Punt verd

Comencen les obres de la passarel·la per a vianants que creuarà el riu Ripoll a Barberà del Vallès

  • La infraestructura persegueix promoure la circulació sense cotxes i disposa del finançament FEDER europeu

  • El projecte és la primera connexió verda i pacificada sobre el riu Ripoll al municipi

Comencen les obres de la passarel·la per a vianants que creuarà el riu Ripoll a Barberà del Vallès

AMB

3
Es llegeix en minuts

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha començat les obres per construir una passarel·la que connectarà els dos marges del riu Ripoll a Barberà del Vallès. L’estructura enllaçarà el Molí Vermell –amb el nucli urbà al marge dret– i el Castell de Barberà –al marge esquerre–. La finalitat de la passarel·la és aconseguir comunicar els dos costats del riu sense tenir la necessitat de creuar-lo amb cotxe o altres vehicles via una carretera que faci tota la volta. També, la construcció tindrà rampes d’accés per equilibrar el desnivell i aconseguir una accessibilitat per a tothom.

Aquest projecte de l’AMB significarà la primera connexió verda i pacificada sobre el riu Ripoll en aquest municipi i el cost total serà d’uns 475.000 euros. Però, les obres són dins del ‘Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà’ (PSG) de l’AMB, que té finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

El projecte

Segons l’AMB, en un termini de quatre mesos es preveu construir la passarel·la amb dos pilars de 9 metres d’alçada que aguantaran tot el conjunt. Aquests comptaran amb un suport amb dos cables principals d’acer (catenàries) que estaran ancorats amb dos blocs de formigó a terra. Les dues catenàries aguantaran el tauló de la passarel·la –de 84 metres de longitud i 2 metres d’amplitud– amb diferents cables d’acer secundaris col·locats verticalment.

Així, la passarel·la se situarà a gairebé 5 metres d’altura respecte al riu i es preveu col·locar un cable inferior transversal per reforçar l’estructura i tenir més resistència en casos d’episodis meteorològics extrems –com el vent i les tempestes– i aconseguir minimitzar les possibles vibracions.

Però, amb l’anàlisi prèvia del comportament històric del riu, s’ha comprovat que hi ha un ‘període de retorn’ que fa créixer 3,5 metres d’altura el nivell del riu cada 100 anys. Per tant, cada segle hi ha un desbordament que fa pujar el nivell. Llavors, tenint en compte l’indicador, s’ha decidit construir la passarel·la un metre i vuitanta centímetres més amunt del previst, així el nivell de l’aigua –en cas de desbordament– no arribaria a afectar la construcció.

Objectius a complir

L’AMB afirma que, amb aquesta estructura, es millorarà la connectivitat en l’espai fluvial i s’aconseguirà una naturalització i millora del paisatge de l’espai obert. D’aquesta manera, afirma, es crearà una infraestructura verda metropolitana amb tres intervencions: la plantació d’una petita albereda d’arbustos i la creació d’una cuneta verda per canalitzar l’aigua de la pluja i evitar l’erosió del camí.

També, a part de tenir un projecte favorable al medi ambient, els objectius són potenciar el circuit de camins naturals i impulsar la mobilitat sostenible a peu i amb bicicleta. Així, el projecte inclourà la col·locació de bancs en els diferents accessos de la passarel·la per impulsar les zones de descans.

¿Què és el PSG?

Notícies relacionades

El Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà és un projecte que, amb una inversió d’uns 20 milions d’euros, pretén millorar els espais fluvials metropolitans i recuperar les zones degradades, amb l’objectiu d’integrar elements naturals al territori metropolità. D’aquesta manera, es reforça la infraestructura verda metropolitana: espais naturals interconnectats que tenen funcions vitals per a la qualitat ambiental i la cohesió social –que ja superen el 52% de superfície–.

També, aquesta actuació entra dins del Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van firmar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans amb la intenció de créixer i ocupar àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural. Per tant, el conveni permet invertir 72 milions d’euros, 30 dels quals són cofinançats pel FEDER.