I són irresistibles
Les pel·lícules sobre misteris criminals són moltes i molt variades, però en l’últim segle i quart cap –ni tan sols El silenci dels anyells (1991), malgrat el que el seu títol suggereix– havia carregat el seu protagonisme sobre lloms ovins. De posar remei a aquesta imperdonable carència se n’encarrega aquesta combinació d’intriga policíaca i fantasia sobre animals parlants el principal atractiu de la qual prové precisament del xoc entre els dos gèneres. La protagonitza un ramat d’ovelles versades en l’àmbit de les ficcions detectivesques –és una llarga història– que decideixen resoldre l’enigma que envolta la sobtada mort del seu amo, i que en el procés obre els ulls al món.
A partir d’aquesta premissa, el director Kyle Balda desplega una galeria de pintorescos personatges humans sospitosos d’haver comès el crim als quals es conforma de tractar com a caricatures més aviat ridícules. És quan els xais agafen les regnes del relat, en canvi, que la pel·lícula resulta més disfrutable, delectant-se en el caòtic treball d’investigació i esquitxant-lo de subtrames que aporten certa càrrega emotiva a les seves peripècies.
Si bé no arriba al nivell general de creativitat del díptic porcí Babe –el seu referent més immediat–, teixeix una peripècia argumental raonablement enginyosa, i inclou diversos gags impagables entre els quals destaquen una escena que inclou una gallina i una carretera i una altra en la qual una ovella prova d’explicar-li Déu a l’altra. I mentrestant, se les enginya per executar amb perícia arriscats canvis de to per oferir reflexions sobre la lleialtat, la inclusió i la necessitat d’assumir la mortalitat i completar el dol. No seria raonable exigir-li més.
Notícies relacionades‘Las ovejas detectives’
Kyle Balda (Estrena: 8/05/2026)
