge un règim de visites motivat per l’interès superior del menor, sempre que avaluï la relació paternofilial. I en cap cas hi podrà haver visites quan el progenitor es trobi a la presó o hagi sigut condemnat amb sentència ferma per maltractament.

Per la seva banda, l’article 544 ter de la LECrim, posa fi a la possibilitat d’establir un règim de visites en un procediment d’ordre de protecció de la mare per ser víctima de violència masclista: ara només es pot suspendre el preexistent o, en el seu cas, acordar motivadament el seu manteniment partint de l’interès superior del menor. 

Si no hi ha una resolució judicial prèvia en què s’hagin regulat les visites, el jutge que acordi l’ordre de protecció no podrà pronunciar-s’hi.

És en aquest punt on la fiscal de sala delegada ha incidit, després de detectar «dificultats» d’interpretació que l’han portat a fixar un criteri orientatiu per a tots els fiscals: «Quan hi ha fills o filles menors que convisquin amb la dona víctima de violència de gènere, els fiscals no interessaran l’establiment d’un règim de visites en la compareixença d’ordre de protecció, a l’impedir aquest pronunciament la regulació actual de l’article 544 ter de la llei d’enjudiciament criminal», afirma al seu escrit.

A més, continua Peramato, «si existís un règim de visites vigent acordat per qualsevol resolució judicial precedent, sol·licitaran la seva suspensió si els menors han presenciat, sofert o conviscut amb la violència i només excepcionalment podrà interessar-se el seu manteniment quan així ho aconselli l’interès superior del menor avaluant la relació paternofilial».

«Aquesta interpretació és l’única possible», recalca.

El 2020 es van dictar 29.215 ordres de protecció per a víctimes de violència de gènere.

Violència masclista contra la infància

En aquest document, Peramato remarca que créixer en un entorn de violència masclista comporta uns riscos que comprometen la salut i el desenvolupament dels nens i les nenes. En concret, aquests infants corren perill de ser maltractats per l’agressor de les seves mares i de patir «greus danys» per l’exposició  a aquesta violència.

Segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019, més d’1,6 milions de nens viuen en llars en què la seva mare pateix violència de gènere de la seva parella o exparella.

Gairebé el 90% de les víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella afirma que els seus fills van presenciar o van sentir aquestes agressions mentre es produïen. A més, en el 51,7% dels casos, el maltractament de la mare ha estat acompanyat de violència de l’agressor contra els nens.

«El maltractament als menors és per a l’agressor una eina més per controlar i sotmetre la dona, en què pren especial atenció la violència vicària, és a dir, aquella violència que s’exerceix sobre els nens i nenes amb la sola intenció de causar el màxim mal possible a les seves mares», explica Peramato en la seva comunicació als fiscals.

Notícies relacionades

Des del 2013, 42 menors han sigut assassinats pels seus pares o per les parelles o exparelles de les seves mares, 5 des de començament d’any.

El 016 atén les víctimes de totes les violències contra les dones. És un telèfon gratuït i confidencial que dona servei en 53 idiomes i no deixa rastre a la factura. També s’ofereix informació a través del correu electrònic 016-online@igualdad.gob.es i assessorament i atenció psicosocial mitjançant el número de Whatsapp 600 000 016. A més, els menors poden dirigir-se al telèfon d’ANAR 900202010.