La Fiscalia del Suprem ja fa un any que està investigant Joan Carles I

Un any ha transcorregut des que la Fiscalia del Tribunal Suprem anunciés que assumia la investigació iniciada per Anticorrupció al rei Joan Carles sobre el presumpte pagament de comissions en la construcció de l’AVE a la Meca quan encara era cap d’Estat. Va ser el primer pas que va fer la Fiscalia per a «delimitar o descartar» si hi ha causa penal, a la qual cosa posteriorment va afegir dues investigacions més, una sobre donacions no declarades i una altra de possibles fons en paradisos fiscals, a més de l’empresa per Hisenda sobre les dues regularitzacions tributàries fetes pel rei emèrit.

Sense pistes encara sobre quan podria acabar la complexa tasca que porta a terme l’equip de fiscals encapçalat per Juan Ignacio Campos, encara hi ha tres fronts actius per al pare de Felip VI i que el van portar a traslladar-se als Emirats Àrabs Units el passat 3 d’agost davant la polseguera aixecada.

Les comissions de l’AVE saudita

A finals del 2018, la Fiscalia Anticorrupció va començar a indagar sobre les possibles comissions pagades en l’adjudicació de l’«AVE del desert» a un consorci d’empreses espanyoles el 2012, la més important aconseguida per Espanya, per uns 6.500 milions d’euros. En la gravació d’una xerrada el 2015 entre l’excomissari José Manuel Villarejo i l’examant del rei, Corinna Larsen, es parlava del presumpte cobrament de 65 milions d’euros (100 milions de dòlars) procedent del país àrab, que l’emèrit va ingressar en un compte a Suïssa a nom de la Fundació Lucum, de la qual era beneficiari. Després d’arxivar-se el cas per part de l’Audiència Nacional, Anticorrupció la va reactivar i la Fiscalia del Suprem va decidir assumir-la ja que Joan Carles I va passar a ser aforat després de la seva abdicació i va deixar de ser inviolable.

El rei emèrit va transferir bona part dels diners custodiats a Lucum a Larsen el 2012 a un compte a les Bahames com a regal per la relació íntima que havien mantingut entre 2004 i 2009. Després de conèixer-se que Felip VI era el segon beneficiari de Lucum, va marcar distàncies amb el seu pare, al renunciar a la seva herència i retirar-li l’assignació de l’Estat.

En paral·lel a l’actuació de la Justícia espanyola, la Fiscalia de Ginebra va obrir la seva pròpia investigació, encara en marxa, per desenredar la trama dels testaferros de Joan Carles I, entre ells, el seu cosí Álvaro de Orleans, Dante Canónica i Artura Fasana, a més de Larsen.

Targetes opaques

El passat 3 de novembre, la Fiscalia del Suprem va obrir una segona investigació a instàncies d’Anticorrupció sobre les presumptes donacions rebudes a través de targetes de crèdit opaques. L’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, amic proper del rei Joan Carles, li va facilitar diners per a despeses personals i familiars entre 2016 i 2018, quan ja no era cap d’Estat. Per no aixecar sospites, l’entrega dels diners es va fer a través del coronel Nicolás Murga, antic ajudant de camp del rei i home de tota confiança.

Diners en paradisos fiscals

Tot just tres dies després, s’obria una tercera línia d’exploració entorn dels presumptes fons irregulars del rei Joan Carles, aquesta vegada arran d’un informe del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac).

Al dossier, s’apuntaven sospites que Joan Carles I pogués tenir guardats fons milionaris al paradís fiscal de l’illa britànica de Jersey des de fa més de 20 anys. No obstant, des de l’entorn del pare de Felip VI es nega que sigui propietari d’aquesta suposada fortuna.

Investigació tributària

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

A les tres investigacions en marxa, s’uneix l’examen que la Fiscalia està fent de les dues regularitzacions fiscals complimentades per Joan Carles I. La primera, sobre els diners que es van beneficiar de les targetes opaques, i la segona, la que va saldar el passat 26 de febrer per valor de 4,3 milions d’euros pels diners dels que es va beneficiar de la Fundació Zagatka, fundada el 2003 per De Orleáns-Borbón, per al pagament de vols privats i despeses personals a l’esquena del fisc entre 2014 i 2018.

Segons la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, aquests més de cinc milions d’euros són una quantitat de diners «importants i inimaginables» al començament de les diligències que obliguen a portar a terme noves comprovacions. Al saldar els dos deutes sense requeriment previ d’Hisenda i sense denúncia de la Fiscalia, l’emèrit evitava ser acusat del delicte tributari, però la Fiscalia va entendre que era precís acarar els pagaments i l’origen dels diners amb què va saldar el deute, al provenir d’empresaris amics del rei.