Les quatre claus que allargaran la investigació al rei Joan Carles

Malgrat que l’any passat es donava per fet que la primera de les tres diligències d’investigació obertes a l’emèrit, la relativa a les presumptes comissions per la construcció de l’AVE a la Meca, acabaria abans que conclogués el 2020, amb l’arxiu de les actuacions referides a ell i la tornada a Anticorrupció de les que feien referència als empresaris implicats, el temps ha demostrat que no ha sigut així.

Les fonts fiscals consultades per EL PERIÓDICO expliquen que aquesta opció es va estudiar, però es va descartar a l’anar apareixent noves línies d’investigació que se solapaven i obligaven a ampliar els esbrinaments. Les diligències obertes pel pagament des de comptes irlandesos amb targetes opaques a nom de l’exajudant de camp del rei Nicolás Murga, i nodrides amb fons de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause portaven un any a Anticorrupció quan van passar al Suprem després de la pròrroga. Amb aquestes ‘black’, familiars del rei emèrit, com els seus nets Victoria Federica i Froilán, van pagar diverses despeses. Això va coincidir amb les terceres diligències: les relatives a un fons a l’illa de Jersey de què va alertar el SEPBLAC per sospites de delicte fiscal o blanqueig.

Només de veure els llocs que jalonen les diligències seguides contra l’exmonarca se sap que es tracta d’una investigació internacional, en què cal instar la col·laboració judicial d’altres països. Això aconsegueix comissions rogatòries, amb què se sol·liciten documents a altres països –com passa amb Suïssa, on hi havia comptes de la fundació panamenya Lucum i Zagatka (Liechtenstein), de què l’exmonarca era beneficiari–, o amb què s’interroguen testimonis o imputats, com es va fer amb Mònaco per prendre declaració al seu cosí Álvaro de Orleans. També s’ha demanat ajuda, entre d’altres, a Mèxic, Jersey i Londres.

L’allargament de les indagacions ha permès al rei, a través del seu advocat, el penalista Javier Sánchez-Junco, presentar dues regularitzacions per posar-se al dia amb Hisenda. La primera, de678.393 euros, obeïa als pagaments amb les targetes, mentre que la segona, de 4.395.901 euros, es relacionava directament amb «les rendes derivades de l’assumpció, per la fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats» per l’emèrit. Des de la fiscalia no dubten a destacar que el fet que hagin aparegut aquests diners respon a l’eficaç investigació que realitza. Però per determinar si ha d’interposar o no una querella necessita l’informe de l’Agència Tributària sobre aquestes regularitzacions. Per entregar el de la primera a la fiscalia va necessitar tres mesos, cosa que permet augurar quant tardarà a pronunciar-se sobre la segona, d’una quantitat molt més elevada.

El que la fiscalia té clar és que, arribat el punt en què cregués necessari presentar una querella, només interrogarà l’emèrit la Sala Segona del Suprem, que és l’òrgan davant el qual està aforat una vegada va perdre la inviolabilitat a l’abdicar el juny del 2014. L’opció d’oferir-li declarar voluntàriament davant el ministeri públic en el marc de les diligències obertes, com es fa amb altres investigats, queda totalment descartada.