Un judici que mai es va fer

Han passat 10 anys des que Jim Sheridan, possiblement el cineasta irlandès més il·lustre de les últimes dècades gràcies a títols com Mi pie izquierdo, En el nom del pare i The boxer –tots tres protagonitzats per Daniel Day-Lewis–, va estrenar el seu últim llargmetratge, La carta secreta. En aquest decenni ha fet diversos documentals, un d’aquests centrat en Peter O’Toole. I una mica de documental, barrejat amb la representació d’un cas real, es troba a Recreación de un asesinato, una proposta interessant però insuficient.

El film de Sheridan, codirigit amb el debutant David Merriman, parteix de l’assassinat el 1996 de Sophie Toscan du Plantier, dona del llavors molt influent productor cinematogràfic Daniel Toscan du Plantier, i imagina un judici sobre el cas emprès en un tribunal irlandès. Un fet real convertit en representació del que va poder passar. El model és Dotze homes sense pietat. La càmera amb prou feines surt de les quatre parets de l’estada en la qual els membres del jurat discuteixen i decideixen si l’inculpat és culpable o no. Dramàticament és poc creïble, i una mica reiterativa. El millor és fixar-se en el treball d’interpretació, tot i que la sempre magnífica Vicky Krieps, la jurat que és l’única a votar per la no culpabilitat, els eclipsa a tots.

Notícies relacionades

Llibres sota la lluna d’‘Abril’

Disneyland sense nòria

‘Recreación de un asesinato’

Jim Sherdian i David Merriman (8/05/2026)