La llei ‘només sí és sí’ s’obre pas amb el rebuig del PP i Vox

Més d’un any i mig després que el Consell de Ministres aprovés, en primera lectura, la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a ‘llei de només sí és sí’ amb referència a les protestes contra la sentència de ‘La manada’, la norma s’obre pas al Congrés. La Cambra baixa rebutjarà aquesta tarda previsiblement les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Vox, de manera que l’avantprojecte serà admès a tràmit.

La llei persegueix un canvi cultural i institucional, tal com va ocórrer amb la llei contra la violència de gènere, de manera que els atacs a la llibertat sexual siguin considerats com una forma de violència masclista i es doni una resposta integral a les víctimes. La principal novetat del text és que introdueix en el Codi Penal una definició de consentiment expressa perquè els jutges puguin determinar si un acte de naturalesa sexual és o no agressió, una cosa que ha qüestionat el Consell General del Poder Judicial i alguns juristes. I, en un inici, va provocar frecs amb el Ministeri de Justícia.

Tanmateix, el model de consentiment positiu ha sigut implantat ja en altres països com Suècia o la Gran Bretanya, i a Espanya implicarà la desaparició de la diferència penal entre abús i agressió. Si no hi ha consentiment, tot atac serà considerat agressió, delicte que comptarà amb un catàleg d’agreujants, entre els quals es troben les violacions en grup o l’ús d’armes.

La llei d’estrangeria

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha considerat que la norma, «després d’anys de por, soledat i de no ser cregudes, converteix la voluntat de milions de dones en una llei» necessària perquè el sistema actual «sempre qüestiona la víctima i no l’agressor», ja que el «terror sexual és una realitat estructural».

La norma sanciona els proxenetes que en locals o pisos explotin sexualment dones. Si bé, per avançar en la lluita contra el tràfic la ministra ha demanat als grups que, en la tramitació, es modifiqui la llei d’estrangeria de manera que es proporcioni a les víctimes en situació irregular a Espanya la possibilitat d’accedir a un permís de residència.

L’oposició

Alhora, Montero ha demanat al PP que torni al «consens del pacte d’Estat» i recolzi la llei. Però els populars no han recollit el guant davant una llei que han titllat de «disbarat» per «menysprear bona part dels informes dels òrgans consultius». I, fent-se precisament ressò de l’opinió del CGPJ, la diputada Marta González ha considerat que el text ataca la presumpció d’innocència i, per això, en els tribunals continuaran «els problemes entorn de l’existència o no de proves».

Notícies relacionades

"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

Amb desqualificatius més gruixuts, Vox ha considerat que la llei busca «demonitzar els homes» i el seu objectiu és «adoctrinar per alimentar els xiringuitos feministes, inoculant que tots els homes són dolents».

Mas allà de l’oposició de la dreta, la intervenció de la resta de grups ha deixat clar que, igual com ha passat des de la seva gestació, la norma no s’enfronta a una tramitació parlamentària pacífica. Per exemple, el PNB ha considerat que la llei, a més de tenir un «caràcter centralista», conté elements que no comparteixen com la reforma del delicte de proxenetisme no coercitiu. Segons la seva opinió, amb això el Govern vol «tancar el debat de la prostitució sense haver-lo obert» i per això sol·licitaran que aquesta reforma es deixi fora. En cas de ser així, podria ser inclosa en la futura llei de tràfic, que encara està en una fase molt incipient.