La ‘fajana’ del volcà de La Palma, a punt d’entrar en aigües profundes amb risc d’esfondrament

La ‘fajana’ que es va començar a formar al litoral de La Palma des del 28 de setembre corre perill d’esfondrar-se. Si la lava que emana del volcà de la Cumbre Vieja continua avançant cap a cotes més profundes de l’oceà Atlàntic hi podria haver un col·lapse al front del delta, que aniria acompanyat de l’alliberament brusc de gasos, amb explosions hidromagmàtiques i onades. La ‘fajana’, que ja ocupa unes 40 hectàrees i es continua alimentant des de diversos lòbuls de la colada de lava, ha arribat al límit de la plataforma insular, per la qual cosa és probable que al continuar el seu camí perdi la base sobre la que s’està estenent. A poc més d’un quilòmetre del nou delta làvic s’està dipositant el material magmàtic que transcorre de forma paral·lela a la colada principal i que cau sobre El Charcón, a la ‘fajana’ que es va formar el 1949 amb l’erupció del volcà de San Juan.

L’avanç inescrutable de les llengües de lava ha arrasat 471,8 hectàrees de la cara oest de La Palma, cosa que suposa el 0,66% de la superfície de l’illa. Al bifurcar-se la colada de lava pel flanc sud de la muntanya de Todoque el fluid volcànic es va moure amb rapidesa cap al litoral i en només 24 hores va devorar 40,6 hectàrees. Segons va apuntar el director tècnic del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, la llengua principal «està omplint forats i busca petites conques», per la qual cosa no es descarta que el magma acabi tapant la superfície que la separa de l’apèndix. La nova ruta que ha pres la lava ha afectat especialment les finques agrícoles de la zona. Els últims mesuraments indiquen que hi ha 120 hectàrees de cultius afectades, de les quals 59,39 són plataners, 33,43 vinyes i 7,36 alvocats. La xarxa viària de l’illa també ha patit nombrosos danys, ja que han quedat sota la lava 26,4 quilòmetres de carretera, dels quals 5,6 són al municipi d’El Paso, 17,1 a Los Llanos i 3,7 a Tazacorte. El nombre d’edificacions no s’actualitza des de dimecres, amb la qual cosa el Pevolca continua comptabilitzant 605 vivendes i 58 finques agrícoles sepultades.

La sismicitat ha augmentat, tant en la quantitat de les tremolors constatades com en la seva intensitat. Des que el 27 de setembre el volcà de Cabeza de Vaca deixés de bramar durant unes hores, l’activitat magmàtica sota terra es va revifar al sud de La Palma, als municipis de Fuencaliente i Vila de Mazo, on la població ha pogut sentir nombroses tremolors. Precisament va ser en aquestes localitats on es va començar a percebre l’eixam sísmic l’11 i 12 de setembre, que anunciava una imminent erupció volcànica. No obstant, la profunditat de l’activitat sísmica es manté entre els 10 i els 15 quilòmetres. Aquesta dada, afegida al fet que no s’han detectat deformacions al terreny i que la tremolor volcànica està en valors estables i mig-baixos, indica que les possibilitats que es generi un nou centre eruptiu allunyat de l’entorn del con principal són molt escasses, segons van explicar els portaveus del Pevolca.

Tremolor de 3,9

Al llarg de la jornada s’han produït desenes de sotragades a La Palma. La de més magnitud va ser de 3,9 graus i va tenir l’epicentre a la Vila de Mazo, on la població la va poder sentir a les 13.46 hores amb una intensitat III, sobre una escala de XII graus. Demà les autoritats locals i els responsables de seguretat tindran una reunió amb els veïns dels dos municipis afectats pels terratrèmols al sud de l’illa, amb l’objectiu de preparar-los davant una possible evacuació, alhora que tranquil·litzar-los perquè en l’escenari actual la probabilitat que sorgeixi una nova boca emissora són gairebé nul·les.

L’episodi eruptiu fissural manté el mecanisme estrombolià habitual a les Canàries, que alterna fases efusives, en què brollen grans quantitats de magma, i fases explosives d’intensitat mitjana o moderada. Segons l’Índex d’Explosivitat Volcànica (VEI, per les sigles en anglès) el volcà palmer se situa en el nivell 2, dins una escala màxima de 8. La directora regional de l’Institut Geogràfic Espanyol (IGN) i portaveu del Pevolca, María José Blanco, va destacar que continuen actius tres centres d’emissió al con principal i un al lateral nord, tot i que sense «evidències» que se’n pugui generar un altre d’allunyat del focus principal.

Notícies relacionades

L’aire de l’entorn del volcà pateix el deteriorament més gran des de l’erupció

Multes d’almenys 5.000 euros per vendre cendra del volcà de La Palma

Les condicions atmosfèriques, segons va advertir Blanco, són desfavorales per a la qualitat de l’aire, que segueix «regular», tot i que la previsió és que es percebi una millora a partir de demà perquè el vent girarà a component nord entre els 1.500 i els 5.000 metres i es registrarà una elevació de la inversió tèrmica, que en les últimes hores s’ha mantingut en els 700 metres. Fins que es hi hagi aquest alleujament, el plomall de cendra i diòxid de sofre (SO2) podria afectar els aeroports canaris de la província occidental. Les emissions de SO2 que hi ha des del volcà de la Cumbre Vieja arriben, cada dia, a les 4.994 tones i l’emissió difusa de diòxid de carboni (CO2) fins a les 1.668.

A causa que la qualitat de l’aire a la vall d’Aridane és «regular», perquè s’han registrat pics puntuals en què s’han superat els nivells d’alerta de SO2 que ja han remès, la població d’aquesta zona pot fer vida normal, però es recomana que qui pateixi patologies pulmonars o bronquials, asma, problemes cardíacs, les embarassades i els nens petits, surtin el menor temps possible a l’exterior i vagin sempre protegits amb mascareta del tipus FFP2. Els responsables del Pevolca van recordar que la neteja de la cendra no s’ha de fer mai amb bufadors, per evitar posar les partícules en suspensió, i si es treballa amb una gran quantitat recomanen que s’humitegi lleugerament abans de manipular-la.