Experts alerten que patir la Covid accelera els símptomes de l’Alzheimer

Una investigació presentada en la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer (AAIC) ha trobat vincles entre la malaltia del coronavirus i l’Alzheimer. L’esmentat informe assenyala que, a més dels símptomes respiratoris i gastrointestinals, molts infectats pateixen símptomes neuropsiquiàtrics a curt o llarg termini. Aquests símptomes inclouen la pèrdua d’olfacte i gust, i dèficit d’atenció i cognitiu, coneguts aquests últims com a boira mental.

Així ho afirma Carmen Alonso, neuropsicòloga de l’Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer d’Elx (AFAE), que assenyala que al centre s’han produït, d’una banda, casos d’usuaris contagiats per la Covid que han viscut un empitjorament de la demència. D’altra banda, l’experta assegura que també han arribat nous pacients que han desenvolupat demència senil després de la infecció. «A l’associació tenim casos puntuals d’usuaris que eren totalment autònoms i que després de patir el contagi s’han trobat sumits en una dependència gairebé total», relata Alonso.

Quant als pacients que han patit la Covid i patien Alzheimer, des d’AFAE destaquen casos on el virus ha accentuat els símptomes tant cognitius com físics de la demència, la qual cosa ha empitjorat la salut del pacient. Unit, a més, a una lenta recuperació en aquells que han sigut simptomàtics. «No es torna al punt de partida, el remei és afrontar les millores a poc a poc i celebrar-les», afirma Alonso.

Canvis en les rutines

Així mateix, en relació amb els canvis observats en pacients amb demència senil a conseqüència de la pandèmia, l’experta afirma que s’ha agreujat la malaltia pels canvis bruscos que han viscut les seves rutines. A més d’una accentuació de símptomes de depressió i apatia, unida a l’aïllament social al qual han sigut sotmesos durant mesos passats. «La rutina i la connexió amb la societat formen part dels seus tractaments per aconseguir retardar al màxim l’avanç de la malaltia», assenyala Carmen Alonso. És per això que els tallers que realitzen per mitigar l’avanç de la demència són vitals per als pacients. «Portem a terme una estimulació cognitiva i física, és la teràpia més efectiva», relata Alonso.

Notícies relacionades

Els EUA aproven entre crítiques el primer fàrmac per combatre l’Alzheimer

¿Per què el nou fàrmac per a l’Alzheimer és esperançador però també polèmic?

No obstant, el col·lapse sanitari no ha suposat un empitjorament en la marxa de la malaltia, ja per si mateix existent en el mateix procés degeneratiu d’aquesta. En el que sí que ha afectat ha sigut en la sobrecàrrega de les famílies al no tenir atenció sanitària. Per exemple, referent a episodis de trastorn de la conducta, patits en gran part de pacients amb demència, fet que ha generat frustració i sensació de desemparament tant en el pacient com en el seu entorn, segons afirma Carmen Alonso.

Els experts asseguren que encara és «massa aviat» per establir una relació a llarg termini entre la simptomatologia de la Covid i l’Alzheimer, però reconeixen que les sospites augmenten amb força amb l’arribada de nous casos. Afirmen que cada vegada hi ha més constància de la relació existent entre les infeccions sistèmiques, el deteriorament cognitiu i l’acceleració dels processos degeneratius, com passa en casos d’Alzheimer.